Afers privats (de la Vall Fosca a Aotearoa)

afersAutora: Carme Rei-Granger
Títol: Afers privats (de la Vall Fosca a Aotearoa)
Lloc: Tremp
Editorial: Garsineu
Any: 2020
ISBN: 9788412080179

Afers privats és un petit recull d’històries de vida entrellaçades per una nissaga de dones resilients, amb un rere fons geogràfic, lingüístic, històric i polític, que s’adapten a les noves situacions que els toca viure. La vida familiar, la pèrdua, la crueltat, l’amor, l’amistat, el desarrelament i la soledat són els temes que lliguen aquestes històries.

Carme Rei-Granger, nascuda a la Pobla de Segur, ha estat professora d’institut i d’universitat a Estats Units, Nova Zelanda i Escòcia. També és autora de llibres de text per a l’ensenyament de la llengua catalana i llengua castellana per a estrangers. Va ser cofundadora de la NACS (North American Catalan Society) l’any 1978 per la difusió de la cultura catalana als Estats Units i Canadà.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública (en procés)

Das Krankenhaus Cartón de la Vall Fosca

Sin títuloTítol de l’article: “Das Krankenhaus Cartón de la Vall Fosca”
Títol de la revista: Neues aus Spanien
Data: Febrer 2020

Accés a l’article

El butlletí del mes de febrer de l’oficina de turisme espanyola a Alemanya explica en un article la singularitat de l’hospital de cartró de la Vall Fosca. Un edifici prefabricat, que es va fer amb cartró i fusta i amb caràcter efímer, construït per l’empresa alemanya Christoph & Unmack. Recentment, el Consell Comarcal del Pallars Jussà ha reconegut l’Hospital de Cartró de la Torre de Capdella com a Bé Cultural d’Interés Local (BCIL), primer pas per a preservar-lo i que facilita una posterior recuperació, ja que constitueix una construcció única a Europa.

La notícia sobre l’Hospital de cartró va aparèixer al butlletí de gener del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, a través del quals se n’ha fet ressò l’oficina de turisme espanyola a Alemanya.

A estudi!

a estudiText i documentació: Eva Perisé i Enric Boneta
Títol: A estudi! : 1900-1975 : breu repàs sobre la història de les escoles rurals de la Vall Fosca
Lloc: La Torre de Capdella
Edita: l’Ajuntament
Any: 2019

Exemplar gratuït fet en motiu de l’exposició temporal “A estudi!” (2019), que les veïnes de la Vall Fosca i el Museu Hidroelèctric de Capdella van organitzar coincidint amb la Fira de la Pobleta de Bellveí, comissariada per Anna Maria Claró Canut amb muntatge d’Antonieta Clavé. 

Aquest llibret fa un petit repàs de la històries de les escoles rurals dels pobles de la Vall Fosca entre el 1900 i el 1975. És un recull d’informació molt bàsic i incomplet, ja que manca fer recerca sobre el tema per poder posar nom i cognoms als docents i conèixer les peculiaritats de cada centre educatiu. 

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Fira ramadera de la Pobleta de Bellveí

firaTítol: Fira ramadera de la Pobleta de Bellveí: Vall Fosca 2019
Lloc: La Torre de Capdella
Edita: l’Ajuntament
Any: 2019

Fira de productes naturals, ecològics i naturals. Concurs de Cavall Pirinenc Català i d’Animals de Raça Bruna – Mostra d’animals.

L’espoli de l’aigua dels Pirineus

mock-475Autor de l’article: Jesús Rodríguez
Fotografies: Victor Serri
Títol de l’article: “L’espoli de l’aigua dels Pirineus”
Títol: Directa: periodisme cooperatiu per la transformació social
Data: del 17/04 al 02/5 de 2019
Número: 475
Pàgines: 4-11

Empreses hidroelèctriques generen energia als salts d’aigua de les valls pirinenques amb concessions caducades o prorrogades irregularment.

El reportatge enllaça amb un audiovisual d’Estel·la Marcos. Accés al vídeo

Purgatori

purgaAutor: David Marín
Títol: Purgatori
Lloc: Barcelona
Editorial: La Magrana
Any: 2019

Novel·la negra ambientada a la Vall Fosca, Balaguer i Lleida guanyadora de la 10a ed. del premi Crims de tinta.

El pare Moragues, director d’una escola religiosa de Balaguer, apareix assassinat en una rotonda on solen deambular prostitutes, als afores de Lleida. Alhora, arriba a un petit poble de la vall Fosca una descendent de la Vella Rugalla, una bruixa condemnada cinc vegades a la forca durant el segle XVI, i comencen a aparèixer animals morts i alguns nens emmalalteixen misteriosament.(Font: El Punt Avui)

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública de Catalunya 

La memòria de la Vall Fosca

9788494936173Autor: Carles Mentuy
Títol: La memòria de la Vall Fosca
Lloc: Lleida
Editorial: Llibres del Delicte
Any: 2019
ISBN: 9788494936173

A les idíl·liques muntanyes del Pallars, els clans dels Mairà i dels Xurrac porten dècades enfrontats pel control del tràfic de drogues a la zona. L’odi entre els membres de les dues cases ve de lluny i es remunta a generacions anteriors.

Quan els plans dels Xurrac per acabar definitivament amb la casa Mairà prenen forma, els enfrontaments entre els principals integrants dels dos clans esdevenen cada cop més crus. Mentrestant, cap de les dues famílies deixen de banda els seus negocis il•legals.

Més informació

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

La Vall Fosca recupera habitants

miradesAutora: Lorena Metaute
Fotos de Fritz Ritz, Rafael Marson, Pere Piqué
Títol de l’article: “La Vall Fosca recupera habitants”
Títol de la revista: Lectura
Data: 2 de desembre del 2018
Núm. 1071
Pàgines: 4-11

La Vall Fosca recupera habitants. A tota una generació que va viure entre Molinos, Astell o Aguiró i van ser retratats per Fritz Ritz, un mecànic suís que va venir als anys 20 a construir la central hidroelèctrica de Molinos i s’hi va quedar a viure. El Museu Hidroelèctric de Capdella capitaneja el que és més que una exposició: “Caçadors de mirades”.

Títol a la portada de la revista: Una mirada pallaresa: fotografia

Exercici de memòria, V, els acordionistes de la Vall Fosca

vall foscaAutor: Emili March i Jordana
Títol: Exercici de memòria, V: els acordionistes de la Vall Fosca: relats, vivències, episodis, records
Lloc: Tremp
Editorial: Garsineu
Any: 2018
ISBN: 9788494911910

L’objectiu bàsic d’aquesta breu publicació no és altre que el de donar a conèixer els diferents acordionistes que hi ha hagut a la Vall Fosca al llarg de la seva història més recent i retre’ls un sentit i ben merecut homenatge. També vull recordar les diferents tradicions que hem heretat dels nostres avantpassats i mantenir viu aquest amor a la terra (…). Finalment, també es donen a conèixer algunes de les nombroses, curioses i divertides anècdotes que havien tingut lloc als diferents pobles de la Vall, molt especialment durant la celebració de les seves festes majors i que posaven de manifest, en tot moment, aquell to d’humor que sempre ha caracteritzat la seva gent.  (Font: introducció del llibre)

Emili March i Jordana va néixer  el 1937 a Oveix (actual municipi de La Torre de Capdella). 
La seva segona residència a Xerallo li dóna l’oportunitat de visitar els pobles del Pallars on va viure de petit i a poder gaudir dels records i de la seva gent.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

2n concurs de microrelats de la Vall Fosca

microrelats

Autoria: Concurs de Microrelats de la Vall Fosca (2n : 2018 : La Torre de Capdella)
Títol : 2n concurs de microrelats [en línia]
Lloc: La Torre de Capdella
Editorial: Museu Hidroelèctric de Capdella; l’Ajuntament
Any: 2018

Aquest document electrònic recull els microrelats guanyadors del 2n Concurs de Microrelats de la Vall Fosca, convocat pel Museu Hidoelèctric de Capdella (Ajuntament de la Torre de Capdella). El jurat estava format pels escriptors Ferran Rella, Pep Coll i Ramon Sistac.

1r premi: PLOF! de Montse Milan Moliné
2n premi: Corre, corre, corre d’Olga Miró Barreda
3r premi: Pels pèls de Marta Boleda Montpart
Accèssit: Sempre junts de Gemma Blanch Macián
Accèssit: Ofèlia i Casimir de Xavier Valls Torner

Disponible a: http://www.vallfosca.net/wp-content/files_mf/15335770741533557617RelatsguanyadorsIIconcursdeMicrorelats_Vall_Fosca.pdf

Les mines de Castell

Les mines de CastellTítol: Les mines de Castell: de l’urani de Franco al descobriment de l’abellaïta: mineria a la Vall Fosca
Lloc: Tremp; Capdella
Editorial: Garsineu; Ajuntament de la Torre de Capdella
Any: 2018
ISBN: 9788494789984

Llibre coordinat per Eva Perisé Farrero. Els seus editors científics són Marc Campeny Crego i Jordi Ibáñez Insa.

Sumari:
Pròleg, de Pep Barbal Badia
1.  L’urani de Franco de les mines de Castell. Breu repàs històric de la minera a la Vall Fosca (1940-1970), d’Eva Perisé Farrero
2. Breu pinzellada de la geologia de la Vall Fosca, de Marc Campeny Crego i altres
3. El perquè de l’urani de la mina Eureka, de Montgarri Castillo i Oliver, i altres
4. Els minerals de la mina Eureka: descripció, de Joan Abella i Creus i altres
5. Breu història sobre el descobriment de l’abellaïta, la primera nova espècie mineral descoberta a Catalunya, de Jordi Ibáñez Insa i altres.
6.  La mina Eureka al segle XXI, un patrimoni que cal preservar, de Pura Alfonso Abella, Josep M. Mata Perelló

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Un centenari ple d’energia

vertexAutor: Josep Llusà
Títol de l’article: “Un centenari ple d’energia: Colomina”
Títol de la revista: Vèrtex
Número: 275
Data: nov.-des. 2017
Pàgines: 34-42

Enguany s’han complert cent anys de la construcció de la Casa Keller, origen de l’actual refugi de Colomina, un dels 21 refugis gestionats per la FEEC. L’article parla de les diferents etapes del refugi, dels seus protagonistes i de la gran transformació que va tenir la vall Fosca provocada per la indústria hidroelèctrica. Una transformació sense la qual possiblement avui no parlaríem de Colomina com a refugi de muntanya.

Keller versus Colomina

kellerAutor: Feliu Izard Gavarró
Títol: Keller versus Colomina: centenari casa Keller 1917-2017
Lloc: s.l.
Edita: s.n.
Any: [2017]

Document sobre la història del Refugi Colomina, construït  a la capçalera de la Vall Fosca fa un segle. Es coneixia com a casa Keller, nom de l’enginyer suís que hi habitava i des d’on va dirigir la primera gran obra hidroelèctrica de l’Estat.  Distribuït gratuïtament entre els assistents a l’acte de commemoració el 24 de setembre de  2017.

El foraster

auca

Títol del programa: El foraster
Edita: TV3
Data: del 04/12/2013 al 27/01/2020

El foraster és un programa de televisió produït per TV3 i Brutal Mèdia i estrenat el 25 de setembre del 2013. És presentat per Quim Masferrer, «El Foraster» on viatja a la recerca dels petits pobles de Catalunya.

Destaquem els capítols següents:

El foraster s’endinsa aquesta setmana a la vall Fosca, al nord de la comarca del Pallars Jussà. Per primer cop, Quim Masferrer no coneixerà un poble, sinó tota una vall. Són 19 pobles repartits per les muntanyes, algun dels quals, de menys de deu habitants.
Accés

“Isona”. Emès l’ 11 de febrer de 2016.
El foraster s’ha passejat pels diferents pobles de la conca i els seus jaciments arqueològics, que guarden restes de dinosaures que van habitar la zona fa 70 milions d’anys.
Accés

El foraster puja a Llavorsí (380 habitants) a l’Alt Pirineu, on hi ha als llacs i les muntanyes més altes del país. I en mig de tants cims, farà el monòleg, precisament, a dins d’una muntanya, amb 300 metres de roca per sobre.
Accés

“Salàs de Pallars”. Emès el 9 de març de 2016.
El foraster visita Salàs de Pallars (378 habitants), al Pallars Jussà, on viurà una de les arribades més mogudes de totes les que ha viscut fins ara. Enxamparà el poble en plena celebració de la fira de bestiar de peu rodó, tot un esdeveniment. Però, menys bestiar, hi veurà de tot.
Accés

El foraster visita la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, una vall que sembla aturada en el temps. Fa trenta anys, el 1987, l’estació d’esquí de Llessui va deixar de funcionar per falta de neu i diners. Trenta anys després, tots els remuntadors i telecadires es mantenen intactes a dalt de la muntanya, impassibles, plens d’òxid, controlant tota la Vall d’Àssua.
Accés

El foraster s’endinsa en una vall única: la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça. Una vall amb nou pobles i amb el conjunt d’esglésies romàniques més importants del món. El Foraster hi arriba just després de Sant Joan, i podrà viure en primera persona la bogeria de la baixada de les falles.
Accés

1r concurs de microrelats

microrelatsAutoria: Concurs de Microrelats de la Vall Fosca (1r : 2017 : La Torre de Capdella)
Títol : 1r concurs de microrelats : relats guanyadors [en línia]
Lloc: La Torre de Capdella
Editorial: Museu Hidroelèctric de Capdella; l’Ajuntament
Any: 2017

Aquest document electrònic recull els microrelats guanyadors del 1r Concurs de Microrelats de la Vall Fosca, convocat pel Museu Hidoelèctric de Capdella (Ajuntament de la Torre de Capdella). El jurat estava format pels escriptors Pep Coll i Ferran Rella.

1r Premi: Robert Sendra Ramos. Nens al poble
2n Premi: Oriol Solà Prat. Dues mirades
3r Premi: Enric Calvo Vallverdú. Un fotògraf imprudent
Finalista: Núria Graell Coll. Vicenç
Finalista: Esther Llombart Ramis. In memoriam

Disponible a: http://www.vallfosca.net/wp-content/files_mf/15045493851rCONCURSMICRORELATSGUANYADORSweb.pdf

En Bernat detectiu i l’anell del templer de Capdella

Bernat detectiu - copiaAutora: Josefina Llauradó
Il·lustradora: Cristina Picazo
Títol: En Bernat detectiu i l’anell del templer de Capdella
Lloc: Barcelona
Editorial: Animallibres
Any: 2017
Col·lecció: El mussol detectiu
ISBN: 9788416844265

En Bernat està llegint la darrera de les aventures de Sherlock Holmes, La vall de la por. I, mentre passa uns dies de vacances a la Vall Fosca amb els seus amics, es veurà embolicat en una aventura terrorífica que acabarà resolent el misteri d’una llibreta blava perseguida per una organització criminal que cerca el tresor dels templers. (Font: Animallibres).

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

El Museu Hidroelèctric de Capdella

capdella (1)

Autora: Eva Perisé i Roberta Tenci
Títol: El Museu Hidroelèctric de Capdella: la Vall Fosca: l’energia dels Pirineus
Editorial: mNACTEC
Any: 2016
ISBN: 9788439394358

Guia per conèixer l’origen i l’evolució de la primera gran central hidroelèctrica de Catalunya. El quadern sobre el Museu Hidroelèctric de Capdella és el número 1 de la col·lecció “Ciència, Tècnica i Societat: les guies dels museus del MNACTEC”

L’energia hidroelèctrica i la transformació del paisatge pirinenc

8e13c77cb815805ca868076948bd34d3Autors del capítol: Arcadi Castilló i Eva Perisé
Títol del capítol: “L’energia hidroelèctrica i la transformació del paisatge pirinenc”
Títol del llibre: Paisatge, patrimoni i aigua: la memòria del territori
Lloc: Olot
Editorial: Observatori del Paisatge de Catalunya
Any: 2016
Pàgines: 181-194
ISBN: 9788460880936

Publicació que recull resultats del seminari homònim que es va celebrar a Manlleu el 16 i 17 d’octubre de 2014.

L’aigua ha estat històricament un dels principals elements vertebradors i articuladors del paisatge a les nostres latituds. L’ocupació mil·lenària del territori i el seu afaiçonament per part de les societats humanes que s’hi han establert s’explica en bona mesura per l’aigua, ja sigui en forma de deus, de fonts, de rius i rieres o d’estanys i estanyols. És per això que, avui, es fa difícil parlar del paisatge sense associar-lo a l’aigua i al patrimoni que ha sorgit al seu voltant. Un patrimoni històric – el vinculat als paisatges de l’aigua – que, a casa nostra, està intrínsecament unit a uns cursos fluvials que estan desenvolupant nous papers i estan prenent nous significats. Amb aquest seminari, l’Observatori del Paisatge de Catalunya es proposa reflexionar sobre la qüestió des d’una perspectiva interdisciplinària i internacional.

Enllaç a l’audiovisual de la ponència

Enllaç a l’article

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública 

Avaluació de la dosi ambiental en una mina d’urani

mina eurekaAutors: Laura Sánchez Hosta, Estefanía Tumbaco Valarezo, Roger Vila Jiménez
Títol: Avaluació de la dosi ambiental en una mina d’urani: la mina Eureka
Lloc: Bellaterra
Editorial: UAB
Any: 2016

Treball de fi de grau de Ciències Ambientals

Accés al document

L’urani és un mineral del qual se’n deriven opinions molt diferents, ja sigui per la població en general com pels científics, degut a la radiació que se’n desprèn, així com dels gasos o altres elements. Una part de la societat, a dia d’avui rebutja de manera molt clara l’element en qüestió, i sobretot les mines d’explotació de les quals se n’extreu. Consideren que mobilitzar aquest material és molt perillós per la seva salut i pel medi ambient en general. Una altra, però, hi veu una alta possibilitat de producció d’energia i un nou recurs que s’ha d’explotar d’alguna manera, ja sigui extractivament o com atractiu turístic. Tot i així, no se sap quins són els efectes que poden causar aquestes explotacions per si mateixes. És a dir, quins són els efectes que causa l’activitat antròpica i què no causaria el jaciment de manera natural sense ser explotat. Existeix una gran incertesa general pel que fa al desenvolupament de la mineria d’urani i això, sovint, porta a acusacions i teories sense fonaments. En aquest treball s’ha volgut avaluar les dosis d’una zona que als anys 60 va ser el centre d’atenció per contenir unes quantitats de minerals d’urani considerables, i de les quals es varen fer diverses cates i sondeigs. A dia d’avui, aquesta zona contempla un pla per tal de desenvolupar un itinerari turístic i fer-ne promoció per incrementar el nombre de visitants a l’any. Aquesta variació en el futur de les mines, implica un increment de les possibles exposicions a les que diferents persones es veuran sotmeses: els visitants, els treballadors en l’itinerari, els científics, etc. En definitiva, es vol conèixer si aquelles zones antropitzades per la mineria d’urani estan directament relacionades amb zones de major dosi, amb valor molt per sobre de la dosi de fons (0. 05 µSv/h).