Pallars Jussà, territori salvatge

territori salvatgeTítol: Pallars Jussà: territori salvatge
Lloc: Tremp
Edita: Consell Comarcal del Pallars Jussà
Any: 2019

Accés

Quan somiem en viatges per observar fauna salvatge, de seguida pensem en Àfrica o el continent americà. Ara bé, al nostre país, i en territoris tan agrests com el Pallars Jussà, també podem gaudir d’espectacles faunístics que ens deixaran bocabadats.
Aquesta guia us vol descobrir els atractius més salvatges d’aquesta comarca i les diverses opcions que teniu per observar i fotografiar  fauna, sempre des del respecte als animals i l’entorn.

A l’amic escocès

9788466425186_215x304Autora: Maria Barbal
Títol: A l’amic escocès [enregistrament sonor]
Lloc: Barcelona
Editorial: Columna Cat
Any: 2019
ISBN: 9788466425186

Veus: Neus Sendra, Marcel Navarro, Jordi Boixaderas, Jordi Llovet, Lu Fabres, Nuria Llop, Xavi Martín, Jaume Aguiló, James Philips, Mariví Chacón, Carme Ambrós, Yolanda de Gispert, Mar Nicolás, Carme Calvell

El dibuix del jardí de l’hospital on dos soldats ferits s’estan curant porta una dedicatòria: «A l’amic escocès». La va escriure un noi nascut en un poble del Pirineu i està adreçada a un brigadista de la Guerra Civil Espanyola. Tant l’un com l’altre contribueixen a fer memorable aquesta novel·la. Assistim a la infantesa i la joventut del Benet, al seu ampli ambient familiar, a com renuncia a la ciutat i, acabada la guerra, a una carrera artística. També, a la seva gran història d’amor i a l’amistat, que ha crescut forta en moments difícils i s’alça per damunt dels anys. El George ens assabentarà del que encara ens faltava conèixer de tots dos i llavors, com si fos un arbre, s’adona que ha posat les arrels a la terra de l’altre.

Accés a l’audiollibre (ebiblio)

Maria Barbal i A l’amic escocès

2091555269426_MDTítol: “Maria Barbal i A l’amic escocès” [enregistrament sonor]
Programa: Llegim, okè?
Lloc: Castellterçol
Edita: Ràdio Castellterçol
Any: 2019
Data d’emissió: 10/04/2019

Accés

Avui dediquem el tema central del programa a Maria Barbal, una escriptora amb una trajectòria que l’avala com una de les novel·listes més destacades de la literatura catalana contemporània.
Parlem amb ella de la seva nova novel·la “A l’amic escocès”, editada per Columna.

Llegim, OKè? amb Pilar Gili és un programa que tracta sobre llibres, lectures i temes relacionats amb el plaer de llegir. Presenta llibres recomanats de diferents gèneres per adults i joves, entrevistes a escriptors, a traductors, editors, lectors, etc. així com algun reportatge, sempre relacionat amb la literatura, l’art d’escriure i el plaer de llegir

Entrevista Maria Barbal, ‘A l’amic escocès’

Títol: “Entrevista Maria Barbal, ‘A l’amic escocès'” [enregistrament sonor]
Programa: El matí de Ràdio 4
Lloc: Barcelona
Edita: Ràdio 4
Any: 2019
Data d’emissió: 25/02/2019

Accés

Ramon Castelló i Rosa De Diego entrevisten Maria Barbal en motiu de la seva última novel·la A l’amic escocès al programa El matí de Ràdio 4.

Orígens: El Montsec i la Conca de Tremp, on tot comença

origensTítol: Orígens: El Montsec i la Conca de Tremp, on tot comença [Enregistrament sonor]
Lloc: Barcelona
Edita: Catalunya Ràdio; Catalunya Informació
Data: juliol-agost 2018

Conjunt de cinc reportatges de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació que repassen l’origen geològic d’aquest territori, la seva riquesa paleontològica (terra de dinosaures), la històrica explotació minera d’urani de la Vall Fosca, la varietat biològica del Geoparc de la Conca de Tremp-Montsec i l’oferta turística d’aventura i oci de la zona.

El Montsec i la conca de Tremp són el segon geoparc mundial de Catalunya i el dotzè a tot l’estat. El territori, de més de 2.000 quilòmetres quadrats, abraça 19 municipis de quatre comarques de Lleida: el Pallars Jussà, la Noguera, el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. És una àrea extensíssima d’una gran riquesa natural i geològica amb un important patrimoni històric i cultural. A més, ara com ara és l’espai més important de Catalunya on s’han trobat restes de fòssils dels darrers dinosaures que van viure a Europa abans que s’extingissin.

