Atles de les festes del foc als Pirineus

atles_festes_foc_pirineus_portadaAutors: Jordi Alsina, Lluís Ràfols
Títol: Atles de les festes del foc als Pirineus
Editorial: El Dimoni Pelut
Any: 2019
ISBN: 9788409156979

Un recorregut únic per les festes del foc dels Pirineus que ens apropa a aquesta màgica serralada, a la seva història, cultura i naturalesa. Durant els solsticis i amb el foc com a protagonista, ens endinsarem per diferents poblacions dels Pirineus i descobrirem una de les festes més celebrades al llarg de tota la seva geografia. Un llibre per a grans i futurs fallaires, pensat pel gaudir dels lectors de totes les edats.

Declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco l’any 2015, les festes del foc dels Pirineus han esdevingut una de les festes més populars del nostre país.

Destaquem els apartats:

  1. La vall de Boí: territori fallaire (Barruera, Boí, Durro, Erill la Vall, Pla de l’Ermita, Taüll)
  2. L’Alta Ribagorça: la comarca més jove amb la tradició més antiga (Casós, el Pont de Suert, Llesp, Vilaller, Senet)
  3. Els Pallars: rius, comtes, bruixes i falles (Alins, Alós d’Isil, Isil, València d’Àneu, la Pobla de Segur).

Slow Travel in den Pyrenäen

Sense títol
Autora: Eva Hakes
Títol: “Slow Travel in den Pyrenäen : Der Beginn einer großen Liebe”
Títol de la revista: Katalonien Tourismus
Volum : 104
Data: 11 d’octubre de 2019
Pàgines: 1-10

Accés

Amb el títol “Viatge lent als Pirineus: l’inici d’un gran amor” la periodista alemanya Eva Hakes ha escrit un article sobre diverses propostes de slow tourism que es poden fer als Pallars, amb exemples com el projecte GPS Tourism, el Tren dels Llacs, el Cinquè Llac o Ramat de Camins. Text en alemany.

Indrets d’una guerra

Indrets guerraAutor: Manel Gimeno i Llardén
Pròleg de Sisco Farràs
Títol: Indrets d’una guerra: cronologia del front del Pallars: abril del 1938-febrer del 1939
Lloc: Barcelona
Editorial: Bresca
Any: 2018
ISBN: 9788416115068

Vuitanta anys després, quan el pes de la història és ja més fort que el record de la Guerra Civil -i els elements que conformaren la línia del front del Pallars es comencen a catalogar com a patrimoni històric en l’àmbit institucional-, és el moment de donar a conèixer i de treure de l’oblit els espais on succeïren aquells enfrontaments que ningú hauria volgut, però que van tenir lloc.

Manel Gimeno presenta un treball profund i rigorós, elaborat a partir dels arxius militars, memòries de testimonis que ho van viure i diaris personals inèdits. Com a suport al seu treball, s’inclouen mapes, centenars de fotografies actuals que faciliten la localització de la línia del front i del que hi queda avui. Tot això ajuda a completar la trilogia que també confluí al Pallars durant la Guerra Civil: la revolució, la guerra militar i la repressió. (font: el llibre)

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Els hospitalers al Pallars i a l’Urgell

els-hospitalers-al-pallars-i-a-l-urgell-segles-xii-xiii-diplomatari-comandes-i-societatAutores: Maria Bonet Donato, Montserrat Sanmartí Roset
Títol: Els hospitalers al Pallars i a l’Urgell (segles XII-XIII): Diplomatari. Comandes i societat
Lloc: Lleida; Tarragona
Editorial: Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili
Any: 2018
ISBN: 9788491440673

El llibre s’endinsa en els temps d’assentament i consolidació de l’orde militar de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem en les terres nord-occidentals catalanes del Pallars i l’Urgell i en les nord-orientals aragoneses de la Ribagorça, als segles XII i XIII.

 

Es tracta d’una de les institucions de regulars més importants a la Corona d’Aragó medieval, ja que, en establir-s’hi, va contribuir a la reorganització dels poders, visible en la reconfiguració de la classe nobiliària, i a les transformacions de les societats.

Els seus fons documentals contribueixen a documentar i a conèixer millor la vida dels homes i de les dones de la regió dels Pirineus als segles XII i XIII, tant des del punt de vista de la seva subjecció o proximitat als hospitalers, com també de la seva quotidianitat social, econòmica, política i fins i tot espiritual.

Les autores inclouen la transcripció de diferents pergamins, no només de la institució sinó també altres de particulars que van acabar integrats en el mateix fons. L’estudi es vertebra en quatre capítols: el primer es dedica a les raons per les quals la institució va arrelar a la regió i a la manera com ho va fer; el segon, a l’organització que va adoptar; el tercer, al patrimoni que va aconseguir, i el quart, a les relacions entre la pagesia i els senyors hospitalers.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

El ‘Cicle del Pallars’ de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural

tesiAutora: Montse Gatell Pérez
Títol: El “Cicle del Pallars” de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural
Lloc: Bellaterra
Editorial: Universitat Autònoma de Barcelona
Any: 2018
ISBN: 9788449079399

Enllaç a la tesi

La tesi El ‘Cicle del Pallars» de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural se centra en l’anàlisi textual de les novel·les de Maria Barbal constitutives d’aquest cicle a partir dels eixos històrics de la Guerra Civil espanyola, la dictadura franquista i l’èxode rural. La investigació se situa en la intersecció entre els estudis literaris i els de la memòria cultural i s’estructura en dues parts: l’aproximació teòrica al voltant de la memòria i la seva representació i l’articulació de l’anàlisi literària de la unitat narrativa. A partir d’un model d’anàlisi literària que incorpora els elements narratius i els memorístics com a categories d’anàlisi, aprofundeix en la construcció literària del territori i en la narrativa ficcional de la memòria. Aquest mateix model analític permet ampliar l’objecte d’estudi a altres autors i narratives que comparteixen amb el Cicle del Pallars els eixos estructuradors del relat, bàsicament, la guerra espanyola.

