Concepció G. Maluquer, 1914-2004

oblit

Autora: Anna Pladevall Oroz
Títol del capítol: “Concepció G. Maluquer: 1914-2004”
Títol: Oblit és nom de dona
Lloc: Lleida
Edita: INS Màrius Torres
Any: 2017
Pàgines: 64-78

Projecte de recerca que conté un capítol sobre l’obra de Concepció G. Maluquer, nascuda a Salàs de Pallars.

Després d’estudiar l’evolució del feminisme i de la lectura de Las Sinsombrero de Tània Balló, aquest treball de recerca va pretendre l’estudi de dones de les terres de Lleida amb una carrera literària important però no reconeguda. Estudiats els diferents perfils la tria va ser de quatre dones d’una mateixa generació que representen com han afectat les diferents maneres de repressió de la dona en les seves trajectòries literàries i com de llarg es va fer el franquisme i el posterior ressorgiment amb les dificultats implícites de ser dona de lletres. La dificultat per fer-se camí, per escriure, per fer-se sentir a les editorials i poder publicar, per no ser “la dona de”. En definitiva per la lluita constant d’aquestes escriptores que van deixar molts dels seus escrits en un calaix. A través de la lectura de la seva obra, de conèixer-les personalment o bé a persones importants del seu voltant, s’ha fet un atansament a quatre figures femenines clau al món literari lleidatà i català.

Les autores estudiades són: Rosa Fabregat, Dolors Sistac, Cristina Lacasa i Concepció  G. Maluquer.

Premi Baldiri Reixach

Enllaç a projecte de recerca

Anuncis

Estudi edàfic dels boscos joves de pi negre del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici

edafic.pngAutora: Núria Bruch Oms
Títol: Estudi edàfic dels boscos joves de pi negre del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici
Lloc: Vic
Edita: Universitat de Vic
Any: 2012

Accés al Treball de final de carrera

Estudiem les característiques edàfiques del sòl dels boscos joves de pi negre (Pinus uncinata) de l’estatge subalpí del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici corresponents a àrees de reforestació entre els anys 1956 i 2008. Aquest estudi s’ha fet de 29 parcel•les d’aquesta zona situades sobre diferents tipus de substrat, orientació i pendent. S’ha caracteritzat el sòl a partir de l’anàlisi de textura, matèria orgànica, nitrogen total, fòsfor, sodi, potassi, magnesi, calci, capacitat d’intercanvi catiònic, acidesa del sòl, relació C/N. Els resultats confirmen que es tracta de sòls àcids amb un elevat contingut de matèria orgànica a l’horitzó superficial (0-5 cm) i majoritàriament tenen humus de tipus moder. Això fa que aquest tingui valors de nitrogen total elevats. Gràcies al pH àcid i els continguts de potassi, calci i magnesi tindrem una bona fertilitat ja que la solubilitat i assimilació dels nutrients del sòl serà bona. Tots els valors obtinguts disminueixen en profunditat i mostren una gran variabilitat entre les parcel•les estudiades.

 

Estudio del yeso tradicional y sus aplicaciones en la arquitectura del Pallars Sobirà

guixAutora: Candy Josefina García Martos
Títol: Estudio del yeso tradicional y sus aplicaciones en la arquitectura del Pallars Sobirà
Lloc: Barcelona
Edita: Universitat Politècnica de Catalunya
Any: 2016

Treball de final de màster en Enginyeria de l’Edificació de la Universitat Politècnica de Catalunya, sobre les aplicacions arquitectòniques del guix tradicional,  les seves característiques i procés d’obtenció a les comarques del Pallars Sobirà i Jussà.

