Arqueologia d’un territori d’alta muntanya del Pirineu Central

portadaAutor: David Garcia Casas
Títol: Arqueologia d’un territori d’alta muntanya del Pirineu Central : persones, ramats i prats  al  llarg  de  la  història al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Lloc: Cerdanyola
Edita: Universitat Autònoma de Barcelona
Any: 2018

Accés

Aquesta tesi doctoral estudia els canvis en el poblament humà al Pirineu Central des de les primeres ocupacions humanes al neolític fins al segle XX de la nostra era.
L’objecte d’estudi principal són les estructures arquitectòniques vinculades a la ramaderia localitzades pel Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya en campanyes de prospecció i excavació arqueològica durant els últims 15 anys. Aquesta investigació de caràcter interdisciplinar utilitza principalment els mètodes de l’arqueologia però també empra l’etnoarqueologia aplicada a la transhumànciatradicional així com dades provinents d’estudis paleoambientals i finalment el coneixement històric actualment existent a partir de les fonts escrites. El primer pas en aquest treball ha estat elaborar una classificació tipològica dels assentaments arqueològics registrats al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per tot seguit comparar-los amb models teòrics de ramaderia estacional i la seva traducció material amb l’objectiu d’esbrinar quin tipus de pràctiques ramaderes van donar origen als diferents tipus d’assentament definits.
Alhora, entenent la zona del Parc com a espai social s’han modelitzat les relacions espacials dels llocs arqueològics tant entre ells com en relació amb elements o propietats del geosistema com l’altura on se situen, la coberta del sòl o les fonts d’aigua.
També s’han modelitzat possibles elements del territori humà com les rutes òptimes de pas estudiant la seva relació amb la posició espacial dels llocs arqueològics. Finalment també s’han comparat cronològicament els canvis detectats en el registre arqueològic amb l’evolució de la coberta vegetal a partir de les dades paleoambientals. La intenció ha estat esbrinar els canvis en les relacions entre elements de l’espai social per tal d’entendre com les comunitats humanes organitzavenel territori i com s’han format els paisatges de muntanya que actualment es poden observar al Pirineu.
Entre les principals aportacions d’aquesta tesi doctoral està l’elaboració d’una seqüència històrica sobre les formes de vida als espais d’alta muntanya pirinencs i la relació dels seus canvis amb els processos generals que van tenir lloc al nord-est peninsular en llarg interval de temps que abasta la investigació. Des de les transformacions al final de la prehistòria, la romanització, l’aparició del feudalisme, la crisi baixmedieval i les variacions en els espais rurals durant l’època moderna fins a la industrialització.
Anuncis

El ‘Cicle del Pallars’ de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural

tesiAutora: Montse Gatell Pérez
Títol: El “Cicle del Pallars” de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural
Lloc: Bellaterra
Editorial: Universitat Autònoma de Barcelona
Any: 2018
ISBN: 9788449079399

Enllaç a la tesi

La tesi El ‘Cicle del Pallars» de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural se centra en l’anàlisi textual de les novel·les de Maria Barbal constitutives d’aquest cicle a partir dels eixos històrics de la Guerra Civil espanyola, la dictadura franquista i l’èxode rural. La investigació se situa en la intersecció entre els estudis literaris i els de la memòria cultural i s’estructura en dues parts: l’aproximació teòrica al voltant de la memòria i la seva representació i l’articulació de l’anàlisi literària de la unitat narrativa. A partir d’un model d’anàlisi literària que incorpora els elements narratius i els memorístics com a categories d’anàlisi, aprofundeix en la construcció literària del territori i en la narrativa ficcional de la memòria. Aquest mateix model analític permet ampliar l’objecte d’estudi a altres autors i narratives que comparteixen amb el Cicle del Pallars els eixos estructuradors del relat, bàsicament, la guerra espanyola.

L’objectiu de la tesi és vincular les obres del Cicle del Pallars amb les narratives de la memòria a través de la identificació, a les obres, dels elements que la constitueixen: l’oblit, el trauma i el dol, la figura del testimoni i la de la víctima. D’aquesta manera, es pretén inscriure les obres del corpus en el debat sobre la memòria de la Guerra Civil i encetar un camp d’estudi, inèdit en l’àmbit de les lletres catalanes, en què la narrativa es constitueix en un mitjà de memòria. Aquest plantejament insereix el Cicle del Pallars en les coordenades hermenèutiques internacionals a l’entorn de la memòria i la seva representació cultural.

Per tal d’aconseguir aquest objectiu, l’estudi justifica que totes les obres del corpus constitueixen una unitat narrativa determinada, diferenciada de la resta de l’opus barbaliana, i identifica els mecanismes que vinculen aquesta narrativa amb les narratives de la memòria i, més específicament, la seva vinculació a la memòria cultural com a sistema capaç d’intervenir en la modificació de l’imaginari col·lectiu i en la construcció de sentit a través de la configuració de noves memòries. Aquest enfocament constitueix una de les aportacions més significatives de la tesi, ja que els estudis de l’obra barbaliana del Pallars habitualment en fan un abordatge des del punt de vista de la recuperació del món extint del Pirineu, és a dir, amb el territori i  la seva reconstrucció literària com a centre principal d’interès.

Aquesta tesi vol subratllar la qualitat literària de les obres que conformen el corpus analitzat i defensa la seva adscripció a les literatures europees de la memòria col·lectiva i les seves manifestacions artístiques a l’entorn dels grans esdeveniments històrics del segle xx.

Enllaç a la tesi

Perseguint les claus de l’èxit. Una anàlisi comparativa de tres experiències de desenvolupament rural: el Priorat, el Lluçanès i la Conca de Tremp

uabAutor: Guijoan Cesena, Eloi
Títol: Perseguint les claus de l’èxit: una anàlisi comparativa de tres experiències de desenvolupament rural: el Priorat, el Lluçanès i la Conca de Tremp
Lloc: Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2017
ISBN: 9788449070136

Enllaç a la tesi doctoral

Des del final de la Segona Guerra Mundial fins a la dècada de 1980, les àrees rurals dels països industrialitzats van evolucionar a remolc de l’ideari modernitzador, que a partir d’unes polítiques sectorials i centralistes, van propiciar la consolidació d’una agricultura productivista. Fruit dels impactes socials, ambientals i culturals que va generar aquest model agrari, durant els anys setanta i vuitanta es va anar gestant un nou enfocament per al desenvolupament de les àrees rurals, caracteritzat per un major èmfasi en els recursos locals i el protagonisme de la societat civil. Durant les últimes dècades, l’adopció d’aquest plantejament des de l’esfera institucional, així com la proliferació d’iniciatives sorgides des de l’àmbit local, han comportat la consolidació d’aquest enfocament com a nou paradigma de desenvolupament rural. A partir d’una revisió i una anàlisi crítica de la bibliografia acadèmica més rellevant, en aquesta tesi mostro quin és l’estat de la qüestió sobre aquest nou paradigma, alhora que identifico les principals mancances teòriques que expliquen que el desenvolupament rural segueixi sent, encara avui, un objecte d’estudi relativament ambigu i complex. A continuació, analitzo tres processos de desenvolupament rural que s’han desplegat recentment a Catalunya i que han presentat graus d’èxit diferents: el cas del Priorat, el cas del Lluçanès i el cas de la Conca de Tremp. Els tres processos són analitzats a partir de qüestionaris i grups focals amb agents del territori, i utilitzant el model de la rural web (van der Ploeg i Marsden 2008) com a marc de referència. L’anàlisi comparativa entre els tres casos d’estudi em permet identificar quins són els factors rellevants per a l’èxit d’un procés de desenvolupament rural, alhora que em permet contrastar la validesa del model de la rural web i elaborar-ne una proposta de reformulació. Així doncs, la present tesi suposa una doble contribució: d’una banda, avança en la conceptualització del desenvolupament rural, i de l’altra, aporta nous criteris per poder planificar i implementar iniciatives de desenvolupament rural amb més garanties d’èxit.

El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana

EL PARLAR DE LA CONCAAutora: Laia Rosàs Redondo
Títol: El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta [en línia]
Lloc: [Barcelona]
Editorial: Universitat de Barcelona
Any: 2017

La tesi El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta analitza un conjunt de trets de tipus fònic i morfològic que tradicionalment s’han entès com a isoglosses que delimiten les varietats nord-occidentals del ribagorçà i el pallarès, per tal d’aportar noves dades sobre la frontera entre aquestes dues varietats.

L’abast de l’estudi és especialment rellevant perquè tracta d’una àrea que, tot i que des del punt de vista geogràfic, forma, indubtablement, una unitat territorial (la Terreta), es troba administrativament dividida entre la comarca de la Ribagorça, a la província d’Osca (Aragó), i la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida (Catalunya).

L’interès pels trets estudiats ve suscitat, d’entrada, per la variació que presenten a la Terreta, tal com ja s’havia apuntat en estudis anteriors; però, d’altra banda, pels efectes de la frontera, que poden estar intervenint en els canvis en curs observats amb relació a descripcions més antigues.

Accés a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/401098

Evolució dels nuclis de població petits del Pallars Sobirà

tesiAutor: Josep M. Bosch i Pont
Títol: Evolució dels nuclis de població petits del Pallars Sobirà: del 1850 a inicis del segle XXI
Lloc: Barcelona
Editorial: Universitat de Barcelona
Any: 2017

Accés a la tesi

El treball analitza l’evolució i/o involució de 120 nuclis de població de petita grandària i d’origen tradicional de la comarca del Pallars Sobirà (Pirineu Català, Província de Lleida) des de mitjans del Segle XIX fins l’actualitat. Així mateix, també s’estudien nuclis de població d’origen recent i altres de poblament transitori o no convencional. En total, el nombre de nuclis de població tractats és de 195.

S’ha dut a terme una anàlisi històrica dels canvis demogràfics i físics dels nuclis de població al llarg dels darrers 170 anys, començant en el moment en que aquests assentaments assoleixen el seu màxim de població històric (cap el 1850-60) i llur màxima expansió física quant a vivendes i edificis annexes. Des d’aquest moment i fins l’actualitat podem veure tots els canvis que la progressiva introducció del sistema capitalista ha anat provocant en uns assentaments d’origen mil·lenari, que en el seu inici van aparèixer com a resultat d’un procés d’adaptació de l’ésser humà a un mitjà hostil (alta muntanya), i d’una economia agrària i ramadera de tipus autàrquic avui ja desapareguda.

Del patrimonio a la patrimonialización

ubAutora: Meritxell Sucarrat Viola
Títol: Del patrimonio a la patrimonialización: sistema de clasificación y estructura social en un valle del Pallars Sobirà
Lloc: Barcelona
Editorial: Universitat de Barcelona
Any: 2015

Tesi doctoral que vol mostrar el procés d’estratificació i diferenciació social en una vall de Pallars Sobirà en un context de canvi del model econòmic fomentat per polítiques de patrimonialització de la natura i cultura locals.

Accés al document

 

Food tourism in rural areas, the case of cheese in Vall de Boí, a World Heritage Site

udgAutor: Francesc Fusté Forné
Títol: Food tourism in rural areas: the case of cheese in Vall de Boí, a World Heritage Site
Lloc: Girona
Edita: Universitat de Girona
Any: 2016
Accés a la tesi

El turisme gastronòmic és una tipologia turística que al llarg dels últims anys està tenint un interès creixent tant per part dels acadèmics com per part dels professionals del turisme, i evidentment també com una motivació turística de primer ordre. El marc de la tesi el formen els espais rurals i zones de muntanya, on la gastronomia hi juga un paper essencial com a factor d’identitat de la societat i en un entorn paisatgístic que no es dóna en cap altre lloc. La tesi analitza les sinergies que es creen entre les activitats rurals, els productes locals, el patrimoni d’una destinació, el seu paisatge, i l’activitat turística; a la vegada, s’estudia també el rol de la gastronomia en el desenvolupament regional i el procés d’internacionalització d’una destinació turística. El cas estudiat és la Vall de Boí, Patrimoni de la Humanitat als Pirineus de Catalunya, però també s’utilitzen exemples de la regió de Canterbury (Nova Zelanda) per donar resposta als diferents objectius plantejats.