Orfeó de Tremp (1924-2024)

Títol de l’exposició: Orfeó de Tremp (1924-2024) : més de cent anys sent la veu d’aquest poble
Organitza: Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
Col·labora: Associació Orfeó de Tremp
Lloc: Tremp, Vestíbul del Consell Comarcal del Pallars Jussà
Dates: Del 23 de febrer al 28 de març de 2024

Exposició realitzada amb motiu del centenari de l’entitat pallaresa Orfeó de Tremp.
L’exposició fa un recorregut per la llarga trajectòria de l’entitat, que és un reflex de la història de l’associacionisme cultural comarcal. Busca les arrels de la participació ciutadana en el món coral, present a Tremp des de 1877 i ressegueix les diferents vicissituds que l’entitat ha experimentat al llarg de tot el segle XX, destacant les diverses formes associatives –com la societat de socors mutus-.
Destaca el procés d’il·legalització i confiscació de béns un cop finalitzada la Guerra Civil, una repressió social i cultural que no va evitar que la població busqués vies alternatives per tal de mantenir les seves activitats de sociabilitat i culturals adaptades a la nova realitat política fins al retorn de la democràcia i la nova legalització de l’associació.

Contingut:
9 panells, vitrines i exposició dels diferents pendons de l’entitat i els seus antecedents. L’exposició mostra 161 imatges i documents a més del text explicatiu.

Plafons:
1. Els antecedents (1877-1920)
2. Francesc Pujol i Pons
3. L’Orfeó de Tremp (1924-1936)
4. Il·legalització i confiscació (1940-1957)
5. L’Orfeó Francesc Pujol (1958-1966)
6. L’Orfeó de Tremp Secció del Casal (1967-1980)
7. L’Associació Orfeó de Tremp (1981-2005)
8. Els darrers anys de l’Orfeó (2006-2024)

Romans a Ponent. Ilerda, Iesso, Aeso

Títol: Romans a Ponent: Ilerda, Iesso, Aeso
Organitza: Museu de Lleida
Col·laboren: Arxiu Arqueològic de Lleida (Ajuntament de Lleida), el Museu de Guissona Eduard Camps i el Museu de la Conca Dellà
Data: 2023
Accés a la web de l’exposició del Museu de Lleida

Dates de l’exposició al Museu de Lleida: del 14 de setembre de 2023 al 14 de gener de 2024

L’exposició redescobreix el nostre passat romà i posa en valor el fenomen de la romanització del territori ilergeta, a través de la creació de tres ciutats a Ponent: Ilerda, Iesso i Aeso. La mostra està centrada en l’època imperial, del segle I ane i fins al segle II,  període on es concentra aquesta transformació del territori, de les ciutats i dels seus habitants, que adoptaran les maneres de fer de l’imperi romà, és a dir, de tot el món que es coneixia en aquell moment.

La mostra, comissariada pels arqueòlegs Josep Guitart i Xavier Payà, presenta el resultat de les darreres recerques efectuades sobre aquest territori. S’exposen més de 150 peces, procedents de divuit prestadors diferents, catalans, espanyols i francesos. Entre els objectes més destacats hi ha un casc i una espasa, procedents del Museo de Zaragoza i del Camp de les Lloses (Tona), respectivament; un important conjunt epigràfic, format per diverses làpides i pedestals; un cap d’August del Musée Saint-Raymond de Toulouse; o peces emblemàtiques tant de l’Arxiu Arqueològic de Lleida, com del Museu de Guissona Eduard Camps, del Museu de la Conca Dellà i del propi Museu de Lleida. A més, es presenten per primer cop les reconstruccions en 3D de les ciutats d’Ilerda, Iesso i Aeso, realitzades a partir de les últimes recerques efectuades pels equips de recerca d’aquestes ciutats romanes.

L’exposició està organitzada pel Museu de Lleida, i ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Arqueològic de Lleida (Ajuntament de Lleida), el Museu de Guissona Eduard Camps i el Museu de la Conca Dellà.

Pallars de cine

Títol: Pallars de cine : exposició fotogràfica
Lloc: Tremp
Organitza: Associació Fotogràfica del Pallars
Any: 2023

Exposició de carrer de fotografies: imatges, escenes i moments dels anomenats en cine: fora de focus. Instantànies de petits bocinets del Pallars, homenatge a qui més s’ho mereix, a aquells que sempre hi són, a aquells que ben mirat, són els autèntics protagonistes d’aquest Festival, de qualsevol Festival que es pugui fer al nostre estimat Pallars.
Ubicada a la cantonada del Carrer Soldevila de Tremp en motiu de Mostremp.

Formes d’oli i d’aigua

Autor: Oriol Vilapuig
Títol: Formes d’oli i d’aigua: empremtes i figuracions a les Valls d’Àneu
Lloc: Isil
Edita: Museu Nacional d’Art de Catalunya amb la col·laboració del Consell Cultural de les Valls d’Àneu i Festival Dansàneu
Dates: Del 21 de juliol al  31 d’agost 2023

Accés al programa de mà


Exposició de l’artista Oriol Vilapuig produïda pel Museu Nacional d’Art de Catalunya. Aquest projecte expositiu amplia i resignifica Son, una intervenció d’Oriol Vilapuig que va tenir lloc el 2020 a les sales del romànic del MNAC i que plantejava des del present noves formes d’interrogació del passat, obrint una relació amb el temps més plural i complexa. El treball realitzat per l’artista sorgeix al voltant dels relleus esculpits a diverses piques de pedra datades entre els segles XI i XII, i que es troben a les esglésies romàniques disseminades per les Valls d’Àneu.

Mitjançant la tècnica del frottage emergeixen les formes ancestrals esculpides pels artesans en aquestes piques destinades a contenir oli i aigua, una cultura popular, pagana i rural, oculta per discursos historiogràfics més homogenis. Formes d’oli i aigua retorna al territori un imaginari extraordinàriament significatiu, una acció que vol relligar les imatges amb el seu territori com a forma també per construir pertinença al lloc.

Ull de vers

Títol: Ull de vers
Lloc: Tremp
Edita: Ajuntament de Tremp
Any: [2023]

Exposició fotogràfica a partir de 24 poemes d’autores i autors del Pallars, interpretats per l’Associació Fotogràfica del Pallars Jussà, situada a la rambla del Dr. Pearson.

Inauguració 27/05/2023.

No podem negar que la poesia és una disciplina realment fotogènica, de la mateixa manera que podem afirmar que la fotografia és un art extremadament poètic. La unió entre aquestes dues maneres de percebre el món ens ha permés, al llarg dels anys, veure-hi més enllà d’unes certes realitats que, a priori, semblen tenir una sola interpretació. Però absolutament res té un sol prisma, tot depèn dels ulls que miren i, de manera inevitable, interpreten.

Els amics de l’Associació Fotogràfica del Pallars s’han prestat al joc d’interpretar els versos de vint-i-quatre poetes amb vinculació al Pallars Jussà. Així ha nascut aquesta exposició i així us l’oferim, a l’aire lliure, al bell mig del carrer, ben propera, ben accessible i infinitament interpretable.

Espantaocells

Títol: Espantaocells: acollir, Amor Estadella, indumentàries
Dates i lloc exposició: de l’1 d’abril a l’1 de maig al Molí de l’Oli
Edita: Ajuntament de la Pobla de Segur
Any: 2023

Fulletó desplegable.
Esteu a punt d’entrar en una de les expressions del món misteriós, introspectiu, fulgurant, exigent de l’Amor Estadella: la col·lecció d’indumentàries més extraordinària que haureu vist mai.
L’Amor Estadella és una pirinenca d’adopció que forma part consustancial de l’escenografia del Pallars des de fa tant anys… que les muntanyes han oblidat quan va arribar.

Abans miràvem la lluna per tot

Textos: Jordi Abella, Miquel Bailac, Júlia Carreras, Ignasi Ros
Títol: Abans miràvem la lluna per tot: meteorologia popular en l’àmbit del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici durant els segles XIX i XX
Edita: Ecomuseu Valls d’Àneu, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Producció: Garsineu
Any: 2023
ISBN: 9788418806254

Catàleg de l’exposició Abans miràvem la lluna per tot, una exposició per difondre la meteorologia i la seva influència en la vida quotidiana del segle XIX i principis del XX al Pirineu. El guió i comissariat són de Jordi Abella i Júlia Carreras.

L’exposició és el resultat d’una recerca bibliogràfica, documental i oral duta a terme per l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per tal de recollir testimonis, històries reals i relats que tenen com a base la relació de la meteorolgia amb les formes de vida local.

Què tenim sota els peus?

Títol: Què tenim sota els peus? : 550 milions d’anys d’evolució a Ponent i el Pirineu
Edita: Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran
Producció: Garsineu Edicions
Any: 2022
ISBN: 9788412518429

Catàleg de l’exposició “Què tenim sota els peus? 550 milions d’anys d’evolució a Ponent i el Pirineu”, que fa un recorregut per 550 anys de vida a la Terra a través de 120 roques i fòssils recollits en 22 localitats de Ponent i el Pirineu amb l’objectiu de donar a conèixer la gran diversitat geològica i biològica de la demarcació de Lleida, un territori d’allò més ric en aquest sentit i que compta amb una figura de reconeixement internacional com és el Geoparc mundial UNESCO Orígens.

I és que la varietat de roques i restes paleontològiques i la disparitat d’edats de les mateixes resulten difícils d’explicar en un territori tan petit com les terres de Lleida i Aran, on alhora hi ha concentrada bona part de la història del nostre món. Per això, hi trobarem diverses mostres de granit i pissarra, però també de maó, perquè l’exposició no només mirarà al passat, sinó que també pretén esdevenir una reflexió sobre el futur i la crisi ambiental actual provocada pels humans. 

Així, doncs, l’exposició “Què tenim sota els peus? 550 milions d’anys d’evolució a Ponent i el Pirineu” mostrarà els fòssils de Ponent i el Pirineu recollits per diferents institucions científiques i per aficionats, una pràctica que avui dia està regulada per garantir la seva conservació. Entre d’altres comptarà amb la reproducció de 5 animals ja extingits, com un rèptil marí únic a Catalunya localitzat a Alòs de Balaguer i el dinosaure més antic que va habitar les terres de Lleida fa 270 milions d’anys, a més de 120 fòssils i roques. També es farà un especial esment de la tasca dels pioners, persones com Lluís Marià Vidal, Francesc Clua, Martí Madern, Lluís Ferrer, Manuel Riu, Josep Duró, Maria Lourdes Casanovas, Josep Vicenç Santantafé o Antoni Lacasa, que van tenir la sensibilitat de preservar-los de cara a un futur que ja és aquí, amb l’objectiu que tot el territori hi sigui representat, des de les col·leccions paleontològiques d’alguns dels museus que formen part de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran fins a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), passant per diverses institucions d’àmbit local i nacional que han aportat més fòssils de Ponent i el Pirineu. Els paleontòlegs Rodrigo Gaete, comissari de l’exposició, i Àngel Galobart, director del Museu de la Conca Dellà (Isona) i investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, han estat els encarregats de dirigir la recerca, en què la Xarxa ha treballat des del 2017. 

La mostra, organitzada per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i les dues institucions de les quals depèn, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, ha comptat amb el suport del Geoparc mundial UNESCO Orígens.

Exemplars al Catàleg

Descobreix les roques del Pirineus Geological Open Museum

Títol: Descobreix les roques del Pirineus Geological Open Museum dins del territori Geoparc mundial Unesco Orígens
Lloc: Tremp
Edita: [Geoparc Orígens; Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya]
Any: [2022]

El Pirineus Geological Open Museum (PGOM) és una exposició de geologia permanent ubicada en dos espais a l’aire lliure de la població de Tremp: l’Avinguda dels Temps Geològics i el Jardí de les Roques. La seva funció es apropar la geologia a estudiants i públic en general.

El fulletó inclou: “Les roques del Jardí al Geoparc”, “Els Temps Geològics al Geoparc”, “Situació de les roques del PGOM al Geoparc Orígens”.

Era era i ara ni paller ni era

Text i documentació: Eva Perisé.
Títol: Era, era… i ara ni paller ni era
Edita: Ajuntament de la Torre de Capdella, Museu Hidroelèctric de Capdella
Any: 2022

Accés al web de l’exposició


Catàleg de l’exposició “Era, era… i ara ni paller ni era”, organitzada pel Museu Hidroelèctric de Capdella i les veïnes de la Pobleta, comissariada per Anna Maria Claró Canut i Pilar Juanmartí Capdevila, amb muntatge d’Antonieta Clavé.

L’era va ser la part més important de la casa i dels espais ramaders. La vida de persones i animals va passar per aquest espai fins a mitjan segle XX, quan la mecanització del camp, el despoblament i els canvis d’usos la van relegar a l’espai d’oci o s’hi van edificar cases, pisos o garatges.

L’Albert de les egües

Autor: Pere-Josep Montiel Reig
Títol: L’Albert de les egües
Lloc: Salàs de Pallars
Organitza: Ajuntament de Salàs de Pallars
Any: 2022

Accés

Exposició fotogràfica inaugurada el 12/11/2022 a la Sala pinacoteca de Salàs de Pallars en el marc de la Fira de Salàs de 2022.

L’Albert és un ramader de Salàs de Pallars que es dedica a la cria de poltres de Cavall Pirinenc Català. En alguna ocasió, he fet una visita a les seves egües. Veure aquests esplèndids animals gaudir de les pastures en plena llibertat és tota una experiència.

Entre el 2016 i el 2022, vaig fer les fotos que acompanyen aquest reportatge documental. Són imatges de l’estada de les egües a la Muntanya de Manyanet (Pallars Jussà), també de la participació dels cavalls de l’Albert al Concurs Comarcal de Cavall Pirinenc Català que se celebra cada tardor a La Pobleta de Bellveí, i de la transhumància a l’hivern de la cavallada fins a Sensui.

Pere Montiel Reig . Nascut a La Pobla de Segur (Catalunya), el 1963. Artista visual establert a Barcelona i el Pallars. En l’actualitat, desenvolupa la seva activitat principalment en el camp de la fotografia i el vídeo documentals (https://peremontielphotos.com/contacte/)

[Exposició] La màgia del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Títol: La màgia del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Any: 2022

Exposició infantil “La màgia del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici”. La mostra té com a fil conductor el llibre de contes L’entrellat dels estanys encantats. Està organitzada pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida conjuntament amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i les Destinacions de Natura i Muntanya en Família del Pirineu de Lleida amb l’objectiu de treballar per la sensibilització del visitant amb l’entorn fomentant l’educació ambiental.

L’exposició convida a conèixer el Parc Nacional i el territori que en forma part, com a destinacions certificades de natura i muntanya en família. Està formada per diversos plafons amb català, castellà, anglès i francès.

Enfilant l’agulla

Autor: Albert Sangenís Crotogino
Títol: Enfilant l’agulla: indumentària tradicional de la Vall Fosca
Lloc: Tremp
Editorial: Garsineu Edicions
Any: 2022
ISBN: 9788418806162

Durant el segle XIX, la roba amb què es vestien les persones de la Vall Fosca era el reflex d’una societat austera, i es realitzava únicament amb dos teixits: la llana i el cànem, gairebé sempre tenyits de negre.

La roba s’usava primer per mudar, quan es gastava per treballar, i quan no es podia apedaçar més se’n feia draps i cassigalls. Per això són poques les peces de roba del segle XIX que s’han preservat.

En aquest llibre es fa un recull de totes les peces de la indumentària tradicional del Pallars, fins que va desaparèixer a principis del segle XX, quan es va començar a vestir a la moda.

Enfilant l’agulla és el resultat d’una recerca impulsada pel Museu Hidroelèctric de Capdella que analitza la roba tradicional a la Vall Fosca durant el segle XIX. N’ha resultat una exposició i aquest catàleg.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

El romànic aneuenc vist per Tatsuj Ohara

Autor: Tatsuji Ohara
Títol: El romànic aneuenc vist per Tatsuji Ohara
Lloc: Isil
Dates: Del 24 al 29 de juliol de 2022

Mostra pictòrica inspirada en Àneu i el seu patrimoni monumental, singularment, el romànic, obra de l’artista japonès Tatsuji Ohara.

 L’exposició formada per una vintena de pintures va estar exposada durant la setmana del Dansàneu a l’església de Sant Joan d’Isil.

Esglésies, ermites i capelles al sud de la Terreta, 1400 anys d’història

Títol: Esglésies, ermites i capelles al sud de la Terreta, 1400 anys d’història
Lloc: Tremp
Edita: Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
Any: 2022

Accés al tríptic

Tríptic informatiu de l’exposició “Esglésies, ermites i capelles de la Terreta: 100 anys d’història”  que va tenir lloc al vestíbul de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà de l’1 al 29 de juliol de 2022 organitzada pel mateix Arxiu i l’associació Fem Terreta.

Curses, caminades i atletisme al Pallars Jussà, 1a part

Títol: Curses, caminades i atletisme al Pallars Jussà, 1a part
Lloc: Tremp
Edita: Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
Any: 2023

Exposició organitzada per l’Arxiu Comarcal, dins del projecte FEM ESPORT, FEM ARXIU i com activitat commemorativa de la Setmana Internacional dels Arxius 2022. Està coordinada pel col·laborador voluntari de l’Arxiu, Pablo Martínez.

L’exposició consta de 7 àmbits:

  1. Antecedents
  2. Curses escolars
  3. L’Olimpíada escolar Flamicell
  4. Les curses de fons
  5. La cursa d’orientació
  6. La milla urbana
  7. Alguns noms propis

Donació Benet Rossell

Títol: Donació Benet Rossell: escriptures i trajectes 11.03.2022 – 11.09.2022
Edita: Museu Nacional d’Art de Catalunya
Any: 2022

Comissariat: Àlex Mitrani

Accés

L’obra de Benet Rossell (Àger, 1937 – Barcelona, 2016) és imprescindible per construir el relat de l’art català de la segona meitat del segle xx.
Poeta, cineasta i creador plàstic, Rossell va ser un dels protagonistes de l’emergència de les pràctiques conceptuals i la performance.
Convivint amb la seva obra cinematogràfica experimental, l’artista va manifestar un interès particular pel dibuix, revestint l’ofici de ninotaire amb el mateix esperit d’avantguarda de Paul Klee o Saul Steinberg.
Va fusionar el dibuix amb la cal·ligrafia, de vegades miniaturitzat (micrografies per mirar amb lupa), i el va portar, finalment, als dominis de la pintura. Central i marginal alhora, amb la seva radicalitat i la seva sensibilitat, Benet Rossell estableix punts de confluència entre l’art conceptual i l’art més líric i plàstic.
La donació al Museu Nacional d’un conjunt important de la seva obra per part de la vídua de l’artista, Cristina Giorgi, permet apreciar la diversitat de peces i la gran inventiva de Rossell. Es tracta d’una aportació fonamental per a la col·lecció d’art de postguerra i segona avantguarda del Museu.

Esteve Lucerón, La Perona, l’espai i la gent

Autor: Esteve Lucerón (fotografies); Textos: Jordi Calafell Garrigosa, Manolo Laguillo Menéndez
Títol: Esteve Lucerón: La Perona: l’espai i la gent
Edita: Ajuntament de Barcelona
Any: 2021

Accés

Catàleg publicat amb motiu de l’exposició Esteve Lucerón. La Perona. L’espai i la gent, (Arxiu Fotogràfic de Barcelona, del 25 de novembre de 2021 al 22 de maig de 2022).

Exemplars al catàleg de la Lectura Pública de Catalunya

Dones que donen nom a Lleida

Títol: Dones que donen nom a Lleida
Lloc: Lleida
Edita: Diputació de Lleida
Any: 2021

Exposició itinerant de dibuixos de l’artista Paco Ermengol d’una dotzena de dones lleidatanes que van viure en èpoques molt diverses, des del segle XII i fins a l’actualitat, i que van ser pioneres per la tasca que van dur a terme. Complementa l’exposició un calendari.

Destaquem: Concepció Gonzàlez i Maluquer
Rosa Viñals i Lladós (Abella de la Conca, 1883-Barcelona, 1945)
Margarida Rugall (Vall Fosca, ca1500- )