Accés al document

Avaluació de la dosi ambiental en una mina d’urani

mina eurekaAutors: Laura Sánchez Hosta, Estefanía Tumbaco Valarezo, Roger Vila Jiménez
Títol: Avaluació de la dosi ambiental en una mina d’urani: la mina Eureka
Lloc: Bellaterra
Editorial: UAB
Any: 2016

Treball de fi de grau de Ciències Ambientals

Accés al document

L’urani és un mineral del qual se’n deriven opinions molt diferents, ja sigui per la població en general com pels científics, degut a la radiació que se’n desprèn, així com dels gasos o altres elements. Una part de la societat, a dia d’avui rebutja de manera molt clara l’element en qüestió, i sobretot les mines d’explotació de les quals se n’extreu. Consideren que mobilitzar aquest material és molt perillós per la seva salut i pel medi ambient en general. Una altra, però, hi veu una alta possibilitat de producció d’energia i un nou recurs que s’ha d’explotar d’alguna manera, ja sigui extractivament o com atractiu turístic. Tot i així, no se sap quins són els efectes que poden causar aquestes explotacions per si mateixes. És a dir, quins són els efectes que causa l’activitat antròpica i què no causaria el jaciment de manera natural sense ser explotat. Existeix una gran incertesa general pel que fa al desenvolupament de la mineria d’urani i això, sovint, porta a acusacions i teories sense fonaments. En aquest treball s’ha volgut avaluar les dosis d’una zona que als anys 60 va ser el centre d’atenció per contenir unes quantitats de minerals d’urani considerables, i de les quals es varen fer diverses cates i sondeigs. A dia d’avui, aquesta zona contempla un pla per tal de desenvolupar un itinerari turístic i fer-ne promoció per incrementar el nombre de visitants a l’any. Aquesta variació en el futur de les mines, implica un increment de les possibles exposicions a les que diferents persones es veuran sotmeses: els visitants, els treballadors en l’itinerari, els científics, etc. En definitiva, es vol conèixer si aquelles zones antropitzades per la mineria d’urani estan directament relacionades amb zones de major dosi, amb valor molt per sobre de la dosi de fons (0. 05 µSv/h).

 

Reviure Burgo

pfcAutora: Carla Ferrando Costansa
Títol: Reviure Burgo (Pallars Sobirà)
Lloc: Barcelona
Edita: Universitat Politècnica de Catalunya
Any: 2014

Projecte final de carrera

Estratègies per a la dinamització d’un poble d’alta muntanya. Degut a una major demanda d’habitatge de segona residència al Pallars Sobirà, i a la desaparició de la figura de l’hereu, fet que ha provocat un augment de familiars interessats en la propietat i en aconseguir una petita part d’aquests indrets idíl·lics per poder anar a passar-hi una temporada, es planteja un sistema de creixement controlat dels nuclis d’alta muntanya, així com una nova forma de repartiment de les propietats. Per evitar el creixement descontrolat es duen a terme un seguit d’estratègies urbanístiques d’actuació, que tenen en compte l’ús d’energies renovables, la il·luminació, la pavimentació o la circulació del conjunt del nucli habitat, i estratègies arquitectòniques per a la rehabilitació d’antigues construccions agrícoles en desús i la seva conversió en habitatges de primera o segona residència.

Accés al document

Maria Dolors Boixadós

Dona pallaresaAutora: Maria Admella Severiano
Títol: Maria Dolors Boixadós: una dona pallaresa avançada al seu temps
Lloc: [Tremp]
Editorial: [INS-Tremp]
Any: 2016

Treball de recerca de Maria Admella de  l’Institut de Tremp en què s’analitza la condició socioeconòmica de la dona al llarg dels anys  de la dictadura i es centra en la figura de Maria Dolors Boixadós, una escriptora  que va  néixer a Sort i va passar la seva infància i joventut  a Tremp.
Aquesta escriptora va tenir molta rellevància en el món literari de l’època, arribant a formar part de la famosa “tertúlia del Cafè Gijón” de la Generació literària del 98.

Presentació del treball

Mots que desapareixen

mots que desapareixenAutora: Marta Sostres Brenuy
Títol: Mots que desapareixen: lo parlar del Pallars
Lloc: [Barcelona]
Any: [2015]

Treball de recerca de Batxillerat del curs 2014-2015 (La Salle Bonanova) sobre el pallarès. L’alumna Marta Sostres estudia la situació actual del dialecte i planteja com evitar-ne la desaparició a través de la seva difusió i recuperació amb l’estudi dels factors propiciadors.

Enllaç al treball