Un doctor a les obres del pantà de Talarn

angueraAutor: J. Ballabriga
Títol de l’article: “Un doctor a les obres del pantà de Talarn”
Diari: Segre
Data: 26/04/2020
Pàg. 50

Especialista en malalties infeccioses, va controlar el 1913 possibles epidèmies entre els obrers. L’Arxiu del Pallars Jussà ‘estrena’ fotos de la família Anguera.
Alberto Anguera, nascut a Tortosa el 1885 i llicenciat en Medicina el 1912, va arribar el 1913 a les obres de Sant Antoni.

Das Krankenhaus Cartón de la Vall Fosca

Sin títuloTítol de l’article: “Das Krankenhaus Cartón de la Vall Fosca”
Títol de la revista: Neues aus Spanien
Data: Febrer 2020

Accés a l’article

El butlletí del mes de febrer de l’oficina de turisme espanyola a Alemanya explica en un article la singularitat de l’hospital de cartró de la Vall Fosca. Un edifici prefabricat, que es va fer amb cartró i fusta i amb caràcter efímer, construït per l’empresa alemanya Christoph & Unmack. Recentment, el Consell Comarcal del Pallars Jussà ha reconegut l’Hospital de Cartró de la Torre de Capdella com a Bé Cultural d’Interés Local (BCIL), primer pas per a preservar-lo i que facilita una posterior recuperació, ja que constitueix una construcció única a Europa.

La notícia sobre l’Hospital de cartró va aparèixer al butlletí de gener del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, a través del quals se n’ha fet ressò l’oficina de turisme espanyola a Alemanya.

Emili Riu contra Francesc Cambó i la Canadenca

emili riuAutor: Josep Varela i Serra
Títol de l’article: “Emili Riu contra Francesc Cambó i la Canadenca”
Títol de la revista: Shikar: Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià
Número: 6
Any: 2019
Pàgines: 6-12

Emili Riu, nascut l’any 1871 a Sort, va ser un home que es va fer a sí mateix. De 1901 a 1923 formà part del Congrés de Diputats o bé del Senat. Els seus punts de vista sobre la relació de Catalunya amb Espanya eren oposats als de Francesc Cambó, líder de la Lliga. Com a empresari, Riu va ser l’instigador de la construcció de diverses centrals hidroelèctriques a Catalunya, en competència amb Fred Pearson, que liderava l’empresa Barcelona Traction (la Canadenca). L’article parla de la difícil relació existent entre Emili Riu amb Cambó i l’empresa liderada per Pearson.

De les pedres en fan pans

DelespedresenfanpansPORTADA.smallAutors: Ferran Climent, Josep Huguet, Josep M. Mata i Josep Polinario
Títol: De les pedres en fan pans: 21 indrets de turisme geominer de Catalunya
Lloc: Valls
Editorial: Cossetània
Any: 2019
ISBN: 9788490348635

En aquest llibre trobareu els 21 indrets de més interès per al turisme geominer de Catalunya. L’acció humana sobre els minerals ha permès el seu aprofitament com a materials per a la construcció d’eines, habitatges, ornaments… o bé s’ha usat la força de l’aigua com a impulsora de molins, serradores o generadora d’energia. L’oferta de museus i centres d’interpretació sobre aquests temes és molt rica, i així, des d’Ulldecona fins a Cadaqués, de Cabdella a Gavà, passant per Montserrat, Cardona, Bellmunt del Priorat, Vimbodí, Olot i fins a la Massana (Andorra) i Illa (Rosselló), entre d’altres punts, podrem conèixer llocs paisatgísticament suggerents que alhora ens expliquen la història dels habitants que han hagut de picar pedra, literalment, per obtenir el pa.

Destaquem els capítols:
Els monjos de Gerri controlen la sal (p. 42)
Àreu: La força de l’aigua per a les serradores (p. 106)
Cabdella: La central que va electrificar Barcelona (p. 154)

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Catalunya industrial

catalunya industrial

Autor: Daniel Romaní
Títol: Catalunya industrial: la guia per descobrir el patrimoni industrial del nostre país
Lloc: Barcelona
Editorial: Viena
Any: 2019
ISBN: 9788417998127

De la Fàbrica de Dinamita a Port-Vendres al Museu del Ferrocarril de Móra la Nova, de la Serradora d’Àreu a la Fàbrica Damm de Barcelona, passant pel Museu de la Torneria de Torelló, el Molí Paperer de Capellades, la Bòbila Sugranyes de Reus… i així fins a mig centenar d’enclavaments singulars del nostre patrimoni industrial (adoberies, cellers, fargues, vapors, mines, serradores, etc.) que durant dècades van ser el motor econòmic del país.

