Pedra de tartera, lectura social i clubs de lectura

pedraAutor: Óscar Carreño
Títol de la ponència: “Pedra de tartera: lectura social i clubs de lectura”
Títol de la jornada: La dimensió social de la literatura: a propòsit de Pedra de tartera de Maria Barbal
Lloc: Barcelona
Edita: UOC
Data: 31 d’octubre de 2018

Òscar Carreño (Direcció Promoció Sectors Culturals, Institut de Cultura) analitza la lectura social de Pedra de tartera a parir de diferents indicadors: préstec de la novel·la, activitats de promoció i lectura als clubs de lectura. Fa referència també a la Biblioteca Pública Maria Barbal Pedra i al projecte Tarter de llibres.

Accés a la ponència

Agost

agendaTítol del capítol: “Agost”
Il·lustracions del capítol: Agnès Catalan
Títol: Agenda de la dona: 2018
Lloc: Barcelona
Editorial: La forja d’Edicions (DBcoop)
Any: 2017
ISBN: 97892250739

Cada mes de l’agenda està il·lustrat per una o més il·lustradores. Els dibuixos del mes d’agost són obra d’Agnès Catalan i representen la Conxa, la protagonista de Pedra de tartera, i Maria Barbal.

A propòsit de Pedra de tartera, de Maria Barbal

pedra de tarteraJornada La dimensió social de la literatura /1: A propòsit de Pedra de tartera, de Maria Barbal
Dimecres 31 d’octubre de 2018
Barcelona Sala Beckett

Jornada organitzada pels grups de recerca: LITERATURA CATALANA, MÓN EDITORIAL I SOCIETAT (LiCMES, UOC) i GRUP D’ESTUDI DE LA TRADUCCIÓ CATALANA CONTEMPORÀNIA (GETCC, UAB)
Coordinació: Montse Gatell i Teresa Iribarren (UOC)
Inscripció gratuïta: http://ow.ly/TGRV30lKLHM

Lloc: Sala Beckett
Carrer de Pere IV, 228-232, 08005 Barcelona

CONÈIXER ELS USOS DE LA LITERATURA

Al segle XXI l’espai literari català viu transformacions rellevants. D’una banda, s’amplia el que podem anomenar ús social dels textos, i de l’altra, alguns reben una projecció internacional sense precedents. Tot plegat fa emergir preguntes noves que exigeixen respostes lluny dels paràmetres tradicionals. Quines obres són més adequades per promoure la lectura avui i per què? Com inserir la perspectiva de gènere quan llegim les obres amb diferents col·lectius? Com es llegeix la literatura catalana traduïda en altres contextos socials, lingüístics i nacionals? De quina manera la literatura configura i actualitza la memòria col·lectiva? És una bona eina per visibilitzar, prevenir i combatre violències simbòliques presents a la societat?

Pedra de tartera (1985), òpera prima de Maria Barbal (Tremp, 1949), resulta idònia per plantejar aquests interrogants. És una de les novel·les més venudes, traduïdes i llegides de la literatura catalana. L’èxit aconseguit a Alemanya arran de la Fira de Frankfurt el 2007 la convertí en el gran best-seller català de l’any. El 30è aniversari el 2015 comportà una nova edició i múltiples actes commemoratius. Avui ja compta amb més de cinquanta edicions, traduccions a quinze llengües, dues adaptacions teatrals i una adaptació coreogràfica. Es llegeix a secundària i al batxillerat i continua sent objecte de dramatitzacions i de diàleg en clubs de lectura.

La història de Conxa, una dona del Pallars que, al final de la vida, és desarrelada del seu entorn vital i instal·lada a Barcelona, planteja amb sobrietat i eficàcia temes universals: l’extinció i la duresa de la vida rural, la violència patriarcal, la migració forçada a la ciutat, les conseqüències de la guerra en la població o el dol, entre d’altres. Amb el pas dels anys, i gràcies a la intervenció de diversos mediadors, la veu de Conxa, l’escarràs que ha callat tota la vida, ha pres força per apel·lar lectors d’identitats, llengües i contextos socioculturals cada vegada més diversos a Catalunya. Traductors i editors han contribuït, al seu torn, a universalitzar-ne la veu, que també ha atrapat lectors d’altres països.

A la jornada La dimensió social de la literatura / 1. A propòsit de Pedra de tartera, de Maria Barbal intervindran mediadors i estudiosos de diferents disciplines que exposaran experiències diverses dutes a terme a l’entorn de la novel·la. Conèixer de primera mà els usos i l’impacte de la literatura catalana entre lectors de Catalunya i d’altres procedències i fer-ne una anàlisi crítica ajudarà, sens dubte, a dissenyar estratègies de futur que enforteixin el paper de la literatura i puguin dotar-la de nou sentit per a una comunitat lectora extraordinàriament heterogènia.

Guerra civil española y condición de mujer en la novela catalana

guerra civilAutores: Montse Gatell Pérez; Teresa Iribarren Donadeu
Títol de l’article: “Guerra civil española y condición de la mujer en la novela catalana: Pedra de tartera, de Maria Barbal”
Títol de la revista: Alpha: revista de artes, letras y filosofía
Número: 45
Data: desembre 2017
Pàgines: 157-170

 

Deu anys després de la mort de Franco, l’escriptora catalana Maria Barbal va publicar Pedra de tartera (1985), una novel·la sobre la trajectòria vital d’una dona pagesa del Pirineu marcada per la Guerra Civil espanyola.  L’objectiu d’aquest article és demostrar que l’èxit local i internacional de l’obra rau en la capacitat de la veu narrativa per rememorar el passat des del posicionament ètic en contra dels seculars poders patriarcals i el compromís amb la denúncia de la condició de dona. L’obra de Barbal ha merescut una atenció acadèmica poc significativa, que a més no ha aprofundit en la seva dimensió de relat de guerra. Amb la finalitat de situar Pedra de tartera en el corpus de narratives de la memòria que aborden la Guerra Civil, proposem una exégesis que posa el focus en el reconeixement de la violència patriarcal, bèl·lica y postbèl·lica que sofreix la protagonista. (Font: l’article, trad. Tarter de llibres)

Accés a l’article: http://alpha.ulagos.cl/

Pedra de tartera de Maria Barbal a “Balla’m un llibre” de la Revetlla de Sant Jordi. A la Biblioteca Pública Maria Barbal de Tremp el 21/04/17

balla'm un llibre 2017 genèric

Balla’m un llibre és un projecte que va iniciar el Servei de Biblioteques a l’abril del 2015 amb la col·laboració de l’Associació de Professionals de la dansa de Catalunya i l’Institut Català de les Empreses Culturals en el marc de la Revetlla de Sant Jordi i de l’Any de les Biblioteques. Consisteix en un cicle de coreografies curtes basades en obres literàries que són interpretades a cinc biblioteques públiques d’arreu de Catalunya. Cadascuna de les peces coreogràfiques és creada expressament per a l’ocasió i per a cada biblioteca i els seus lectors.

A Tremp tindrem la coreògrafa i ballarina Sonia Fernández Lage que interpretarà Pedra de tartera de Maria Barbal.  Pretèn obrir les portes al contingut de la història buscant els enllaços que donin pas al moviment i d’aquí a la dansa.

La coreògrafa ha volgut generar un vincle entre l’obra, la biblioteca i la proposta coreogràfica, construint un projecte on els tres elements puguin estar en relació i on cadascú pugui aportar el seu gra de sorra a la part artística. Sense pretendre ser una aproximació narrativa a l’obra, el contingut del llibre és el referent principal per a la construcció de la peça.

Trenta anys de Pedra de tartera

portella maria barbalAutors: Imma Tomàs; Maria Cucurull; Maria Barbal
Títol de l’article: “Trenta anys de Pedra de tartera
Títol de la revista: Portella
Número: 11
Data: tardor de 2016
Pàgines: 26-35

La revista de cultura a Andorra Portella recull tres escrits per homenatjar els trenta anys de la publicació de Pedra de tartera.

Dos articles que aprofundeixen en la novel·la i en la seva protagonista, Conxa, obra d’Imma Tomàs i Maria Cucurull i un text de la mateixa Barbal titulat “El viatge de l’escriptura”, i amb il·lustracions de Ramon Berga.

Els escrits apareixen amb el títol col·lectiu  “Trenta anys de Pedra de tartera”

Exemplars del Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública

 

Aquella petita història de Maria Barbal que esdevingué un clàssic

aquella petita històriaAutor: Xavier Aliaga
Fotografies: Jordi Play
Títol de l’article: “Aquella petita història de Maria Barbal que esdevingué un clàssic”
Títol de la revista: El Temps
Número: 1646
Data: 29 de desembre de 2015
Pàgines: 66-67

Pedra de tartera, de Maria Barbal, celebra el 30 aniversari. Però sembla que sempre haja estat més temps entre nosaltres perquè esdevingué un clàssic gairebé immediat. Aprofitant l’efemèride i la publicació d’una edició commemorativa, reflexionem sobre les raons del seu èxit enorme.