 1.  Terra mare (23/07/2018)
Aquestes pedres van ser testimoni de la formació de les serres del Montsec i dels Prepirineus que, 200 milions d’anys enrere, es van començar a alçar sobre el que llavors era un extensíssim mar.

2. Terra de dinosaures (30/07/2018)
El que avui són pedres i serralades, abans eren platges amb abundant vegetació per on deambulaven dinosaures que van viure al Pirineu català fa 70 milions d’anys, abans de la gran extinció.

3. Mina eureka (06/08/2018)
Les portes dels Pirineus han estat sempre escenari de vida, de fugides i de guerres. Però la vall Fosca de principis de segle XX va ser també escenari d’una autèntica revolució industrial. Sense voler-ho ni saber-ho, la geologia de la vall Fosca va esdevenir pura energia.

4. “Terra amb vida (13/08/2018)
La fauna del geoparc és un capítol fonamental per entendre l’encant del territori. Un territori on viuen desenes d’espècies protegides que donen al parc una biodiversitat excepcional.

5. “Del cel a la terra (20/08/2018)
El dia, i també la nit, fan que el territori del geoparc esdevingui una font inesgotable d’aventura, oci i cultura.

Tor, tretze cases i tres morts

1951528094189_XXLAutor: Carles Porta
Títol: Tor, tretze cases i tres morts [Enregistrament sonor]
Lloc: Barcelona
Edita: Catalunya Ràdio
Any: 2018

Accés als podcasts

Tor és un poble de tretze cases on hi ha hagut tres assassinats. Des de fa més de cent anys, els veïns es barallen per la propietat d’una de les finques privades més grans de Catalunya, que molts han anomenat “la muntanya maleïda”. Tor i la seva muntanya són a la vall Ferrera, al Pallars Sobirà, i fan frontera amb les estacions d’esquí de Pal i Arinsal, al Principat d’Andorra. Per aquella zona hi ha passat -i hi passa- molt contraban.

L’any 1995, un jutge va declarar amo únic de la muntanya un dels veïns, Josep Montané, conegut com “Sansa”. Segons el jutge, era qui hi tenia més dret perquè era qui vivia més temps al poble de Tor, un dels més alts del Pirineu, que queda aïllat per la neu durant sis mesos a l’any. Però, cinc mesos després de ser declarat amo de la muntanya, el van assassinar.

El periodista Carles Porta i dos reporters més de TV3, Pol Izquierdo i Pepe Domènech, van pujar a Tor l’any 1997 per fer el reportatge “Tor, la muntanya maleïda”, per al programa “30 minuts”. Van viure situacions surrealistes i van descobrir un món que no té res a envejar a “Twin Peaks” o a “Fargo”, dues mítiques sèries nord-americanes. Anys després, el 2005, Porta va publicar el llibre “Tor, tretze cases i tres morts”, editat per La Campana. El reportatge i el llibre van acabar convertint Tor en un referent de la literatura de no-ficció a Catalunya, i cada any milers de persones s’arriben al poble per intentar conèixer els personatges d’aquella història surrealista.

23 anys després d’aquell crim sense resoldre, 21 anys després del reportatge i 13 anys després del llibre, Carles Porta i Catalunya Ràdio presenten el podcast “Tor, tretze cases i tres morts”, la primera sèrie de no-ficció de Catalunya Ràdio, que posa veus als personatges, aporta informacions noves i actualitza la llegenda negra de la muntanya més conflictiva del Pirineu (font: Catalunya Ràdio)

El ‘Cicle del Pallars’ de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural

tesiAutora: Montse Gatell Pérez
Títol: El “Cicle del Pallars” de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural
Lloc: Bellaterra
Editorial: Universitat Autònoma de Barcelona
Any: 2018
ISBN: 9788449079399

Enllaç a la tesi

La tesi El ‘Cicle del Pallars» de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural se centra en l’anàlisi textual de les novel·les de Maria Barbal constitutives d’aquest cicle a partir dels eixos històrics de la Guerra Civil espanyola, la dictadura franquista i l’èxode rural. La investigació se situa en la intersecció entre els estudis literaris i els de la memòria cultural i s’estructura en dues parts: l’aproximació teòrica al voltant de la memòria i la seva representació i l’articulació de l’anàlisi literària de la unitat narrativa. A partir d’un model d’anàlisi literària que incorpora els elements narratius i els memorístics com a categories d’anàlisi, aprofundeix en la construcció literària del territori i en la narrativa ficcional de la memòria. Aquest mateix model analític permet ampliar l’objecte d’estudi a altres autors i narratives que comparteixen amb el Cicle del Pallars els eixos estructuradors del relat, bàsicament, la guerra espanyola.