Destaquem els capítols següents:
La Serradora i el Molí d’Àreu (p. 146)
L’Hospital de Cartró  de la Central Hidroelèctrica de Capdella (p. 154)
El museu de Gerri de la Sal (p. 158)

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

L’espoli de l’aigua dels Pirineus

mock-475Autor de l’article: Jesús Rodríguez
Fotografies: Victor Serri
Títol de l’article: “L’espoli de l’aigua dels Pirineus”
Títol: Directa: periodisme cooperatiu per la transformació social
Data: del 17/04 al 02/5 de 2019
Número: 475
Pàgines: 4-11

Empreses hidroelèctriques generen energia als salts d’aigua de les valls pirinenques amb concessions caducades o prorrogades irregularment.

El reportatge enllaça amb un audiovisual d’Estel·la Marcos. Accés al vídeo

El Pallars il·lumina Catalunya

pallarsAutor: Xavi Basora
Títol de l’article: “El Pallars il·lumina Catalunya”
Títol de la revista: Experiències Descobrir
Data: Tardor-hivern  2018
Número: 9
Pàgines: 40-43

Fa cent anys el Pallars fou un referent mundial de l’energia hidroelèctrica. En una Catalunya dependent del carbó, l’electricitat va impulsar el creixement industrial. Però, què va pasar allà on es generava energia? La visita a la Central de Talarn ens aporta les respostes.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Epopeia elèctrica

segre lecturaAutor de l’article: JBC
Fotos del Fons Feliu Isard
Títol: “Epopeia Elèctrica”
Títol de la revista: Lectura: suplement dominical del Segre
Número: 1054
Data: 5 d’agost de 2018
Pàgines: 4-11

A començaments del segle XX la llum elèctrica era l’energia del futur i dues companyies competien pel negoci. Les comarques de Lleida, des de la Vall Fosca fins a Seròs passant per Camarasa, oferien els millors rius per construir les centrals. Els pocs testimonis gràfics que es conserven ens permeten fer-nos la idea de la grandesa d’aquelles obres.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

El Pallars, indústria d’alta muntanya

eix5Autor: Sergi Ramis
Títol de l’article: “El Pallars, indústria d’alta muntanya”
Títol de la revista: Eix: cultura industrial, tècnica i científica
Data: juny 2018
Número: 5
Pàgines: 64-69

Un segle enrere, el Pirineu era un territori aïllat i empobrit. Les companyies d’explotació hidroelèctrica van obrir carreteres, van generar moviment econòmic i van revolucionar l’alta muntanya. Els museus del Pallars narren aquella transformació cabdal.

Revista del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) i el seu Sistema Territorial.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

La llum que ens va canviar la vida

la llumAutor: Marc Serrano Òssul
Títol de l’article: “La llum que ens va canviar la vida: l’impacte social revolucionari de l’electrificació”
Títol de la revista: Eix: cultura industrial, tècnica i científica
Data: desembre 2017
Número: 4
Pàgines: 28-41

El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) i el seu Sistema Territorial publiquen al mes de desembre el quart número de la revista Eix. Cultura industrial, tècnica i científica. El dossier central de la revista, La llum que ens va canviar la vida, repassa l’impacte social revolucionari de l’electrificació a Catalunya.

Accés a l’article

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Aigua i energia

aigua i energia

Autor: Joan Carles Alayo i Manubens
Títol: Aigua i energia : l’aprofitament hidroelèctric dels rius catalans
Lloc: Lleida
Editorial: Pagès
Any: 2017
ISBN: 9788499758886

Aquesta publicació recull d’una manera precisa el que ha estat la generació elèctrica catalana amb l’ús de l’aigua com a font d’energia. Està estructurada perquè el lector pugui recórrer, a través del text i les imatges, les instal·lacions que actualment donen vida industrial als nostres rius i ens aporten energia d’origen renovable. Totes han estat documentades, descrites i visitades per l’autor (font: el llibre).

Ressaltem la informació que dóna sobre l’aprofitament dels rius Noguera Pallaresa i Ribagorçana, les Centrals d’Estany Gento-Sallente, Tavascan, Cabdella, Talarn, Terradets, Pont de Suert, Pobla…

Veure primeres pàgines

Exemplars disponibles al Catàleg de la Lectura Pública

Un centenari ple d’energia

vertexAutor: Josep Llusà
Títol de l’article: “Un centenari ple d’energia: Colomina”
Títol de la revista: Vèrtex
Número: 275
Data: nov.-des. 2017
Pàgines: 34-42

Enguany s’han complert cent anys de la construcció de la Casa Keller, origen de l’actual refugi de Colomina, un dels 21 refugis gestionats per la FEEC. L’article parla de les diferents etapes del refugi, dels seus protagonistes i de la gran transformació que va tenir la vall Fosca provocada per la indústria hidroelèctrica. Una transformació sense la qual possiblement avui no parlaríem de Colomina com a refugi de muntanya.

Keller versus Colomina

kellerAutor: Feliu Izard Gavarró
Títol: Keller versus Colomina: centenari casa Keller 1917-2017
Lloc: s.l.
Edita: s.n.
Any: [2017]

Document sobre la història del Refugi Colomina, construït  a la capçalera de la Vall Fosca fa un segle. Es coneixia com a casa Keller, nom de l’enginyer suís que hi habitava i des d’on va dirigir la primera gran obra hidroelèctrica de l’Estat.  Distribuït gratuïtament entre els assistents a l’acte de commemoració el 24 de setembre de  2017.

El transport del material hidroelèctric: trens Renard i locomòbils al Pallars i al Berguedà

el transportAutor: Feliu Izard Gavarró
Títol de l’article: “El transport del material hidroelèctric: trens Renard i locomòbils al Pallars i al Berguedà”
Títol de la revista: L’Erol: revista cultural del Berguedà
Número: 134
Data: hivern 2017
Pàgines: 46-64

Resum de la ponència amb el títol “El transport del material hidroelèctric cap el Pallars” presentada a IV Simposium Internacional sobre Història de l’Electificació  celebrat entre el 8 i el 12 de maig de 2017 i refet des d’una òptica “berguedana”.

 

El transport del material hidroelèctric cap el Pallars

transportAutor: Feliu Izard Gavarró
Títol de la ponència: “El transport del material hidroelèctric cap el Pallars: trens Renard i locomòbils”
Títol del Simposi: IV Simpòsium Internacional sobre Història de l’Electrificació. L’electrificació i el territori. Història i futur
Lloc: Barcelona; Central de Capdella; Tremp
Edita: Universitat de Barcelona
Data: del 8 al 12 de maig de 2017

A primers del segle XX, entre els anys 1912 i 1923, es van fer unes colossals construccions hidroelèctriques (Sossís, Susterris i Capdella a càrrec de EEC i RFE) al Pallars, un territori enclavat al Pirineu català, a on s’anava amb carros, diligències o tartanes pel coll de Comiols o, a peu o amb cavalleries per l’imponent congost dels Terradets, des de la línia de ferrocarril de “Norte”, de Barcelona – Manresa – Lleida cap a Saragossa i Madrid.

Les companyies hidroelèctriques (EEC i RFE) van encarregar el transport del material necessari per les obres, des de les estacions del tren de Tàrrega, Mollerussa i Balaguer fins a destí, a diversos traginers de la zona (Magí Roca de Tàrrega i altres) o bé el feien elles mateixes (RFE). Al territori només hi havia carros i mules, i van haver de comprar potents tractors de vapor (Locomòbils John Fowler i Mc Laren i els trens Renard) per traginar tot aquell immens arsenal de material, des dels petits claus i martells fins a les enormes canonades de pressió i turbines i transformadors, passant per tota mena de material adient. Fins i tot van traslladar 2 fàbriques de ciment senceres.

Aquesta ponència, especialment gràfica, retrata i agrupa tots els mitjans de transport utilitzats.