L’objectiu de la tesi és vincular les obres del Cicle del Pallars amb les narratives de la memòria a través de la identificació, a les obres, dels elements que la constitueixen: l’oblit, el trauma i el dol, la figura del testimoni i la de la víctima. D’aquesta manera, es pretén inscriure les obres del corpus en el debat sobre la memòria de la Guerra Civil i encetar un camp d’estudi, inèdit en l’àmbit de les lletres catalanes, en què la narrativa es constitueix en un mitjà de memòria. Aquest plantejament insereix el Cicle del Pallars en les coordenades hermenèutiques internacionals a l’entorn de la memòria i la seva representació cultural.

Per tal d’aconseguir aquest objectiu, l’estudi justifica que totes les obres del corpus constitueixen una unitat narrativa determinada, diferenciada de la resta de l’opus barbaliana, i identifica els mecanismes que vinculen aquesta narrativa amb les narratives de la memòria i, més específicament, la seva vinculació a la memòria cultural com a sistema capaç d’intervenir en la modificació de l’imaginari col·lectiu i en la construcció de sentit a través de la configuració de noves memòries. Aquest enfocament constitueix una de les aportacions més significatives de la tesi, ja que els estudis de l’obra barbaliana del Pallars habitualment en fan un abordatge des del punt de vista de la recuperació del món extint del Pirineu, és a dir, amb el territori i  la seva reconstrucció literària com a centre principal d’interès.

Aquesta tesi vol subratllar la qualitat literària de les obres que conformen el corpus analitzat i defensa la seva adscripció a les literatures europees de la memòria col·lectiva i les seves manifestacions artístiques a l’entorn dels grans esdeveniments històrics del segle xx.

Enllaç a la tesi

Dia 0

dia0Autor: Ivan Balagueró Masanés
Títol: Dia 0
Lloc: [Lleida]
Editorial: l’autor
Any: 2018
ISBN: 9788469787540

Relat ambientat majoritàriament al Pirineu, entre l’Alta Ribagorça i el Pallars: la Vall Fosca, Espot, Tavascan, Parc Natural, Parc Nacional, Vall de Boí, Vall Ferrera, Conca de Tremp, etc.

La novel·la galopa entre la realitat i la ficció. Entre la fina línia que separa l’alegria de la tristesa i, fins i tot, la vida de la mort.

Narra la història d’una parella, aficionats als esports de muntanya, que sofreixen un accident escalant una elegant paret calcària. Ella mor en l’accident. L’escalada, l’alpinisme i el descens de vertigen on buscava els seus límits s’han acabat. Ara, res li importa. Tan sols, la pèrdua de la seva estimada.
Recuperat físicament i anímicament, un bon dia, després d’un període de canvis i entrenaments pel Pirineu català, decideix tornar a escalar la paret en què va perdre la seva parella. Es diu a ell mateix que, si l’escala, podrà seguir endavant i ser lliure…
(Font: llibre)

Ivan Balagueró Masanés (Artesa de Segre, 1993) viu a Vilanova de Meià i és tècnic en esports, guia de muntanya i monitor d’esquí nòrdic. La seva estreta relació amb el Pallars i l’Alta Ribagorça s’esdevé als divuit anys, quan va començar a viure a Sort. Anteriorment, ja freqüentava el Pirineu tant com podia.  Va estudiar a Sort i a la Pobla de Segur. És un enamorat dels Pirineus, les seves muntanyes, les seves valls i la seva gent.

Per aquest motiu, aquests indrets són tan importants i influents en la novel·la, ja que, al cap i a la fi, no deixa de tenir paral·lelismes amb la seva vida.  (Font: l’autor)

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Quan Judes era fadrí i sa mare festejava

quan judes era fadríAutor: Pep Coll
Títol: Quan Judes era fadrí i sa mare festejava: rondalles del Pallars
Lloc: Tremp
Editorial: Garsineu
Any: 2018
ISBN: 9788494789960

Quan judes era fadrí i sa mare festejava, publicat per primera vegada l’any 1986, és el primer llibre de Pep Coll i la seva primera incursió en la recollida de folklore de tradició oral pallarès i pirinenc, un camp en què ha portat a terme una labor extraordinària de preservació i de difusió d’aquest ric patrimoni en vies de desaparació. (Font: el llibre)

La present edició de Garsineu inclou les aportacions anteriors de l’obra publicades per Edicions del Mall i la Magrana, com un annex lingüístic del dialecte pallarès, unes propostes de treball per als estudiants de secundària, il·lustracions, etc.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública de Catalunya