L’objectiu de la tesi és vincular les obres del Cicle del Pallars amb les narratives de la memòria a través de la identificació, a les obres, dels elements que la constitueixen: l’oblit, el trauma i el dol, la figura del testimoni i la de la víctima. D’aquesta manera, es pretén inscriure les obres del corpus en el debat sobre la memòria de la Guerra Civil i encetar un camp d’estudi, inèdit en l’àmbit de les lletres catalanes, en què la narrativa es constitueix en un mitjà de memòria. Aquest plantejament insereix el Cicle del Pallars en les coordenades hermenèutiques internacionals a l’entorn de la memòria i la seva representació cultural.

Per tal d’aconseguir aquest objectiu, l’estudi justifica que totes les obres del corpus constitueixen una unitat narrativa determinada, diferenciada de la resta de l’opus barbaliana, i identifica els mecanismes que vinculen aquesta narrativa amb les narratives de la memòria i, més específicament, la seva vinculació a la memòria cultural com a sistema capaç d’intervenir en la modificació de l’imaginari col·lectiu i en la construcció de sentit a través de la configuració de noves memòries. Aquest enfocament constitueix una de les aportacions més significatives de la tesi, ja que els estudis de l’obra barbaliana del Pallars habitualment en fan un abordatge des del punt de vista de la recuperació del món extint del Pirineu, és a dir, amb el territori i  la seva reconstrucció literària com a centre principal d’interès.

Aquesta tesi vol subratllar la qualitat literària de les obres que conformen el corpus analitzat i defensa la seva adscripció a les literatures europees de la memòria col·lectiva i les seves manifestacions artístiques a l’entorn dels grans esdeveniments històrics del segle xx.

Enllaç a la tesi

Perseguint les claus de l’èxit. Una anàlisi comparativa de tres experiències de desenvolupament rural: el Priorat, el Lluçanès i la Conca de Tremp

uabAutor: Guijoan Cesena, Eloi
Títol: Perseguint les claus de l’èxit: una anàlisi comparativa de tres experiències de desenvolupament rural: el Priorat, el Lluçanès i la Conca de Tremp
Lloc: Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2017
ISBN: 9788449070136

Enllaç a la tesi doctoral

Des del final de la Segona Guerra Mundial fins a la dècada de 1980, les àrees rurals dels països industrialitzats van evolucionar a remolc de l’ideari modernitzador, que a partir d’unes polítiques sectorials i centralistes, van propiciar la consolidació d’una agricultura productivista. Fruit dels impactes socials, ambientals i culturals que va generar aquest model agrari, durant els anys setanta i vuitanta es va anar gestant un nou enfocament per al desenvolupament de les àrees rurals, caracteritzat per un major èmfasi en els recursos locals i el protagonisme de la societat civil. Durant les últimes dècades, l’adopció d’aquest plantejament des de l’esfera institucional, així com la proliferació d’iniciatives sorgides des de l’àmbit local, han comportat la consolidació d’aquest enfocament com a nou paradigma de desenvolupament rural. A partir d’una revisió i una anàlisi crítica de la bibliografia acadèmica més rellevant, en aquesta tesi mostro quin és l’estat de la qüestió sobre aquest nou paradigma, alhora que identifico les principals mancances teòriques que expliquen que el desenvolupament rural segueixi sent, encara avui, un objecte d’estudi relativament ambigu i complex. A continuació, analitzo tres processos de desenvolupament rural que s’han desplegat recentment a Catalunya i que han presentat graus d’èxit diferents: el cas del Priorat, el cas del Lluçanès i el cas de la Conca de Tremp. Els tres processos són analitzats a partir de qüestionaris i grups focals amb agents del territori, i utilitzant el model de la rural web (van der Ploeg i Marsden 2008) com a marc de referència. L’anàlisi comparativa entre els tres casos d’estudi em permet identificar quins són els factors rellevants per a l’èxit d’un procés de desenvolupament rural, alhora que em permet contrastar la validesa del model de la rural web i elaborar-ne una proposta de reformulació. Així doncs, la present tesi suposa una doble contribució: d’una banda, avança en la conceptualització del desenvolupament rural, i de l’altra, aporta nous criteris per poder planificar i implementar iniciatives de desenvolupament rural amb més garanties d’èxit.

El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana

EL PARLAR DE LA CONCAAutora: Laia Rosàs Redondo
Títol: El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta [en línia]
Lloc: [Barcelona]
Editorial: Universitat de Barcelona
Any: 2017

La tesi El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta analitza un conjunt de trets de tipus fònic i morfològic que tradicionalment s’han entès com a isoglosses que delimiten les varietats nord-occidentals del ribagorçà i el pallarès, per tal d’aportar noves dades sobre la frontera entre aquestes dues varietats.

L’abast de l’estudi és especialment rellevant perquè tracta d’una àrea que, tot i que des del punt de vista geogràfic, forma, indubtablement, una unitat territorial (la Terreta), es troba administrativament dividida entre la comarca de la Ribagorça, a la província d’Osca (Aragó), i la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida (Catalunya).

L’interès pels trets estudiats ve suscitat, d’entrada, per la variació que presenten a la Terreta, tal com ja s’havia apuntat en estudis anteriors; però, d’altra banda, pels efectes de la frontera, que poden estar intervenint en els canvis en curs observats amb relació a descripcions més antigues.

Accés a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/401098

L’occitan dins lo plurilinguisme romanic

l'occitanAutor de la comunicació: Patric Cofin
Títol de la comunicació: “L’occitan dins lo plurilinguisme romanic : 15 ans d’escambis escolars catalan-occitan : Tremp – Sant Africa”
Títol del congrès: Occitània en Catalonha: de tempses novèls, de novèlas perspectivas : Actes de l’XIen Congrès de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans
Lloc: Barcelona
Editorial: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura
Any: 2017
Pàgines: 399-409
ISBN: 9788439395676

Recull de les actes del congrès, celebrat a Lleida del 16 al 21 de juny de 2014.

Comunicació sobre l’experiència d’intercanvis escolars entre l’escola Joan Jaurés de Sant Africa, un dels dos primers centres amb ensenyament públic bilingüe occità-francès,  i l’IES de Tremp. Del costat de Tremp el projecte fou portat per la professora de francès Anna Tomàs, acompanyada per la professora de català Blanca Capdevila i el professor de castellà Manel Riu.

Accès al document

 

Donasses, Maria Barbal

donassesTítol: Donasses: Maria Barbal
Direcció i presentació: Sandra Balagué
Lloc: [Barcelona]
Editorial: Institut Català de les Dones; Vilaweb
Any: 2016

Enllaç a l’entrevista

Entrevista a l’escriptora Maria Barbal, emesa dins l’espai Donasses el 28 de setembre del 2016.
Donasses és un cicle d’entrevistes audiovisuals, iniciativa de l’Institut Català de les Dones amb el suport de VilaWeb, que té l’objectiu de reconèixer i donar visibilitat a dones amb una trajectòria professional destacada i, alhora, atorgar valor i divulgar, des de la dimensió de gènere, el seu àmbit de coneixement i activitat.

El parlar del Pallars Sobirà i de la Vall Fosca

el parlar del pallarsAutor: Isaac Beà Pons
Títol: El parlar del Pallars Sobirà i de la Vall Fosca
Lloc: Lleida
Editorial: Universitat de Lleida
Any: 2016

L’objectiu d’aquesta tesi és el de realitzar una descripció lingüística detallada dels parlars que conformen el Pallars Sobirà i la Vall Fosca des del punt de vista de la geolingüística. Les característiques pròpies de la comarca, amb una última població autòctona i endogàmica molt envellida, han descartat el mètode sociolingüístic d’anàlisi; de manera que aquesta tesi deixa constància del parlar tradicional d’aquestes comarques abans de l’arribada de les darreres onades d’immigració i també dels actuals mitjans de comunicació en català estàndard. El treball es composa dels apartats que habitualment han delimitat l’anàlisi lingüístic: vocalisme tònic i àton, morfologia nominal i verbal i, finalment, un important apartat de lèxic que mostra la novetat d’haver-se obtingut sense l’ús de qüestionaris. Ja per acabar, exposem un concís apartat de mapes que donen una idea de l’estat de vacil·lació actual que presenta la zona estudiada, i de la dificultat d’establir isoglosses en unes comarques on intervenen diversos factors d’influència externs.

Accés a la tesi en format electrònic: http://www.tdx.cat/handle/10803/385741

Anuari ornitològic del Pallars Jussà

Anuari_PortadaTítol: Anuari ornitològic del Pallars Jussà
Lloc: [Tremp]
Editorial: Estació Biològica del Pallars Jussà
Any: 2014

El primer anuari ornitològic del Pallars Jussà incorpora les observacions d’ocells més rellevants realitzades els anys 2010 i 2011. Totes aquestes dades ens han permès determinar la fenologia dels ocells migradors,
l’abundància i les localitats on s’han observat determinades espècies, especialment aquelles que esdevenen molt escasses i rares a la comarca. (font: la publicació)

Accés a l’anuari

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Les meves biblioteques

de capçaleraAutora: Maria Barbal
Títol del capítol: “Les meves biblioteques”
Títol del llibre: De capçalera: petites històries entre escriptors catalans i les biblioteques públiques
Lloc: [Barcelona]
Editorial: Generalitat de Catalunya
Any: [2015]
Pàg.: 22-24

Maria Barbal, com a escriptora de capçalera de la Biblioteca que porta el seu nom, és l’autora d’aquest text sobre biblioteques, recollit en un llibret editat en motiu de 2015, l’Any de les Biblioteques,  igual com ho fan altres escriptors catalans inclosos dins els mateix programa.

El projecte “De capçalera”, que l’any 2014 va impulsar conjuntament el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, l’Institut Català de les Dones i la Institució de les Lletres Catalanes, té el seu origen en aquesta manera de concebre les biblioteques com a espais públics distribuïts per tot el territori on s’hi programa una intensa activitat cultural.

Enllaç al llibret De capçalera

 

Pla director del projecte Geoparc Conca de Tremp-Montsec

geoparcAutor: Joan Poch
Títol: Pla director del projecte Geoparc Conca de Tremp-Montsec: 2015-2020
Edita: Conca de Tremp Montsec, Projecte Geoparc
Any: 2015

El pla director del projecte Geoparc Conca de Tremp – Montsec per als anys 2015-2020, té per objectiu el d’assenyalar les fites per impulsar i consolidar el sector geològic com un conjunt integrat de recursos endògens que, inclòs amb els altres patrimonis, serveixin com a eina de desenvolupament local sostenible de tot el seu àmbit.

Accés al document

El refugiat, de Maria Barbal

toninoAutor: Tonino
Títol de l’episodi: “El refugiat, de Maria Barbal”
Títol del programa: Contes Podcast
Edita: Ivoox
Data: 18/02/2012
A partir del minut: 10:34

Podcast del conte “El refugiat”, de Maria Barbal.

Els habitants de la Ribagorça, i tots els que s’estimen aquest petit racó del Pirineu, recordarem aquests dies del mes de març del 2.012 com un dels més tristos dels darrers anys; perquè hem vist com les flames, tot d’una, s’empassaven part del paisatge que ens ha acompanyat al llarg de les nostres vides. Rouredes, pinars, prats, barrancades, vedats… fins i tot les nostres cases han estat amenaçades pel foc.

I hem vist com aquest jardí immens, que tenim la sort de poder gaudir, (jardí que volem compartir amb tothom que s’hi vulgui atansar) ha canviat per sempre més.

Ara que el foc encara no s’ha apagat del tot, deixeu-me fer aquest petit homenatge a la meva comarca, permeteu-me plantar la primera llavor (malgrat que sigui ben petita); amb aquesta variació del conte de Maria Barbal.

Maria Barbal va néixer a Tremp l’any 1949, es una de les veus de l’univers rural català. La primera versió del conte que us oferim avui, va ser publicada per la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana), l’any 2.007.

No patiu, però!… els arbres tornaran a brotar ben aviat, i segur que ho faran encara amb més força.

Canvi rural, transformació del paisatge i polítiques territorials a la Terreta

terretaAutor: Alexis Sancho Reinoso
Títol: Canvi rural, transformació del paisatge i polítiques territorials a la Terreta (Ribagorça, Catalunya/Aragó)
Lloc: Barcelona
Editorial: Universitat de Barcelona
Any: 2011

La present tesi doctoral reflexiona sobre el problema d’aquells territoris rurals i de muntanya que sovint són considerats com marginals i es centra en el territori de la Terreta. La Terreta es correspon a la secció mitjana de la vall de la Noguera Ribagorçana, i reuneix els trets socioeconòmics que la identifiquen amb un indret perifèric.

Accés a la tesi en format electrònic