Territori os

osTítol: “Territori os”
Títol del programa: 30 minuts
Edita: TV3
Data d’emissió: 08/12/2019

Un reportatge de: Jordi Regàs i Víctor Díaz
Imatge i muntatge: Txus Navarro Producció: Jessica Montaner

Accés

El conflicte de l’os aquests últims dos anys ha pres més força que mai. En el punt de mira hi ha dos ossos: Goiat i Cachou

Tots dos han atacat cavalls de forma reiterada, un comportament anormal. Per això l’administració es planteja retirar-los i això inclou la possibilitat de matar-los. Diuen que posen en perill el projecte de reintroducció, engegat el 1996. Mentrestant, la població d’ossos continua creixent i recupera els seus territoris: ja són 50 els que viuen al Pirineu. Un conflicte que semblava superat ha tornat: Goiat va matar 9 cavalls el 2018; Cachou, el 2019, en porta 5.

“Tinc la sensació que hem tirat vint anys enrere, no, en aquest tema”, reconeix Marc Alonso, un dels pioners en la defensa de l’os al Pirineu i director de la casa de l’os bru al poble d’Isil, al Pallars, davant del rebrot de la polèmica.

Fins ara, els ossos atacaven cabres i ovelles, però els ramats cada cop s’han protegit millor. A les nits, els animals es tanquen, s’ha recuperat la figura del pastor i les baixes han caigut en picat. Gràcies a mesures com aquestes, que paga l’administració, aquest any, al Pallars, per exemple, l’os només ha mort 3 ovelles. Però evitar els atacs a vaques o cavalls, que continuen pasturant sense cap vigilància, és molt més complicat. De fet, els ramaders diuen que és impossible i que, si no es fa fora l’os, la ramaderia d’alta muntanya haurà de plegar.

A França, a l’Arieja, al vessant nord del Pirineu, la situació és encara més delicada. Els ramaders no apliquen mesures de protecció i aquest any ja han mort més de 1.000 ovelles. Un videocomunicat d’un grup d’encaputxats anònims, en nom de pastors i pagesos, amenaçava de reobrir la caça de l’os i animava a desobeir les autoritats. Al juliol, van cremar un cotxe oficial a uns agents rurals que visitaven la zona.

És possible conviure amb l’os? Al Cantàbric, els ossos multipliquen per 7 els que hi ha al Pirineu: n’hi ha 350. I el conflicte és pràcticament inexistent. Com que l’os mai va desaparèixer, a cap ramader se li passa pel cap deixar anar el bestiar sol per la muntanya. A més a més, en algunes zones han convertit l’os en reclam turístic. Gràcies a l’os i al turisme de natura, la temporada turística s’ha allargat i els hotels i restaurants s’omplen com mai.

Fa prou l’administració en aquest conflicte? Tenen motius els ramaders per estar emprenyats? Com és que un conflicte que semblava superat, torna un cop i un altre? Té solució? A aquestes i altres preguntes, el “30 minuts” “Territori os” intentarà donar-los resposta.

Pallars terra de corder

portadaTítol: Pallars terra de corder
Lloc: Tremp
Edita: Ajuntament de Tremp; Garsineu
Any: 2019
ISBN: 9788412080193

Pròlegs: Maria Barbal i Toni Massanés

El llibre té com a objectiu posar de manifest el valor de la carn de corder i la importància de la ramaderia al Pallars Jussà. Per aquest motiu, dóna veu als diferents agents clau que intervenen en el procés: ramaders, que ens comparteixen el seu dia a dia per donar a conèixer l’ofici de pastor, i carnissers i cuiners que ens donen receptes i opcions per cuinar-lo.

El llibre vol ser doncs una referència a l’hora de pensar en la cuina del corder i també un producte per donar a conèixer el territori del que destaca la fotografia que recull alguns dels paisatges més emblemàtics del Pallars.

1a part. La cultura del corder

L’Ajuntament de Tremp ha coordinat la redacció d’aquesta primera part del llibre que vol acostar la ramaderia i l’ofici de pastor a la societat. Recull  els diferents moments claus en la cria del ramat i també repassa altres temes d’interès general com les races d’ovella autòctones de Catalunya, el lèxic pallarès associat a aquest ofici, o propostes de senderisme que passen per camins ramaders o antigues vies de transhumància.
La redacció d’aquest bloc del llibre parteix d’un treball de recerca que va anar a càrrec de la historiadora Noemi Riudor.