Accés a la ponència

La indústria hidroelèctrica al Pirineu de Lleida

llibre_trepat_claus2Autora: Eva Perisé
Títol: “La indústria hidroelèctrica al Pirineu de Lleida:  un segle d’electricitat, impactes i transformacions”
Títol del llibre: La industrialització a les terres de Lleida durant el segle XX: notícia de la història, reflexió sobre el present i propostes de futur
Lloc: Tàrrega
Edita: Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat de Tàrrega; Ajuntament de Tàrrega
Any: 2016
Pàgines:  61-78
ISBN: 9788495284631

Eva Perisé és la coordinadora del Museu Hidroelèctric de Capdella

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

 

La Lluita d’un alcalde pel progrés municipal

lluís coloméAutor: Lluís Colomé
Títol: La Lluita d’un alcalde pel progrés municipal : municipi de Lladorre-Tavascan (1979-2011)
Lloc: [S.l.]
Edita: l’autor
Any: 2016
Prefaci de Josep Ramon Ribé

Després de l’adveniment de la democràcia, Lluís Colomé és un dels màxims exponents de la lluita per posar el Pirineu al mapa i convertir-lo en una zona amb la mateixa igualtat d’oportunitats que la resta dels territoris. Durant els seus més de trenta anys al capdavant del seu Ajuntament, es va dedicar en cos i ànima a enfortir el seu municipi perquè aquella zona de muntanya, tan bella com allunyada dels centres d’influència i amb pèssimes comunicacions, recuperés la dignitat. Després d’aquestes tres dècades d’intensa labor, Colomé, des de talaia del seu retir, ha trobat temps per fer balanç d’un a transformació que ha estat realment extraordinària i en la qual ell ha tingut un paper protagonista. (font: el llibre)

Lluís Colomé (Tavascan, 1934), alcalde democràtic de Lladorre -municipi al qual pertany Tavascan- del 1979 al 2011.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública 

El Museu Hidroelèctric de Capdella

capdella (1)

Autora: Eva Perisé i Roberta Tenci
Títol: El Museu Hidroelèctric de Capdella: la Vall Fosca: l’energia dels Pirineus
Editorial: mNACTEC
Any: 2016
ISBN: 9788439394358

Guia per conèixer l’origen i l’evolució de la primera gran central hidroelèctrica de Catalunya. El quadern sobre el Museu Hidroelèctric de Capdella és el número 1 de la col·lecció “Ciència, Tècnica i Societat: les guies dels museus del MNACTEC”

L’hospital de cartró

EIX 2Autora de l’article: Sígrid Remacha Acebrón
Títol de l’article: “L’hospital de cartró
Títol de la revista: Eix: cultura industrial, tècnica i científica
Número: 3
Data: Maig del 2017
Pàgines: 42-47

El número 3 de la revista Eix, editada pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, inclou un reportatge sobre l’hospital de la Central de Capdella, una insòlita construcció de plafons de cartró  que ha sobreviscut més d’un segle a l’abandó i a les inclemències pirinenques.

Accés a l’article 

Exemplars al Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública

Llums a la Vall Fosca

blog1Autor: Martí Boneta i Carrera
Títol: Llums a la Vall Fosca: memòries d’Artur Martorell de les colònies escolars a Capdella (1917 i 1918)
Lloc: Tremp
Editorial: Garsineu
Any: 2017
ISBN: 9788494632822

Martí Boneta i Carrera (Aguiró, 1963) és mestre de primària i historiador. És autor dels llibres Respostes de la Vall de Capdella al qüestionari de Francisco Zamora (1790), 1992; La Vall Fosca: els llacs de la llum, 2003. També  és coautor de Gestión y usos del agua en la cuenca del Ebro en el siglo XX, 2008, L’electricitat al Pallars Jussà, 1911-1940 i d’altres.

Aquesta obra recull les memòries que va escriure Artur Martorell durant  les colònies del  1918 i 1919  que ell mateix va dirigir a Capdella.  Unes colònies que tenien l’objectiu de millorar la salut dels infants que vivien a la ciutat. Aquests memòries reflecteixen el dia a dia de l’estada, descripcions d’alguns nens i la seva renovadora teoria pedagògica.

Font: el llibre

Exemplars al Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública