Descobreix el Pirineu!

calendariTítol: Descobreix el Pirineu! : calendari 2020
Edita: IDAPA; Descobrir Catalunya
Any: 2019

Accés al calendari

El Pirineu és natura, és biodiversitat, és patrimoni i és salut. Paisatges meravellosos ens acompanyen mentre fem caminades terapèutiques i intentem capturar amb la mirada, encara que sigui de resquitllada, un isard, un voltor o una llúdriga. Racons encara massa desconeguts, com castells, ermites o monestirs, ens fan memòria que el Pirineu ha estat habitat des de temps immemorials. I museus, centres d’interpretació i punts d’informació ens ajuden a entendre per què les valls, els pobles i les persones que hi viuen són com són.

Aquest calendari és una mostra dels paisatges pirinencs i tots els seus atractius. Vol ajudar-nos a redescobrir un territori ric en paisatge i cultura a través dels seus camins i activitats. Vol que ens enamorem dels seus pobles i valls a partir de les rutes i els equipaments que ens proposa. Pretén que ens plantegem sortides i escapades per conèixer espais únics i fer rutes de la mà dels millors professionals durant tot l’any. En definitiva, aquest calendari vol ser una oda als Pirineus i la seva gran riquesa paisatgística i patrimonial.

Fotografies: Òscar Rodbag (Gener); Rafael López-Monné (Febrer); Llibert Cases (Març); Rafael López-Monné (Abril); Rafael López-Monné (Maig); Jan Rodbag (Juny); Francesc Muntada (Juliol); Siqui Sánchez (Agost); Rafael López-Monné (Setembre); Rafael López-Monné (Octubre); Oriol Clavera (Novembre); Maria Rosa Vila (Desembre)

 

Slow Travel in den Pyrenäen

Sense títol
Autora: Eva Hakes
Títol: “Slow Travel in den Pyrenäen : Der Beginn einer großen Liebe”
Títol de la revista: Katalonien Tourismus
Volum : 104
Data: 11 d’octubre de 2019
Pàgines: 1-10

Accés

Amb el títol “Viatge lent als Pirineus: l’inici d’un gran amor” la periodista alemanya Eva Hakes ha escrit un article sobre diverses propostes de slow tourism que es poden fer als Pallars, amb exemples com el projecte GPS Tourism, el Tren dels Llacs, el Cinquè Llac o Ramat de Camins. Text en alemany.

Despoblament i economia a l’Alt Pirineu i Aran

despoblamentAutor: Amadeu Gallart i Sort
Títol de l’article: “Despoblament i economia a l’Alt Pirineu i Aran”
Títol de la revista:  Ker : revista científica de l’associació Grup de Recerca de Cerdanya.
Número:  13
Data: Juny 2019
Pàgines: 58-62

Accés

La greu crisi econòmica patida durant aquesta segona dècada del segle XXI va afectar la gairebé totalitat de sectors i territoris. Els problemes creats per aquesta situació es van aguditzar encara  més en els sectors socials menys afavorits i en els territoris allunyats dels grans centres urbans com és el cas del nostre Pirineu, el que coneixem com a Alt Pirineu i Aran i que comprèn les comarques de la Cerdanya, l’Alt Urgell, els Pallars Jussà i Sobirà, l’Alta Ribagorça i el territori d’Aran.

El Pirineu estereoscòpic de Josep Forns i Olivella

estereoscopicTítol: El Pirineu estereoscòpic de Josep Forns i Olivella: fotografies dels anys 20 i 30 del segle XX
Lloc: [Tremp]
Editorial: Garsineu
Any: 2019
ISBN: 9788412080117

Catàleg de l’exposició El Pirineu estereoscòpic de Josep Forns i Olivella, amb textos de Josep Armengol, Ramon Barnadas i Xavier Goñi.

Aquesta exposició, comissariada per Xavier Goñi i coordinada per Jordi Abella, Nara González i Marta Prunera és fruit d’un projecte conjunt en què han participat l’Institut de Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), el mNACTEC, la Xarxa de Museus i Equipaments patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran, la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu com a Museu de Suport Territorial.

L’exposició recupera un important fons estereoscòpic inèdit del Pirineu, amb imatges fetes pel fotògraf Josep Forns i Olivella durant els anys 20 i 30 del segle XX que es conserven al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).

“El Pirineu estereoscòpic de Josep Forns i Olivella. Fotografies dels anys 20 i 30” és un producte cultural transversal per entendre com era el Pirineu de principis del segle XX i la seva evolució fins al present. Recull imatges de les diferents comarques pirinenques que, gràcies al seu format estereoscòpic, es poden veure en 3 dimensions.

El Fons del fotògraf Josep Forns i Olivella, conservat al mNACTEC, conté més de 2.000 plaques estereoscòpiques, una part de les quals són de l’Alt Pirineu, Aran i Andorra, capturades entre els anys 1924 i 1935. L’estudi i la documentació del fons han permès desenvolupar un interessant relat museogràfic.