2a part. La cuina del corder

La segona part del llibre ha anat coordinada juntament amb Fundació Alícia i ha comptat amb la participació activa dels carnissers i els restauradors del Pallars Jussà.

Consta de 3 apartats:
La girella: Si el corder és l’emblema del Pallars, la girella n’és l’embotit per excel·lència. L’únic elaborat tradicional a base de carn de corder combinat amb arròs. En aquesta obra que es presenta, hi compta amb un apartat especial.
La carn: A l’apartat de carnisseria es descriuen els diferents talls que ofereix una canal de corder i s’hi explica per a quin tipus de receptes és més adequada cadascuna d’elles. Els carnissers i elaboradors de la comarca hi mostren les seves propostes, un total d’11.
La cuina: El llibre recull un total de 37 receptes de corder dividides en dos blocs. D’una banda, el lector coneixerà les propostes gastronòmiques de 29 restaurants del Pallars Jussà: elaboracions amb personalitat que recullen el saber fer dels professionals que treballen al Pallars amb productes propers i de qualitat.

D’altra banda es pot trobar un segon bloc de receptes, propostes més senzilles i alhora innovadores que la Fundació Alícia ha dissenyat per fer arribar la carn de corder al gran públic, un total de 8.

La fotografia

La major part de les fotografies que il·lustren la primera part del llibre són de l’autor trempolí Jordi Peró. Jordi Peró és fotògraf aficionat i el seu arxiu personal compta amb un immens nombre de fotografies de natura i paisatge del Pallars. Les peces que es poden veure al llibre Pallars terra de corder són imatges d’una gran bellesa que recullen els moments clau de l’ofici en diferents entorns de la comarca, mostrant així també la diversitat de paisatges i de protagonistes.

La fotografia de la part corresponent a la cuina i la carnisseria són obra de Ferran Castrillo, tècnic superior en fotografia artística, especialitzat en fotografia documental i gastronòmica. Ferran Castrillo ha treballat per a diferents projectes amb la Fundació Alícia, així mateix treballa per encàrrec i també desenvolupa projectes personals.

Recuperar la montaña

recuperarAutora: Federica Ravera
Títol de l’article: “Recuperar la montaña: un relato sobre los derechos de las mujeres y las tierras en los Pirineos catalanes”
Títol de la revista: The conversation
Data: 23 d’octubre de 2019

Accés a l’article

Conocí a Meritxell y Laia en un soleado día de abril, en la región montañosa de Pallars Sobirà, en los Pirineos catalanes. Ambas se dedican a la cría de ganado. Meritxell tiene vacas y yeguas, mientras que Laia tiene un rebaño de cabras y hace queso.

A diferencia de la mayoría de las mujeres de la región, ellas han decidido vivir y trabajar en las colinas de Pallars a pesar de las duras condiciones. Incluso a principios de la primavera la nieve cubre los pastos de altura. Las laderas de las montañas se quitan lentamente el abrigo invernal para descubrir prados verdes y floridos donde las abejas comienzan a revolotear.

El Parc informa

20190610_163432Títol: El Parc informa: butlletí informatiu del Parc Natural de l’Alt Pirineu
Lloc: [Llavorsí]
Edita: Parc Natural de l’Alt Pirineu
Periodicitat: irregular
Any: 2007-

Aquest butlletí va néixer al 2007 amb l’objectiu de donar a conèixer la diversitat d’actuacions que componen el treball en aquest espai natural de protecció especial. S’estructura en quatre seccions: ‘Notícies’, per tractar entre dos i quatre temes d’especial interès amb una certa profunditat; ‘Breus’, en la qual es presenten diverses novetats de manera concisa; ‘Agenda’, on es presenten les activitats programades pel Parc per al període corresponent; i ‘Opinió’, en la qual es convida els lectors a aportar les seves idees o suggeriments.

La idea inicial és que tingués una periodicitat trimestral coincidint amb les estacions de l’any però actualment se n’han publicat 12 números, a quatre pàgines, i imprès a tot color amb fotografies i altre material gràfic.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu és l’espai natural protegit més extens de Catalunya, amb una superfície de 69.850 ha. Reparteix el seu territori entre 15 municipis de les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell.

Més informació

Accès al núm. 12

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Arqueologia d’un territori d’alta muntanya del Pirineu Central

portadaAutor: David Garcia Casas
Títol: Arqueologia d’un territori d’alta muntanya del Pirineu Central : persones, ramats i prats  al  llarg  de  la  història al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Lloc: Cerdanyola
Edita: Universitat Autònoma de Barcelona
Any: 2018

Accés

Aquesta tesi doctoral estudia els canvis en el poblament humà al Pirineu Central des de les primeres ocupacions humanes al neolític fins al segle XX de la nostra era.
L’objecte d’estudi principal són les estructures arquitectòniques vinculades a la ramaderia localitzades pel Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya en campanyes de prospecció i excavació arqueològica durant els últims 15 anys. Aquesta investigació de caràcter interdisciplinar utilitza principalment els mètodes de l’arqueologia però també empra l’etnoarqueologia aplicada a la transhumànciatradicional així com dades provinents d’estudis paleoambientals i finalment el coneixement històric actualment existent a partir de les fonts escrites. El primer pas en aquest treball ha estat elaborar una classificació tipològica dels assentaments arqueològics registrats al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per tot seguit comparar-los amb models teòrics de ramaderia estacional i la seva traducció material amb l’objectiu d’esbrinar quin tipus de pràctiques ramaderes van donar origen als diferents tipus d’assentament definits.
Alhora, entenent la zona del Parc com a espai social s’han modelitzat les relacions espacials dels llocs arqueològics tant entre ells com en relació amb elements o propietats del geosistema com l’altura on se situen, la coberta del sòl o les fonts d’aigua.
També s’han modelitzat possibles elements del territori humà com les rutes òptimes de pas estudiant la seva relació amb la posició espacial dels llocs arqueològics. Finalment també s’han comparat cronològicament els canvis detectats en el registre arqueològic amb l’evolució de la coberta vegetal a partir de les dades paleoambientals. La intenció ha estat esbrinar els canvis en les relacions entre elements de l’espai social per tal d’entendre com les comunitats humanes organitzavenel territori i com s’han format els paisatges de muntanya que actualment es poden observar al Pirineu.
Entre les principals aportacions d’aquesta tesi doctoral està l’elaboració d’una seqüència històrica sobre les formes de vida als espais d’alta muntanya pirinencs i la relació dels seus canvis amb els processos generals que van tenir lloc al nord-est peninsular en llarg interval de temps que abasta la investigació. Des de les transformacions al final de la prehistòria, la romanització, l’aparició del feudalisme, la crisi baixmedieval i les variacions en els espais rurals durant l’època moderna fins a la industrialització.

El Portarró

Portarró foto okTítol: El Portarró
Lloc: Espot; Boí
Edita: Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Any: 1996–
Periodicitat: Semestral

Accés

En aquest butlletí hi podreu trobar tota mena d’articles i reportatges relacionats amb la zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici així com algunes ressenyes bibliogràfiques de l’àmbit. Les temàtiques que s’hi recullen poden ser tant de la fauna i la flora del Parc com del patrimoni arqueològic, literari i cultural en general que hi pugui fer referència.

La revista, que és de distribució gratuïta, s’edita semestralment en paper des del 1996, i des del 2005 -60è aniversari del Parc-

Portarró és el nom del pas entre muntanyes situat al cor del Parc Nacional, en aquest cas entre els Pallars i la Ribagorça i que dóna nom al butlletí. El darrer número editat al setembre de 2018 és el 37.

Exemplars al Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública

Com podem ajudar a en Mastí a cuidar el seu ramat?

mastíAutor: Bernard Nicolas
Títol: Com podem ajudar a en Mastí a cuidar el seu ramat?
Lloc:
Barcelona; Llavorsí
Editorial: 
Oficina Tècnica LIFE+Piroslife Catalunya; Oficina d’acció territorial LIFE+Piroslife
Any: [2018?]

Publicació disponible a la web de PirosLife

Breu còmic de 8 pàgines sobre  com comportar-se davant un gos vigilant d’un ramat d’ovelles.