Les bruixes porten dol

descarga (1)Autores: Anna Solana, Pilar Granero
Títol: “Les bruixes porten dol”
Edita: TVE Catalunya
Data d’emissió: 8 de març de 2020

Bruixa. És una bruixa. Sembla una bruixa. De qui i de què parlem quan s’assenyala i es qualifica algú de bruixa? La resposta a aquesta i altres qüestions és al Documental que, sota el títol Les bruixes porten dol, ha produït Televisió Espanyola a Catalunya

Al llarg de 60 minuts es fa el recorregut i la reflexió històrica i actualitzada del fenomen de la bruixeria a Catalunya. El punt de partida se situa al 1400, quan des de la Baronia de les Valls d’Àneu, es redacta la primera Llei coneguda contra el crim de bruixeria i comença amb força una cruel cacera de bruixes. Entre aquest segle XV i fins a mitjans del s. XVIII, tres segles llargs de la història europea, aquesta persecució provocarà que milers de persones siguin acusades i executades per bruixeria. Serà un crim inventat que, en el cas de Catalunya, permetrà que els tribunals civils i seglars, no pas la Inquisició, obrin milers de processos judicials. Centenars de dones seran víctimes de rumors i delacions entre veïns i acabaran a la foguera i la forca. Al Documental però, queda ben patent com la falsa creença amb les bruixes i l’estigma social que va generar ha perdurat fins fa ben poc entre nosaltres i arreu del món.

Les bruixes porten dol fan el relat i el context els historiadors i medievalistes Pau Castell i Agustí Alcoberro, l’antropòloga Nuria Morelló, que ha recollit oralment la persistència de la misogínia fins ara, així com la lingüista i experta en cultura popular Roser Pubill.

També fem etnobotànica amb Carme Bosch i Julia Carreras i ens submergim en el Ball de Bruixes a Viladrau d’enguany, per conèixer les seves protagonistes. Veurem a vol d’ocell paisatges emblemàtics del Pallars Sobirà i trepitgem indrets on la bruixeria ha deixat empremta.

A més d’aquestes dues localitzacions, el documental s’ha rodat a Balaguer, Vallgorgina, Cassà de la Selva, Montblanc i Barcelona.

Accés al documental

Mur 1919-2019 cent anys de l’arrencament de les pintures

Títol: Mur 1919-2019 cent anys de l’arrencament de les pintures
Lloc: [Tremp]
Edita: [Consell Comarcal del Pallars Jussà]
Any: [2019]

El 1919 van ser arrencades i venudes les pintures romàniques de l’absis de la canònica de Santa Maria de Mur. Aquests fets van ser un detonant perquè la Junta de Museus de Catalunya engegués una campanya de salvament dels frescos i escultures romàniques del Pirineu, que varen ser depositats a l’actual Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Sota el títol “Mur, 1919-2019. Cent anys del primer arrencament de pintures del romànic català”, s’engloben una sèrie d’activitats que volen recordar i ressaltar la importància dels fets ocorreguts a Mur l’any 1919.

Territori os

osTítol: “Territori os”
Títol del programa: 30 minuts
Edita: TV3
Data d’emissió: 08/12/2019

Un reportatge de: Jordi Regàs i Víctor Díaz
Imatge i muntatge: Txus Navarro Producció: Jessica Montaner

Accés

El conflicte de l’os aquests últims dos anys ha pres més força que mai. En el punt de mira hi ha dos ossos: Goiat i Cachou

Tots dos han atacat cavalls de forma reiterada, un comportament anormal. Per això l’administració es planteja retirar-los i això inclou la possibilitat de matar-los. Diuen que posen en perill el projecte de reintroducció, engegat el 1996. Mentrestant, la població d’ossos continua creixent i recupera els seus territoris: ja són 50 els que viuen al Pirineu. Un conflicte que semblava superat ha tornat: Goiat va matar 9 cavalls el 2018; Cachou, el 2019, en porta 5.

“Tinc la sensació que hem tirat vint anys enrere, no, en aquest tema”, reconeix Marc Alonso, un dels pioners en la defensa de l’os al Pirineu i director de la casa de l’os bru al poble d’Isil, al Pallars, davant del rebrot de la polèmica.

Fins ara, els ossos atacaven cabres i ovelles, però els ramats cada cop s’han protegit millor. A les nits, els animals es tanquen, s’ha recuperat la figura del pastor i les baixes han caigut en picat. Gràcies a mesures com aquestes, que paga l’administració, aquest any, al Pallars, per exemple, l’os només ha mort 3 ovelles. Però evitar els atacs a vaques o cavalls, que continuen pasturant sense cap vigilància, és molt més complicat. De fet, els ramaders diuen que és impossible i que, si no es fa fora l’os, la ramaderia d’alta muntanya haurà de plegar.

A França, a l’Arieja, al vessant nord del Pirineu, la situació és encara més delicada. Els ramaders no apliquen mesures de protecció i aquest any ja han mort més de 1.000 ovelles. Un videocomunicat d’un grup d’encaputxats anònims, en nom de pastors i pagesos, amenaçava de reobrir la caça de l’os i animava a desobeir les autoritats. Al juliol, van cremar un cotxe oficial a uns agents rurals que visitaven la zona.

És possible conviure amb l’os? Al Cantàbric, els ossos multipliquen per 7 els que hi ha al Pirineu: n’hi ha 350. I el conflicte és pràcticament inexistent. Com que l’os mai va desaparèixer, a cap ramader se li passa pel cap deixar anar el bestiar sol per la muntanya. A més a més, en algunes zones han convertit l’os en reclam turístic. Gràcies a l’os i al turisme de natura, la temporada turística s’ha allargat i els hotels i restaurants s’omplen com mai.

Fa prou l’administració en aquest conflicte? Tenen motius els ramaders per estar emprenyats? Com és que un conflicte que semblava superat, torna un cop i un altre? Té solució? A aquestes i altres preguntes, el “30 minuts” “Territori os” intentarà donar-los resposta.

El millor restaurant amb encant del Pallars

jocTítol del capítol: “El millor restaurant amb encant del Pallars”
Títol del programa: Joc de cartes
Edita: TV3
Data: 20/11/2019

Accés

Entre paratges únics i poc coneguts, en Marc Ribas va anar a buscar el millor restaurant amb encant del Pallars. Un lloc idíl·lic on el cuiner va retre homenatge a la pel·lícula “Memòries d’Àfrica”.

La furgoneta de “Joc de cartes” va viatjar al llarg del Pallars Jussà i del Sobirà per visitar Lo Quiosc, un restaurant de vistes impressionants on es va trobar amb en Ramon Mitjana, un metge de família amant de la restauració. També va visitar l’Era del Marxant, on Dolors Perucho va demostrar que a la cuina mana ella. La restauradora, abans de ser cuinera, va ser pagesa, així que coneix a la perfecció el producte de la zona.

El programa va conèixer la Montse Blesa, propietaria de La Cuineta. Fa 15 anys va convertir una carnisseria en un restaurant que ha pujat amb molt d’esforç. El producte que més ofereixen és la carn que tenen a la carnisseria i els embotits que ells mateixos elaboren.

I, a Casa Regina, Xavier Astacio el va sorprendre amb el seu sentit de l’humor i la seva mà per servir a taula. Un nouvingut al món de l’hostaleria que del seu restaurant en destaca els cargols a la llauna, la carn a la brasa i la cuina típica del país.

Potxons

Autor: La Terrasseta de Preixens
Títol: Potxons
Edita: l’autor
Any: 2019

“Potxons” és la forma pallaresa per anomenar els petons. També és el títol del nou treball deLa Terrasseta de Preixens i d’una de les tres cançons que conté, dedicada a les persones que viuen, cuiden i mantenen un dels racons més salvatges de la geografia catalana i, per extensió, tot el territori rural. El videoclip de “Potxons” posa cara, mirada i somriures a totes aquestes persones i et recorda que la vida no té futur sense la natura. (font: ccma)