Pirineu màgic

9788417116132 (1)Autor: Francesc Roma i Casanovas
Títol: Pirineu màgic: llegendes
Lloc: Sant Vicenç de Castellet
Editorial: El Farell
Any: 2019
ISBN: 9788417116132

Aquest llibre fa una ràpida repassada a les grans llegendes que tenen com a escenari el Pirineu català. La llegenda sempre té alguna vinculació amb un espai geogràfic concret, el qual tracta d’explicar. De fet, segurament varen ser algunes peculiaritats de l’espai pirinenc les que varen permetre que algunes narracions llegendàries hi arrelessin. D’aquesta manera, hi trobareu muntanyes, rius, estanys, gorgs, pedres… però també llegendes que fan referència al funcionament climàtic o meteorològic d’aquell espai muntanyenc, o a les seves característiques socioculturals… petjades de sants i dimonis, marededeus trobades, tresors llegendaris i algun personatge mitològic. Tot un tresor llegendari interpretat a la llum de la geografia cultural.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Arqueologia d’un territori d’alta muntanya del Pirineu Central

portadaAutor: David Garcia Casas
Títol: Arqueologia d’un territori d’alta muntanya del Pirineu Central : persones, ramats i prats  al  llarg  de  la  història al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Lloc: Cerdanyola
Edita: Universitat Autònoma de Barcelona
Any: 2018

Accés

Aquesta tesi doctoral estudia els canvis en el poblament humà al Pirineu Central des de les primeres ocupacions humanes al neolític fins al segle XX de la nostra era.
L’objecte d’estudi principal són les estructures arquitectòniques vinculades a la ramaderia localitzades pel Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya en campanyes de prospecció i excavació arqueològica durant els últims 15 anys. Aquesta investigació de caràcter interdisciplinar utilitza principalment els mètodes de l’arqueologia però també empra l’etnoarqueologia aplicada a la transhumànciatradicional així com dades provinents d’estudis paleoambientals i finalment el coneixement històric actualment existent a partir de les fonts escrites. El primer pas en aquest treball ha estat elaborar una classificació tipològica dels assentaments arqueològics registrats al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per tot seguit comparar-los amb models teòrics de ramaderia estacional i la seva traducció material amb l’objectiu d’esbrinar quin tipus de pràctiques ramaderes van donar origen als diferents tipus d’assentament definits.
Alhora, entenent la zona del Parc com a espai social s’han modelitzat les relacions espacials dels llocs arqueològics tant entre ells com en relació amb elements o propietats del geosistema com l’altura on se situen, la coberta del sòl o les fonts d’aigua.
També s’han modelitzat possibles elements del territori humà com les rutes òptimes de pas estudiant la seva relació amb la posició espacial dels llocs arqueològics. Finalment també s’han comparat cronològicament els canvis detectats en el registre arqueològic amb l’evolució de la coberta vegetal a partir de les dades paleoambientals. La intenció ha estat esbrinar els canvis en les relacions entre elements de l’espai social per tal d’entendre com les comunitats humanes organitzavenel territori i com s’han format els paisatges de muntanya que actualment es poden observar al Pirineu.
Entre les principals aportacions d’aquesta tesi doctoral està l’elaboració d’una seqüència històrica sobre les formes de vida als espais d’alta muntanya pirinencs i la relació dels seus canvis amb els processos generals que van tenir lloc al nord-est peninsular en llarg interval de temps que abasta la investigació. Des de les transformacions al final de la prehistòria, la romanització, l’aparició del feudalisme, la crisi baixmedieval i les variacions en els espais rurals durant l’època moderna fins a la industrialització.

L’economia muntanyenca al Pirineu

poridentidadCongrés: Trobades Culturals Pirinenques (14es: 2017: Santa Llocaia)
Títol: L’economia muntanyenca al Pirineu: catorzenes Trobades Culturals Pirinenques
Any: 2018
ISBN: 9789992061428

Recull les aportacions a les Catorzenes Trobades Culturals Pirinenques es van dur a terme dissabte 28 d’octubre de 2017 a Santa Llocaia (Cerdanya).

Destaquem les comunicacions:

  • “La Fira de Sant Bonifaci de Tremp”, de Marta Belmonte i Castellanos. La Fira de Sant Bonifaci o Fira de Primavera va aparèixer per donar resposta al model de mecanització agrària del Pallars Jussà. Tremp té una gran tradició firal des del segle XII. Les fires esdevenien un punt d’encontre de l’activitat comercial entre els productors locals i comarcals amb la finalitat d’aconseguir béns de consum.
  • “L’economia del segle XIX i principis del XX al Pallars a partir de la museografia de Casa Gassia, Ecomuseu de les Valls d’Àneu”, de Jordi Abella i Pons, antropòleg i director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública