El millor restaurant amb encant del Pallars

jocTítol del capítol: “El millor restaurant amb encant del Pallars”
Títol del programa: Joc de cartes
Edita: TV3
Data: 20/11/2019

Accés

Entre paratges únics i poc coneguts, en Marc Ribas va anar a buscar el millor restaurant amb encant del Pallars. Un lloc idíl·lic on el cuiner va retre homenatge a la pel·lícula “Memòries d’Àfrica”.

La furgoneta de “Joc de cartes” va viatjar al llarg del Pallars Jussà i del Sobirà per visitar Lo Quiosc, un restaurant de vistes impressionants on es va trobar amb en Ramon Mitjana, un metge de família amant de la restauració. També va visitar l’Era del Marxant, on Dolors Perucho va demostrar que a la cuina mana ella. La restauradora, abans de ser cuinera, va ser pagesa, així que coneix a la perfecció el producte de la zona.

El programa va conèixer la Montse Blesa, propietaria de La Cuineta. Fa 15 anys va convertir una carnisseria en un restaurant que ha pujat amb molt d’esforç. El producte que més ofereixen és la carn que tenen a la carnisseria i els embotits que ells mateixos elaboren.

I, a Casa Regina, Xavier Astacio el va sorprendre amb el seu sentit de l’humor i la seva mà per servir a taula. Un nouvingut al món de l’hostaleria que del seu restaurant en destaca els cargols a la llauna, la carn a la brasa i la cuina típica del país.

1001 curiositats de la cuina de muntanya

978849492865

Autor: Anna Garcia
Títol: 1001 curiositats de la cuina de muntanya
Lloc: Barcelona
Editorial: l’Arca
Any: 2019
ISBN: 9788494928659

Descobriu històries i anècdotes curioses de les receptes muntanyenques més representatives de la gastronomia catalana.
Malgrat tots els denominadors comuns que uneixen i caracteritzen la gastronomia dels pobles d’interior, la història particular de cada vall, cada contrada i cada comarca ha dotat la cuina d’alta muntanya d’infinitat de matisos i plats típics que varien d’un lloc a un altre. Així, la Cerdanya té el trinxat com a targeta de presentació degut a la llarga tradició de conreu de col en aquesta comarca, mentre que a la Vall d’Aran s’hi detecten maneres i tics francesos deguts a la seva històrica relació comercial, com ara el senglar preparat en civet, la sopa de ceba o els patés. Al Pallars dominen embotits com la girella o el xolís, mentre que a l’Alta Ribagorça cal tastar sí o sí el freginat, que és sang de be fregida i barrejada amb fetge, ronyons, ceba, tomàquet, all i ous. L’Alt Urgell té els làctics del Cadí i el civet de llebre, mentre que al Solsonès tota la carn és deliciosa.
D’oest a est, aquest llibre fa una extraordinària tasca de recerca dels plats més típics i curiosos de la muntanya, amb les seves receptes. I ho combina amb un grapat d’històries que ens apropen a la vida dels pagesos i pastors del nostre país.
– Les falles del Pallars: màgia i simbolisme.
– L’escudella, el far de les sopes catalanes.
– Adobaments, escabetxos i confitats.
– Els embotits de l’alta muntanya.
– La cuina del sotabosc: els bolets.

Cuina d’alta muntanya a la Vall de la Boí

jocTítol del capítol: “Cuina d’alta muntanya a la Vall de Boí”
Títol del programa: Joc de cartes
Edita: TV3
Data: 26/04/2018

Accés

Joc de cartes” s’enfila fins a l’Alta Ribagorça per trobar el millor restaurant d’alta muntanya de la Vall de Boí. El xef Marc Ribas ens portarà a conèixer en Sergi, propietari d’El Bouquet, on cuina plats innovadors, “molt copiats a la zona”, segons ell. També tastarem els plats de l’Encarna de l’Hostal Aude, una nouvinguda a la vall i a qui no l’hi han posat gaire fàcil. Visitarem l’Era, a Barruera, i xerrarem amb la Marta, la propietària, que ens oferirà la millor carn ecològica de tota la contrada. Per últim, coneixerem la proposta gastronòmica d’Elena Mir, de Casa Higinio, el primer restaurant de la vall, que encara conserva l’essència de fa quaranta anys.

La Ratafia dels Raiers

ratafia

Autor: Pep Quintana i Riera
Títol: La Ratafia dels Raiers, història d’un licor pirinenc: receptari de cuina i de licors
Lloc: Tremp
Editorial: Garsineu
Any: 2017
ISBN: 9788496779778

2a edició ampliada

Han passat sis anys d’ençà de la primera edició de La Ratafia dels Raiers: història d’un licor pirinenc, que es va fer per commemorar els primers i joveníssims 125 anys de vida de cal Col·lector de la Pobla de Segur.

La present edició té un nou capítol “amb la història més recent. Intentarem explicar el creixement i consolidació d’aquesta casa més que centenària. Aprofitarem per corregir i, sobretot, augmentar el receptari que enriqueix la publicació…” (Font: el llibre)

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Catalunya bull

catalunya bullAutora: Judit Pujadó
Títol: Catalunya bull: el llibre de les sopes, els ranxos i les escudelles populars
Lloc: La Bisbal d’Empordà
Editorial: Sidillà
Any: 2016

Capítols relatius als Pallars i Alta Ribagorça:
“Una calderada pallaresa tradicional auberta a tota la vall. La Pobleta de Bellveí” p. 111
“Una calderada amb farcit de carnaval a Gerri de la Sal” p. 127
“Els ranxos forts de les viles pirinenques. Talarn” p. 145
“La calderada de vianda de la Vall d’Àneu. Esterri d’Àneu” p. 183
“La Guixa més afortunada. Isona” p. 191
“Una calderada de tot “lo” poble amb truitada d’espinacs” Rialp. p. 209
“Entre la calderada i el farcit de carnaval a Sort” p. 229
“Una escudella de muntanya renovada. Tremp” p. 233

A Catalunya, cada any, hi ha cinquanta pobles i ciutats que treuen les calderes o els perols al carrer per cuinar una escudella que després menjaran veïns i passavolants. Molts ho fan per Carnestoltes seguint una tradició que diu que abans, en temps reculats, els senyors feudals convidaven vassalls i pobres a un àpat untuós a les envistes de la Quaresma. D’altres ho fan per Nadal, per alimentar fires. També se’n fan en algunes romeries o festes populars. Tots saben que cada escudella que fan contribueix a fer poble. Molts reivindiquen que aquesta festa gastronòmica popular sigui reconeguda oficialment.
Per fer aquest llibre hem parlat amb gent de tot el país i hem constatat que Catalunya bull. Ens han explicat com, quan i per què ens agrada tant l’escudella i ens agrada també tant menjar-la en bona companyia. Tots ells ens han deixat, a més, les receptes que fan cada any, perquè no es perdin i per si les volem fer a casa. Per primer cop deixem testimoni d’una tradició popular que fa sortir al carrer unes 100.000 persones (Font: el llibre)

Exemplars al Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública