El ‘Cicle del Pallars’ de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural

tesiAutora: Montse Gatell Pérez
Títol: El “Cicle del Pallars” de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural
Lloc: Bellaterra
Editorial: Universitat Autònoma de Barcelona
Any: 2018
ISBN: 9788449079399

Enllaç a la tesi

La tesi El ‘Cicle del Pallars» de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural se centra en l’anàlisi textual de les novel·les de Maria Barbal constitutives d’aquest cicle a partir dels eixos històrics de la Guerra Civil espanyola, la dictadura franquista i l’èxode rural. La investigació se situa en la intersecció entre els estudis literaris i els de la memòria cultural i s’estructura en dues parts: l’aproximació teòrica al voltant de la memòria i la seva representació i l’articulació de l’anàlisi literària de la unitat narrativa. A partir d’un model d’anàlisi literària que incorpora els elements narratius i els memorístics com a categories d’anàlisi, aprofundeix en la construcció literària del territori i en la narrativa ficcional de la memòria. Aquest mateix model analític permet ampliar l’objecte d’estudi a altres autors i narratives que comparteixen amb el Cicle del Pallars els eixos estructuradors del relat, bàsicament, la guerra espanyola.

L’objectiu de la tesi és vincular les obres del Cicle del Pallars amb les narratives de la memòria a través de la identificació, a les obres, dels elements que la constitueixen: l’oblit, el trauma i el dol, la figura del testimoni i la de la víctima. D’aquesta manera, es pretén inscriure les obres del corpus en el debat sobre la memòria de la Guerra Civil i encetar un camp d’estudi, inèdit en l’àmbit de les lletres catalanes, en què la narrativa es constitueix en un mitjà de memòria. Aquest plantejament insereix el Cicle del Pallars en les coordenades hermenèutiques internacionals a l’entorn de la memòria i la seva representació cultural.

Per tal d’aconseguir aquest objectiu, l’estudi justifica que totes les obres del corpus constitueixen una unitat narrativa determinada, diferenciada de la resta de l’opus barbaliana, i identifica els mecanismes que vinculen aquesta narrativa amb les narratives de la memòria i, més específicament, la seva vinculació a la memòria cultural com a sistema capaç d’intervenir en la modificació de l’imaginari col·lectiu i en la construcció de sentit a través de la configuració de noves memòries. Aquest enfocament constitueix una de les aportacions més significatives de la tesi, ja que els estudis de l’obra barbaliana del Pallars habitualment en fan un abordatge des del punt de vista de la recuperació del món extint del Pirineu, és a dir, amb el territori i  la seva reconstrucció literària com a centre principal d’interès.

Aquesta tesi vol subratllar la qualitat literària de les obres que conformen el corpus analitzat i defensa la seva adscripció a les literatures europees de la memòria col·lectiva i les seves manifestacions artístiques a l’entorn dels grans esdeveniments històrics del segle xx.

Enllaç a la tesi

Anuncis

Perseguint les claus de l’èxit. Una anàlisi comparativa de tres experiències de desenvolupament rural: el Priorat, el Lluçanès i la Conca de Tremp

uabAutor: Guijoan Cesena, Eloi
Títol: Perseguint les claus de l’èxit: una anàlisi comparativa de tres experiències de desenvolupament rural: el Priorat, el Lluçanès i la Conca de Tremp
Lloc: Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2017
ISBN: 9788449070136

Enllaç a la tesi doctoral

Des del final de la Segona Guerra Mundial fins a la dècada de 1980, les àrees rurals dels països industrialitzats van evolucionar a remolc de l’ideari modernitzador, que a partir d’unes polítiques sectorials i centralistes, van propiciar la consolidació d’una agricultura productivista. Fruit dels impactes socials, ambientals i culturals que va generar aquest model agrari, durant els anys setanta i vuitanta es va anar gestant un nou enfocament per al desenvolupament de les àrees rurals, caracteritzat per un major èmfasi en els recursos locals i el protagonisme de la societat civil. Durant les últimes dècades, l’adopció d’aquest plantejament des de l’esfera institucional, així com la proliferació d’iniciatives sorgides des de l’àmbit local, han comportat la consolidació d’aquest enfocament com a nou paradigma de desenvolupament rural. A partir d’una revisió i una anàlisi crítica de la bibliografia acadèmica més rellevant, en aquesta tesi mostro quin és l’estat de la qüestió sobre aquest nou paradigma, alhora que identifico les principals mancances teòriques que expliquen que el desenvolupament rural segueixi sent, encara avui, un objecte d’estudi relativament ambigu i complex. A continuació, analitzo tres processos de desenvolupament rural que s’han desplegat recentment a Catalunya i que han presentat graus d’èxit diferents: el cas del Priorat, el cas del Lluçanès i el cas de la Conca de Tremp. Els tres processos són analitzats a partir de qüestionaris i grups focals amb agents del territori, i utilitzant el model de la rural web (van der Ploeg i Marsden 2008) com a marc de referència. L’anàlisi comparativa entre els tres casos d’estudi em permet identificar quins són els factors rellevants per a l’èxit d’un procés de desenvolupament rural, alhora que em permet contrastar la validesa del model de la rural web i elaborar-ne una proposta de reformulació. Així doncs, la present tesi suposa una doble contribució: d’una banda, avança en la conceptualització del desenvolupament rural, i de l’altra, aporta nous criteris per poder planificar i implementar iniciatives de desenvolupament rural amb més garanties d’èxit.

