La noia de les ovelles pigallades

OVELLESAutora: Laura Gordó
Títol: La noia de les ovelles pigallades
Lloc: Valls
Editorial: Cossetània
Any: 2020
ISBN: 9788490349236

Un anunci, una escola on s’ensenya a fer de pastor, una joventut rebel i una decisió que ella no pren faran que la vida de l’Anna Plana doni un gir inesperat.

En el nou escenari, la Vall d’Àssua, l’Anna caminarà a contracorrent i a ulls escèptics de molts dels seus veïns. Entre cims nevats i animals passarà de ser la noia sense rumb que es deixava portar per convertir-se en una dona forta lligada a la seva família i a les ovelles. Una història de vida que es mou al ritme de la natura, que ens mostra la importància de creure en un mateix i que dona llum a totes les dones ramaderes de muntanya que durant segles han viscut a l’ombra.

Laura Gordó: Nascuda el 1980 a la Pobla de Segur, és llicenciada en periodisme per la UAB, ha treballat en televisió i ha col·laborat com a freelance en diferents mitjans de premsa escrita. Actualment, es dedica a l’empresa familiar, la qual combina amb les seves tres passions: l’escriptura, la gastronomia i els viatges. Ha cursat l’itinerari de novel·la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. La noia de les ovelles pigallades és el seu primer llibre.

Pròleg de Vanesa Freixa

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública (en procés)

Dones i muntanyes en moviment

dzgnfnfTítol: Dones i muntanyes en moviment
Organitza: Àgata, Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris, Centre d’Art i Natura de Farrera, Montanyanes
Any: 2019

Exposició d’il·lustracions, fotografies i un còmic que recullen diferents relats de dones ramaderes, pastores, formatgeres i artesanes de la llana del Pallars Sobirà. Els seus rostres ens parlen dels seus sentits i maneres de viure com dones pageses a l’alta muntanya al llarg del temps.

Dones pals de paller que guarden antics coneixements, que teixeixen noves relacions i que projecten innovacions socioeconòmiques, adaptant-se a una muntanya en moviment.

Il·lustracions: Vanesa Freixa, Cesca Gelabert, Rosa Vilalta; fotografies: David Tarrasón; còmic: Martina Manyà, Federica Ravera; i comissari de l’exposició: Lluís Llobet

Territori os

osTítol: “Territori os”
Títol del programa: 30 minuts
Edita: TV3
Data d’emissió: 08/12/2019

Un reportatge de: Jordi Regàs i Víctor Díaz; imatge i muntatge: Txus Navarro; i producció: Jessica Montaner

Accés

El conflicte de l’os aquests últims dos anys ha pres més força que mai. En el punt de mira hi ha dos ossos: Goiat i Cachou

Tots dos han atacat cavalls de forma reiterada, un comportament anormal. Per això l’administració es planteja retirar-los i això inclou la possibilitat de matar-los. Diuen que posen en perill el projecte de reintroducció, engegat el 1996. Mentrestant, la població d’ossos continua creixent i recupera els seus territoris: ja són 50 els que viuen al Pirineu. Un conflicte que semblava superat ha tornat: Goiat va matar 9 cavalls el 2018; Cachou, el 2019, en porta 5.

“Tinc la sensació que hem tirat vint anys enrere, no, en aquest tema”, reconeix Marc Alonso, un dels pioners en la defensa de l’os al Pirineu i director de la casa de l’os bru al poble d’Isil, al Pallars, davant del rebrot de la polèmica.

Fins ara, els ossos atacaven cabres i ovelles, però els ramats cada cop s’han protegit millor. A les nits, els animals es tanquen, s’ha recuperat la figura del pastor i les baixes han caigut en picat. Gràcies a mesures com aquestes, que paga l’administració, aquest any, al Pallars, per exemple, l’os només ha mort 3 ovelles. Però evitar els atacs a vaques o cavalls, que continuen pasturant sense cap vigilància, és molt més complicat. De fet, els ramaders diuen que és impossible i que, si no es fa fora l’os, la ramaderia d’alta muntanya haurà de plegar.

A França, a l’Arieja, al vessant nord del Pirineu, la situació és encara més delicada. Els ramaders no apliquen mesures de protecció i aquest any ja han mort més de 1.000 ovelles. Un videocomunicat d’un grup d’encaputxats anònims, en nom de pastors i pagesos, amenaçava de reobrir la caça de l’os i animava a desobeir les autoritats. Al juliol, van cremar un cotxe oficial a uns agents rurals que visitaven la zona.

És possible conviure amb l’os? Al Cantàbric, els ossos multipliquen per 7 els que hi ha al Pirineu: n’hi ha 350. I el conflicte és pràcticament inexistent. Com que l’os mai va desaparèixer, a cap ramader se li passa pel cap deixar anar el bestiar sol per la muntanya. A més a més, en algunes zones han convertit l’os en reclam turístic. Gràcies a l’os i al turisme de natura, la temporada turística s’ha allargat i els hotels i restaurants s’omplen com mai.

Fa prou l’administració en aquest conflicte? Tenen motius els ramaders per estar emprenyats? Com és que un conflicte que semblava superat, torna un cop i un altre? Té solució? A aquestes i altres preguntes, el “30 minuts” “Territori os” intentarà donar-los resposta.

Pallars terra de corder

portadaTítol: Pallars terra de corder
Lloc: Tremp
Edita: Ajuntament de Tremp; Garsineu
Any: 2019
ISBN: 9788412080193

Pròlegs: Maria Barbal i Toni Massanés

El llibre té com a objectiu posar de manifest el valor de la carn de corder i la importància de la ramaderia al Pallars Jussà. Per aquest motiu, dóna veu als diferents agents clau que intervenen en el procés: ramaders, que ens comparteixen el seu dia a dia per donar a conèixer l’ofici de pastor, i carnissers i cuiners que ens donen receptes i opcions per cuinar-lo.

El llibre vol ser doncs una referència a l’hora de pensar en la cuina del corder i també un producte per donar a conèixer el territori del que destaca la fotografia que recull alguns dels paisatges més emblemàtics del Pallars.

1a part. La cultura del corder

L’Ajuntament de Tremp ha coordinat la redacció d’aquesta primera part del llibre que vol acostar la ramaderia i l’ofici de pastor a la societat. Recull  els diferents moments claus en la cria del ramat i també repassa altres temes d’interès general com les races d’ovella autòctones de Catalunya, el lèxic pallarès associat a aquest ofici, o propostes de senderisme que passen per camins ramaders o antigues vies de transhumància.
La redacció d’aquest bloc del llibre parteix d’un treball de recerca que va anar a càrrec de la historiadora Noemi Riudor.

2a part. La cuina del corder

La segona part del llibre ha anat coordinada juntament amb Fundació Alícia i ha comptat amb la participació activa dels carnissers i els restauradors del Pallars Jussà.

Consta de 3 apartats:
La girella: Si el corder és l’emblema del Pallars, la girella n’és l’embotit per excel·lència. L’únic elaborat tradicional a base de carn de corder combinat amb arròs. En aquesta obra que es presenta, hi compta amb un apartat especial.
La carn: A l’apartat de carnisseria es descriuen els diferents talls que ofereix una canal de corder i s’hi explica per a quin tipus de receptes és més adequada cadascuna d’elles. Els carnissers i elaboradors de la comarca hi mostren les seves propostes, un total d’11.
La cuina: El llibre recull un total de 37 receptes de corder dividides en dos blocs. D’una banda, el lector coneixerà les propostes gastronòmiques de 29 restaurants del Pallars Jussà: elaboracions amb personalitat que recullen el saber fer dels professionals que treballen al Pallars amb productes propers i de qualitat.

D’altra banda es pot trobar un segon bloc de receptes, propostes més senzilles i alhora innovadores que la Fundació Alícia ha dissenyat per fer arribar la carn de corder al gran públic, un total de 8.

La fotografia

La major part de les fotografies que il·lustren la primera part del llibre són de l’autor trempolí Jordi Peró. Jordi Peró és fotògraf aficionat i el seu arxiu personal compta amb un immens nombre de fotografies de natura i paisatge del Pallars. Les peces que es poden veure al llibre Pallars terra de corder són imatges d’una gran bellesa que recullen els moments clau de l’ofici en diferents entorns de la comarca, mostrant així també la diversitat de paisatges i de protagonistes.

La fotografia de la part corresponent a la cuina i la carnisseria són obra de Ferran Castrillo, tècnic superior en fotografia artística, especialitzat en fotografia documental i gastronòmica. Ferran Castrillo ha treballat per a diferents projectes amb la Fundació Alícia, així mateix treballa per encàrrec i també desenvolupa projectes personals.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Recuperar la montaña

recuperarAutora: Federica Ravera
Títol de l’article: “Recuperar la montaña: un relato sobre los derechos de las mujeres y las tierras en los Pirineos catalanes”
Títol de la revista: The conversation
Data: 23 d’octubre de 2019

Accés a l’article

Conocí a Meritxell y Laia en un soleado día de abril, en la región montañosa de Pallars Sobirà, en los Pirineos catalanes. Ambas se dedican a la cría de ganado. Meritxell tiene vacas y yeguas, mientras que Laia tiene un rebaño de cabras y hace queso.

A diferencia de la mayoría de las mujeres de la región, ellas han decidido vivir y trabajar en las colinas de Pallars a pesar de las duras condiciones. Incluso a principios de la primavera la nieve cubre los pastos de altura. Las laderas de las montañas se quitan lentamente el abrigo invernal para descubrir prados verdes y floridos donde las abejas comienzan a revolotear.

Fira ramadera de la Pobleta de Bellveí

firaTítol: Fira ramadera de la Pobleta de Bellveí: Vall Fosca 2019
Lloc: La Torre de Capdella
Edita: l’Ajuntament
Any: 2019

Fira de productes naturals, ecològics i naturals. Concurs de Cavall Pirinenc Català i d’Animals de Raça Bruna – Mostra d’animals.

El Parc informa

20190610_163432Títol: El Parc informa: butlletí informatiu del Parc Natural de l’Alt Pirineu
Lloc: [Llavorsí]
Edita: Parc Natural de l’Alt Pirineu
Periodicitat: irregular
Any: 2007-

Aquest butlletí va néixer al 2007 amb l’objectiu de donar a conèixer la diversitat d’actuacions que componen el treball en aquest espai natural de protecció especial. S’estructura en quatre seccions: ‘Notícies’, per tractar entre dos i quatre temes d’especial interès amb una certa profunditat; ‘Breus’, en la qual es presenten diverses novetats de manera concisa; ‘Agenda’, on es presenten les activitats programades pel Parc per al període corresponent; i ‘Opinió’, en la qual es convida els lectors a aportar les seves idees o suggeriments.

La idea inicial és que tingués una periodicitat trimestral coincidint amb les estacions de l’any però actualment se n’han publicat 12 números, a quatre pàgines, i imprès a tot color amb fotografies i altre material gràfic.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu és l’espai natural protegit més extens de Catalunya, amb una superfície de 69.850 ha. Reparteix el seu territori entre 15 municipis de les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell.

Més informació

Accès al núm. 12

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Arqueologia d’un territori d’alta muntanya del Pirineu Central

portadaAutor: David Garcia Casas
Títol: Arqueologia d’un territori d’alta muntanya del Pirineu Central : persones, ramats i prats  al  llarg  de  la  història al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Lloc: Cerdanyola
Edita: Universitat Autònoma de Barcelona
Any: 2018

Accés

Aquesta tesi doctoral estudia els canvis en el poblament humà al Pirineu Central des de les primeres ocupacions humanes al neolític fins al segle XX de la nostra era.
L’objecte d’estudi principal són les estructures arquitectòniques vinculades a la ramaderia localitzades pel Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya en campanyes de prospecció i excavació arqueològica durant els últims 15 anys. Aquesta investigació de caràcter interdisciplinar utilitza principalment els mètodes de l’arqueologia però també empra l’etnoarqueologia aplicada a la transhumànciatradicional així com dades provinents d’estudis paleoambientals i finalment el coneixement històric actualment existent a partir de les fonts escrites. El primer pas en aquest treball ha estat elaborar una classificació tipològica dels assentaments arqueològics registrats al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per tot seguit comparar-los amb models teòrics de ramaderia estacional i la seva traducció material amb l’objectiu d’esbrinar quin tipus de pràctiques ramaderes van donar origen als diferents tipus d’assentament definits.
Alhora, entenent la zona del Parc com a espai social s’han modelitzat les relacions espacials dels llocs arqueològics tant entre ells com en relació amb elements o propietats del geosistema com l’altura on se situen, la coberta del sòl o les fonts d’aigua.
També s’han modelitzat possibles elements del territori humà com les rutes òptimes de pas estudiant la seva relació amb la posició espacial dels llocs arqueològics. Finalment també s’han comparat cronològicament els canvis detectats en el registre arqueològic amb l’evolució de la coberta vegetal a partir de les dades paleoambientals. La intenció ha estat esbrinar els canvis en les relacions entre elements de l’espai social per tal d’entendre com les comunitats humanes organitzavenel territori i com s’han format els paisatges de muntanya que actualment es poden observar al Pirineu.
Entre les principals aportacions d’aquesta tesi doctoral està l’elaboració d’una seqüència històrica sobre les formes de vida als espais d’alta muntanya pirinencs i la relació dels seus canvis amb els processos generals que van tenir lloc al nord-est peninsular en llarg interval de temps que abasta la investigació. Des de les transformacions al final de la prehistòria, la romanització, l’aparició del feudalisme, la crisi baixmedieval i les variacions en els espais rurals durant l’època moderna fins a la industrialització.

El Portarró

Portarró foto okTítol: El Portarró
Lloc: Espot; Boí
Edita: Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Any: 1996–
Periodicitat: Semestral

Accés

En aquest butlletí hi podreu trobar tota mena d’articles i reportatges relacionats amb la zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici així com algunes ressenyes bibliogràfiques de l’àmbit. Les temàtiques que s’hi recullen poden ser tant de la fauna i la flora del Parc com del patrimoni arqueològic, literari i cultural en general que hi pugui fer referència.

La revista, que és de distribució gratuïta, s’edita semestralment en paper des del 1996, i des del 2005 -60è aniversari del Parc-

Portarró és el nom del pas entre muntanyes situat al cor del Parc Nacional, en aquest cas entre els Pallars i la Ribagorça i que dóna nom al butlletí. El darrer número editat al setembre de 2018 és el 37.

Exemplars al Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública

Com podem ajudar a en Mastí a cuidar el seu ramat?

mastíAutor: Bernard Nicolas
Títol: Com podem ajudar a en Mastí a cuidar el seu ramat?
Lloc:
Barcelona; Llavorsí
Editorial: 
Oficina Tècnica LIFE+Piroslife Catalunya; Oficina d’acció territorial LIFE+Piroslife
Any: [2018?]

Publicació disponible a la web de PirosLife

Breu còmic de 8 pàgines sobre  com comportar-se davant un gos vigilant d’un ramat d’ovelles.  

Lo bestiar, evolució dels costums ramaders a la Terreta

lo bestiarTítol: Lo bestiar: evolució dels costums ramaders a la Terreta
Lloc: Tremp
Edita: Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà; Fem Terreta
Any: 2018

Accés

Tríptic de l’exposició “Lo bestiar: evolució dels costums ramaders a la Terreta” que va tenir lloc al vestíbul de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà  del 2 al 31 de juliol de 2018.

Lo bestiar ha estat la denominació que s’ha utilitzat sempre a la Terreta per a referir-se al ramat d’ovelles i de cabres que ha constituït el principal mitjà de vida dels seus pobles.

 

I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya

congresCongrés: Congrés de Transhumància i Camins
Ramaders de Catalunya (1r: 2016)
Títol: I Congrés de transhumància i camins ramaders de Catalunya : 7, 21 i 28 d’octubre de 2016
Lloc: Lleida; Tremp
Editorial: Fundació del Món Rural; Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran
Any: 2017
ISBN: 9788469748398

 

Recull de les ponències presentades al “I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya” que es va realitzar el dies 7, 21 i 28 d’octubre de 2016, a Lleida, Tremp i Santa Margarida i els Monjos.

El congrés s’estructura en els àmbits temàtics:

  • Eix 1. Els camins ramaders. La infraestructura de les xarxes transhumants, els equipaments associats, el marc legal, la gestió i la planificació de les actuacions de manteniment i millora.
  • Eix 2. Usos complementaris. Aprofitament turístic. Recuperació i valorització d’un patrimoni cultural i natural.
  • Eix 3. Activitat i usos transhumants. L’activitat ramadera transhumant a Catalunya, situació i propostes de millora. El futur de la ramaderia extensiva. La PAC

Algunes de les ponències i experiències presentades estan molt lligades al nostre territori:

“La transhumància a Catalunya: un visió històrica”, a càrrec d’Ignasi Ros, tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.
“El Pallars, terra de corder”, a càrrec de Dolors Etxalar, tècnica del projecte.
“Associació Marques de Pastor”, a càrrec de Mireia Font, presidenta de l’associació.
“L’ovella baciva: llegendes de pastors i transhumància”, conferència de clausura de Pep Coll, escriptor
“El Cinquè Llac: a peu pels camins dels pastors”, a càrrec de Mireia Font i Vidal, propietària de Casa Leonardo i promotora del Cinquè Llac.
“Les escoles de pastors i el futur de la ramaderia extensiva”,  a càrrec de Batis Otaegi, coordinador de l’Escola de Pastors d’Oñati, i Vanesa Freixa, directora de l’Escola de Pastors de Catalunya.

Exemplars disponibles al Catàleg de la Lectura Pública

Els pastors també van a l’escola

LECTURA 999Autora: Aida Lesan
Títol de l’article: “Ramaderia pirinenca: els pastors també van a l’escola”
Títol de la revista: Lectura
Número: 999
Data: 16 de juliol del 2017
Pàgines: 1, 3-11

La ramaderia és un dels oficis més antics i ha sigut un element imprescindible per conservar el paisatge i donar vida a la muntanya. Però, a causa de l’èxode rural i les dificultats per tirar endavant amb un model econòmic més enllà dels subsidis, moltes explotacions han hagut de plegar. Malgrat tot, des de fa anys, són molts els i les joves que s’interessen pel sector primari i veuen en l’ofici de pastor una sortida laboral i un model de vida arrelat a la terra.

L’Escola de Pastors de Catalunya, fundada a Rialp l’any 2009, ha format a 139 alumnes en 9 anys i ha col·laborat amb 164 explotacions ramaderes participants com a pagesos formadors d’aquests alumnes.

Més informació: Escola de Pastors de Catalunya

La raça bruna dels Pirineus

raça

Autora: Marta Fina i Pla
Títol de l’article: “La raça bruna dels Pirineus, patrimoni boví autòcton català”
Títol de la revista: Quaderns agraris
Número: 37
Data: desembre 2014
Pàgines: 93-118

Accés a l’article

La raça Bruna dels Pirineus és una població bovina que es distribueix principalment pel Prepirineu i Pirineu de Catalunya. S’explota per a la producció càrnia en regim extensiu. El sistema de producció és de tipus vall-port, cosa que permet la pujada dels animals a les pastures d’alta muntanya entre els mesos de maig-juny i la posterior baixada i tornada a les explotacions de la vall entre l’octubre-novembre. L’origen de la vaca Bruna dels Pirineus cal situar-lo a les comarques de la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça, a la província de Lleida.

Els nous pastors

foto1Autora: Núria Garcia Quera
Títol de l’article: “Els nous pastors”
Títol de la revista: Descobrir Catalunya
Número: 195
Data: juny 2014
Pàgines: 108-118
Títol alternatiu: “
Nous pastors del Pirineu: una generació jove entre el prat i l’obrador”

Fa anys que l’Escola de Pastors del Pallars Sobirà assegura noves fornades de joves que continuen l’ofici, una esperança de futur per al món rural.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Els pastors i la música

els pastors i la musicaAutor: Ramon Violant i Simorra
Títol: Els pastors i la música: i altres treballs sobre instruments musicals construïts per infants i per pastors
Lloc: Esterri d’Àneu; Tremp
Editorial: Ecomuseu de les Valls d’Àneu; Garsineu
Any: 2015
ISBN: 9788494273032

Volum que aplega tres obres de Ramon Violant i Simorra, on mostra l’interès per la música i els instruments musicals infantils i pastorals, especialment del Pallars. Les 3 obres es complementen i en alguns moments també se solapen: “Recull folklórico-etnogràfic de les valls del Flamisell. Instruments musicals.”; “Instrumentos músicos de construcción infantil y pastoril en Cataluña”; “Els pastors i la música”.

Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera, 1903-Barcelona, 1956) fou etnògraf i folklorista.

Exemplars al Catàl·leg Col·lectiu de la Lectura Pública

A cel ras

Autora: Laia de Ahumada
Títol: A cel ras: converses amb joves pastors
Lloc: Lleida
Editorial: Pagès
Any: 2013
ISBN: 9788499753478

Que algú vulgui fer-se pastor en l’era de la tecnologia no deixa de ser un fet curiós, però és una realitat d’ençà que l’any 2009 va néixer l’Escola de Pastors de Catalunya on s’han anat formant diferents promocions de joves amb una nova consciència, preocupada i ocupada a fer possible la vida a la terra, una vida que es nodreix no només dels aliments sinó de ser qui som. L’autora ha fet una transhumància per les vides d’aquests joves per saber qui eren, què els impulsava a retornar a la terra, quines eren les seves motivacions i els seus projectes vitals, com vivien i com ho vivien. Aquest moviment de retorn a la terra dels joves pastors es troba en un context global que ens fa entendre que el canvi que plantegen no és una bogeria sinó un anhel emmarcat dins un nou paradigma agrosocial. Tots tenen una convicció profunda que els fa aguantar ferms: la certesa de ser el motor de canvi d’uns nous temps.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Perspectives per a la ramaderia del Pirineu català

barrachinaAutor: Maria Barrachina Jiménez
Títol: Perspectives per a la ramaderia del Pirineu català [Recurs electrònic] : anàlisi multidimensional dels seus condicionats a partir de l’exemple de la Vall Fosca (Pallars Jussà)
Lloc: Barcelona
Editorial: Universitat Autònoma de Barcelona
Any: 2011

Accés a la tesi

Tesi doctoral dirigida per: Antoni F. Tulla Pujol, Jordi Cristòbal Rosselló.

Malgrat la terciarització de les economies pirinenques, la ramaderia de muntanya conserva encara una presència significativa a les comarques del Pirineu català. El seu paper, però, ha canviat considerablement al llarg de l’últim segle, passant de constituir un dels pilars de l’economia i societat de muntanya a esdevenir una activitat minoritària i en regressió. Aquesta tesi parteix de la premissa que la activitat ramadera continua sent una activitat necessària en àrees de muntanya, tal i com es desprèn del caràcter multifuncional amb què s’identifica: diversificació econòmica, creació i preservació d’un paisatge considerat de qualitat, conservació de la biodiversitat, manteniment de la població rural, construcció identitària, etc.

A partir d’una aproximació interdisciplinar, que combina metodologies qualitatives i quantitatives, i que converteix en objecte d’estudi tant el medi físic com el medi social, la tesi s’aproxima a l’estat actual de la ramaderia al Pirineu, identificant i analitzant els elements que supediten l’activitat en l’actualitat, així com aquells aspectes a potenciar per tal d’assegurar la seva continuïtat.

L’estudi es situa en un context determinat, el de la Vall Fosca (municipi de la Torre de Cabdella, Pallars Jussà).

La frontera aneuenca i cardosenca amb França durant l’època moderna

fronteraAutor de l’article: Jordi Ribera Llonc
Títol de l’article: “La frontera aneuenca i cardosenca amb França durant l’època moderna: pas de ramats, contrabandistes i comerciants: s. XVI-XVII”
Títol de la revista: Ibic [Ripoll]
Número: 6
Data: 2010
Pàgines: 95-109

Accés a l’article

Aquest treball mira de ressaltar la varietat de relacions que s’establiren al llarg de les fronteres anevenca i cardosenca amb França durant els segles xvi i xvii, ja fossin de tipus comercial, com bèl·liques, pactistes o bé de contraban. Es para atenció en els camins, els objectes de mercadeig, el paper del castell de València i dels guardes i taulers del General, en les formes que prenia el frau i en els acords entre pobles veïns de les dues corones.