Territori os

osTítol: “Territori os”
Títol del programa: 30 minuts
Edita: TV3
Data d’emissió: 08/12/2019

Un reportatge de: Jordi Regàs i Víctor Díaz
Imatge i muntatge: Txus Navarro Producció: Jessica Montaner

Accés

El conflicte de l’os aquests últims dos anys ha pres més força que mai. En el punt de mira hi ha dos ossos: Goiat i Cachou

Tots dos han atacat cavalls de forma reiterada, un comportament anormal. Per això l’administració es planteja retirar-los i això inclou la possibilitat de matar-los. Diuen que posen en perill el projecte de reintroducció, engegat el 1996. Mentrestant, la població d’ossos continua creixent i recupera els seus territoris: ja són 50 els que viuen al Pirineu. Un conflicte que semblava superat ha tornat: Goiat va matar 9 cavalls el 2018; Cachou, el 2019, en porta 5.

“Tinc la sensació que hem tirat vint anys enrere, no, en aquest tema”, reconeix Marc Alonso, un dels pioners en la defensa de l’os al Pirineu i director de la casa de l’os bru al poble d’Isil, al Pallars, davant del rebrot de la polèmica.

Fins ara, els ossos atacaven cabres i ovelles, però els ramats cada cop s’han protegit millor. A les nits, els animals es tanquen, s’ha recuperat la figura del pastor i les baixes han caigut en picat. Gràcies a mesures com aquestes, que paga l’administració, aquest any, al Pallars, per exemple, l’os només ha mort 3 ovelles. Però evitar els atacs a vaques o cavalls, que continuen pasturant sense cap vigilància, és molt més complicat. De fet, els ramaders diuen que és impossible i que, si no es fa fora l’os, la ramaderia d’alta muntanya haurà de plegar.

A França, a l’Arieja, al vessant nord del Pirineu, la situació és encara més delicada. Els ramaders no apliquen mesures de protecció i aquest any ja han mort més de 1.000 ovelles. Un videocomunicat d’un grup d’encaputxats anònims, en nom de pastors i pagesos, amenaçava de reobrir la caça de l’os i animava a desobeir les autoritats. Al juliol, van cremar un cotxe oficial a uns agents rurals que visitaven la zona.

És possible conviure amb l’os? Al Cantàbric, els ossos multipliquen per 7 els que hi ha al Pirineu: n’hi ha 350. I el conflicte és pràcticament inexistent. Com que l’os mai va desaparèixer, a cap ramader se li passa pel cap deixar anar el bestiar sol per la muntanya. A més a més, en algunes zones han convertit l’os en reclam turístic. Gràcies a l’os i al turisme de natura, la temporada turística s’ha allargat i els hotels i restaurants s’omplen com mai.

Fa prou l’administració en aquest conflicte? Tenen motius els ramaders per estar emprenyats? Com és que un conflicte que semblava superat, torna un cop i un altre? Té solució? A aquestes i altres preguntes, el “30 minuts” “Territori os” intentarà donar-los resposta.

El millor restaurant amb encant del Pallars

jocTítol del capítol: “El millor restaurant amb encant del Pallars”
Títol del programa: Joc de cartes
Edita: TV3
Data: 20/11/2019

Accés

Entre paratges únics i poc coneguts, en Marc Ribas va anar a buscar el millor restaurant amb encant del Pallars. Un lloc idíl·lic on el cuiner va retre homenatge a la pel·lícula “Memòries d’Àfrica”.

La furgoneta de “Joc de cartes” va viatjar al llarg del Pallars Jussà i del Sobirà per visitar Lo Quiosc, un restaurant de vistes impressionants on es va trobar amb en Ramon Mitjana, un metge de família amant de la restauració. També va visitar l’Era del Marxant, on Dolors Perucho va demostrar que a la cuina mana ella. La restauradora, abans de ser cuinera, va ser pagesa, així que coneix a la perfecció el producte de la zona.

El programa va conèixer la Montse Blesa, propietaria de La Cuineta. Fa 15 anys va convertir una carnisseria en un restaurant que ha pujat amb molt d’esforç. El producte que més ofereixen és la carn que tenen a la carnisseria i els embotits que ells mateixos elaboren.

I, a Casa Regina, Xavier Astacio el va sorprendre amb el seu sentit de l’humor i la seva mà per servir a taula. Un nouvingut al món de l’hostaleria que del seu restaurant en destaca els cargols a la llauna, la carn a la brasa i la cuina típica del país.

Potxons

Autor: La Terrasseta de Preixens
Títol: Potxons
Edita: l’autor
Any: 2019

“Potxons” és la forma pallaresa per anomenar els petons. També és el títol del nou treball deLa Terrasseta de Preixens i d’una de les tres cançons que conté, dedicada a les persones que viuen, cuiden i mantenen un dels racons més salvatges de la geografia catalana i, per extensió, tot el territori rural. El videoclip de “Potxons” posa cara, mirada i somriures a totes aquestes persones i et recorda que la vida no té futur sense la natura. (font: ccma)

Maria Barbal, escriptora: “Als pobles s’ha viscut amb por durant molts anys”

Títol: Maria Barbal, escriptora: “Als pobles s’ha viscut amb por durant molts anys”
Lloc: [Manresa]
Edita: Canal Taronja
Data emissió: 25 de juny de 2019

Maria Barbal és entrevistada per la periodista Montse Costa pel programa ‘Molt personal’ de Canal Taronja.

Aquest any farà 70 anys i és una de les escriptores més prolífiques del nostre país. Va ser coneguda pel públic l’any 1985 gràcies a “Pedra de Tartera”, un dels grans long sellers de la literatura catalana. Un llibre que ha superat les 60 edicions i que ha venut més de 300.000 exemplars. Amb “A l’Amic Escocès” ha tornat al seu escenari natal, el Pallars, i a la Guerra Civil

Maria Barbal, de Canto rodado a A mi amigo escocés

Títol: Maria Barbal: de Canto rodado a A mi amigo escocés
Lloc: Madrid
Edita: Centre Cultural-Llibreria Blanquerna
Data de gravació: 28 maig de 2019
Accés

Dimarts 28 de maig, el Centre Cultural-Llibreria Blanquerna, en col·laboració amb l’Editorial Destino, va acollir l’acte amb l’escriptora catalana Maria Barbal, coincidint amb la publicació del seu últim llibre A l’amic escocès. Van intervenir-hi Xavier Pla, catedràtic de literatura a la Universitat de Girona, l’escriptor Gustavo Martín Garzo i l’editor del llibre Emili Rosales, i va cloure l’acte la mateixa autora amb unes sentides paraules d’agraïment.

El col·loqui va ser una excusa per repassar la prolífera carrera de Barbal, traslladant-nos al 1994 amb la publicació del seu primer llibre, Pedra de tartera, i recordant la importància de les seves obres en el panorama literari internacional.