El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana

EL PARLAR DE LA CONCAAutora: Laia Rosàs Redondo
Títol: El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta [en línia]
Lloc: [Barcelona]
Editorial: Universitat de Barcelona
Any: 2017

La tesi El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta analitza un conjunt de trets de tipus fònic i morfològic que tradicionalment s’han entès com a isoglosses que delimiten les varietats nord-occidentals del ribagorçà i el pallarès, per tal d’aportar noves dades sobre la frontera entre aquestes dues varietats.

L’abast de l’estudi és especialment rellevant perquè tracta d’una àrea que, tot i que des del punt de vista geogràfic, forma, indubtablement, una unitat territorial (la Terreta), es troba administrativament dividida entre la comarca de la Ribagorça, a la província d’Osca (Aragó), i la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida (Catalunya).

L’interès pels trets estudiats ve suscitat, d’entrada, per la variació que presenten a la Terreta, tal com ja s’havia apuntat en estudis anteriors; però, d’altra banda, pels efectes de la frontera, que poden estar intervenint en els canvis en curs observats amb relació a descripcions més antigues.

Accés a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/401098

L’occitan dins lo plurilinguisme romanic

l'occitanAutor de la comunicació: Patric Cofin
Títol de la comunicació: “L’occitan dins lo plurilinguisme romanic : 15 ans d’escambis escolars catalan-occitan : Tremp – Sant Africa”
Títol del congrès: Occitània en Catalonha: de tempses novèls, de novèlas perspectivas : Actes de l’XIen Congrès de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans
Lloc: Barcelona
Editorial: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura
Any: 2017
Pàgines: 399-409
ISBN: 9788439395676

Recull de les actes del congrès, celebrat a Lleida del 16 al 21 de juny de 2014.

Comunicació sobre l’experiència d’intercanvis escolars entre l’escola Joan Jaurés de Sant Africa, un dels dos primers centres amb ensenyament públic bilingüe occità-francès,  i l’IES de Tremp. Del costat de Tremp el projecte fou portat per la professora de francès Anna Tomàs, acompanyada per la professora de català Blanca Capdevila i el professor de castellà Manel Riu.

Accès al document

 

Donasses, Maria Barbal

donassesTítol: Donasses: Maria Barbal
Direcció i presentació: Sandra Balagué
Lloc: [Barcelona]
Editorial: Institut Català de les Dones; Vilaweb
Any: 2016

Enllaç a l’entrevista

Entrevista a l’escriptora Maria Barbal, emesa dins l’espai Donasses el 28 de setembre del 2016.
Donasses és un cicle d’entrevistes audiovisuals, iniciativa de l’Institut Català de les Dones amb el suport de VilaWeb, que té l’objectiu de reconèixer i donar visibilitat a dones amb una trajectòria professional destacada i, alhora, atorgar valor i divulgar, des de la dimensió de gènere, el seu àmbit de coneixement i activitat.

El parlar del Pallars Sobirà i de la Vall Fosca

el parlar del pallarsAutor: Isaac Beà Pons
Títol: El parlar del Pallars Sobirà i de la Vall Fosca
Lloc: Lleida
Editorial: Universitat de Lleida
Any: 2016

L’objectiu d’aquesta tesi és el de realitzar una descripció lingüística detallada dels parlars que conformen el Pallars Sobirà i la Vall Fosca des del punt de vista de la geolingüística. Les característiques pròpies de la comarca, amb una última població autòctona i endogàmica molt envellida, han descartat el mètode sociolingüístic d’anàlisi; de manera que aquesta tesi deixa constància del parlar tradicional d’aquestes comarques abans de l’arribada de les darreres onades d’immigració i també dels actuals mitjans de comunicació en català estàndard. El treball es composa dels apartats que habitualment han delimitat l’anàlisi lingüístic: vocalisme tònic i àton, morfologia nominal i verbal i, finalment, un important apartat de lèxic que mostra la novetat d’haver-se obtingut sense l’ús de qüestionaris. Ja per acabar, exposem un concís apartat de mapes que donen una idea de l’estat de vacil·lació actual que presenta la zona estudiada, i de la dificultat d’establir isoglosses en unes comarques on intervenen diversos factors d’influència externs.

Accés a la tesi en format electrònic: http://www.tdx.cat/handle/10803/385741

Anuari ornitològic del Pallars Jussà

Anuari_PortadaTítol: Anuari ornitològic del Pallars Jussà
Lloc: [Tremp]
Editorial: Estació Biològica del Pallars Jussà
Any: 2014

El primer anuari ornitològic del Pallars Jussà incorpora les observacions d’ocells més rellevants realitzades els anys 2010 i 2011. Totes aquestes dades ens han permès determinar la fenologia dels ocells migradors,
l’abundància i les localitats on s’han observat determinades espècies, especialment aquelles que esdevenen molt escasses i rares a la comarca. (font: la publicació)

Accés a l’anuari

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública