Paisatge i mirades a la Ribagorça menys coneguda

ibix+7_51cb00b89fb4bAutor:  Alexis Sancho Reinoso
Títol de l’article: “Paisatge i mirades a la Ribagorça menys coneguda: la progressiva construcció d’un indret marginal”
Títol de la revista: IBIX / Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès
Número: 7, Annals 2010-2011
Any: 2012
Pàgines: 343-365

Un component fonamental per aproximar-nos a una idea totalitzadora de paisatge (que abordi les formes físiques del territori i també la manera com són percebudes per les poblacions) són les manifestacions artístiques que una societat és capaç de generar sobre un territori.

En aquest article ens fixem en un conjunt d’aportacions que han descrit el paisatge de la Terreta (una vall que es correspon amb la secció mitjana de la vall de la Noguera Ribagorçana, a cavall de Catalunya i Aragó). El conjunt de testimonis analitzat és molt divers, tant en el sentit de la seva tipologia (des de narracions literàries fins a obres pictòriques) com també pel que fa a la seva autoria (des dels viatgers i/o informants forans dels segles xviii i xix fins a la literatura popular —recuperada durant les darreres dècades— i els discursos institucionals més actuals).

La principal conclusió de la comunicació és que les representacions artístiques, que són molt heterogènies i que canvien força al llarg del temps, tenen un aspecte en comú: el fet de poder ser enteses com un manera complementària (i absolutament necessària) d’estudiar l’evolució econòmica, social i cultural de qualsevol territori. En el cas que ens ocupa, queda clar que els paisatges construïts a través de les mirades posen de manifest un territori típicament marginal i del qual podem obtenir conclusions operatives per aal conjunt del Prepirineu (almenys meridional ), i particularment, per a la Ribagorça.

Accés a l’article

Anuncis

Estudi edàfic dels boscos joves de pi negre del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici

edafic.pngAutora: Núria Bruch Oms
Títol: Estudi edàfic dels boscos joves de pi negre del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici
Lloc: Vic
Edita: Universitat de Vic
Any: 2012

Accés al Treball de final de carrera

Estudiem les característiques edàfiques del sòl dels boscos joves de pi negre (Pinus uncinata) de l’estatge subalpí del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici corresponents a àrees de reforestació entre els anys 1956 i 2008. Aquest estudi s’ha fet de 29 parcel•les d’aquesta zona situades sobre diferents tipus de substrat, orientació i pendent. S’ha caracteritzat el sòl a partir de l’anàlisi de textura, matèria orgànica, nitrogen total, fòsfor, sodi, potassi, magnesi, calci, capacitat d’intercanvi catiònic, acidesa del sòl, relació C/N. Els resultats confirmen que es tracta de sòls àcids amb un elevat contingut de matèria orgànica a l’horitzó superficial (0-5 cm) i majoritàriament tenen humus de tipus moder. Això fa que aquest tingui valors de nitrogen total elevats. Gràcies al pH àcid i els continguts de potassi, calci i magnesi tindrem una bona fertilitat ja que la solubilitat i assimilació dels nutrients del sòl serà bona. Tots els valors obtinguts disminueixen en profunditat i mostren una gran variabilitat entre les parcel•les estudiades.

 

Papers personals

papersTítol: Papers personals
Lloc: Barcelona
Edita: Televisió de Catalunya
Any: 2012

Accés al reportatge

Documental del programa ‘Sense Ficció”  sobre els dietaris que redactaven els pagesos catalans entre els segles XVII i XVIII on relaten detalls de la seva vida al mas. El dietari de Joseph Sullà, senyor de Sapeira i Meull (Pallars Jussà) hi té protagonisme.

A Catalunya, durant els segles XVII i XVIII, la majoria de la població vivia a pagès, al voltant de masos escampats pel territori, en les quals els amos, homes benestants i amb una certa alfabetització, duien per escrit els comptes de l’explotació patrimonial. Enmig dels apunts sobre compres i vendes, aquells pagesos hi escrivien també trossos de la història que vivien, com ara la por que passaven pels diversos esdeveniments de caire violent que tenien lloc en una Catalunya revoltada, els comentaris pel naixement o la defunció de parents pròxims, receptes, remeis, etc.

La investigació al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

parcCongrés: Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Títol: La investigació al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Lloc: [Barcelona]
Edita: Generalitat de Catalunya, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Any: 1989-
Periodicitat: Triennal

Des de 1988, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha anat organitzant cada tres anys les Jornades sobre Recerca. Aquestes Jornades constitueixen el punt de trobada on els diferents  equips i persones que es troben involucrats d’una manera o altra en alguna línia d’investigació, poden posar en comú les seves aportacions al coneixement de l’entorn del Parc.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública 

 

 

Guerra i exili d’un funcionari de presons

31prbeyEsWL._BO1,204,203,200_Autor: Robert Duró i Fort
Títol: Guerra i exili d’un funcionari de presons : el Preventori Judicial de Lleida-Solsona : 1937-1939
Lloc: Lleida
Editorial: Pagès
Any: 2012
ISBN: 9788499752938

La biografia d’Antoni Fort, un agricultor del Pallars que va esdevenir funcionari de presons de la Generalitat al desembre de 1937, ens permet conèixer la història dels Serveis Correccionals de Catalunya a través dels fets que van tenir lloc a les presons de Lleida i Solsona on aquest va ser destinat. Investigant els casos de diversos reclusos i guardians que van coincidir amb el protagonista en aquests centres penitenciaris, l’autor ressegueix l’evolució de les presons catalanes durant la guerra civil, per analitzar, finalment, l’exili dels funcionaris que van mantenir-se fidels a la legalitat republicana i la repressió franquista contra ells.
Robert Duró Fort (Tremp, 1976) és doctor en història per la Universitat de Lleida i col·laborador del Servei d’Història, Documentació i Patrimoni de la UdL. Ha publicat Isona: la reconstrucció d’un poble de la línia de front al Prepirineu català i és autor de dos articles sobre la presó de Lleida i dels guions dels documentals: “La reconstrucció de postguerra: construir sobre runes” i “Ocupació i retirada. La ruta d’evacuació de la presó de Lleida (1938-1939)”.

Grangé Veleta, Conxita (Ramos, Conchita)

ravensbruckAutora del capítol: Carme Rei-Granger
Títol del capítol: “Grangé Veleta, Conxita (Ramos, Conchita) : Ravensbrück 62480. Ibarz, Elvira: Ranvensbrück 62478. Castelló, Maria: Ravensbrück 26275”
Títol del llibre: Memorial de las españolas deportadas en Ravensbrück
L
loc: Barcelona
Edita: Amics de Ravensbrück
Any: 2012
Pàgines: 84-87

Apunt biogràfic sobre Conchita Grangé Veleta, nascuda a Espui i resistent antifeixista deportada al camp concentració de Ravensbrück, escrit per la seva neboda.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Terranostra

20190506191117358_0001

Autor: Marc Beneria
Títol: Terranostra [Enregistrament vídeo] : un món en transició
Lloc: [S.l.]
Editorial: Atclan
Any: 2012

Documental que retrata la vida tradicional del Pirineu Ribagorçà, seguint una dotzena de personatges (pastors, pagesos, joves) en el cicle d’un any. Ens parlen de la duresa i saviesa del passat, la importància de la naturalesa i l’amenaça de la crisis econòmica i ambiental.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública