Orígens: El Montsec i la Conca de Tremp, on tot comença

origensTítol: Orígens: El Montsec i la Conca de Tremp, on tot comença [Enregistrament sonor]
Lloc: Barcelona
Edita: Catalunya Ràdio; Catalunya Informació
Data: juliol-agost 2018

Conjunt de cinc reportatges de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació que repassen l’origen geològic d’aquest territori, la seva riquesa paleontològica (terra de dinosaures), la històrica explotació minera d’urani de la Vall Fosca, la varietat biològica del Geoparc de la Conca de Tremp-Montsec i l’oferta turística d’aventura i oci de la zona.

El Montsec i la conca de Tremp són el segon geoparc mundial de Catalunya i el dotzè a tot l’estat. El territori, de més de 2.000 quilòmetres quadrats, abraça 19 municipis de quatre comarques de Lleida: el Pallars Jussà, la Noguera, el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. És una àrea extensíssima d’una gran riquesa natural i geològica amb un important patrimoni històric i cultural. A més, ara com ara és l’espai més important de Catalunya on s’han trobat restes de fòssils dels darrers dinosaures que van viure a Europa abans que s’extingissin.

 1.  Terra mare (23/07/2018)
Aquestes pedres van ser testimoni de la formació de les serres del Montsec i dels Prepirineus que, 200 milions d’anys enrere, es van començar a alçar sobre el que llavors era un extensíssim mar.

2. Terra de dinosaures (30/07/2018)
El que avui són pedres i serralades, abans eren platges amb abundant vegetació per on deambulaven dinosaures que van viure al Pirineu català fa 70 milions d’anys, abans de la gran extinció.

3. Mina eureka (06/08/2018)
Les portes dels Pirineus han estat sempre escenari de vida, de fugides i de guerres. Però la vall Fosca de principis de segle XX va ser també escenari d’una autèntica revolució industrial. Sense voler-ho ni saber-ho, la geologia de la vall Fosca va esdevenir pura energia.

4. “>Terra amb vida (13/08/2018)
La fauna del geoparc és un capítol fonamental per entendre l’encant del territori. Un territori on viuen desenes d’espècies protegides que donen al parc una biodiversitat excepcional.

5. “>Del cel a la terra (20/08/2018)
El dia, i també la nit, fan que el territori del geoparc esdevingui una font inesgotable d’aventura, oci i cultura.

Les mines de Castell

Les mines de CastellTítol: Les mines de Castell: de l’urani de Franco al descobriment de l’abellaïta: mineria a la Vall Fosca
Lloc: Tremp; Capdella
Editorial: Garsineu; Ajuntament de la Torre de Capdella
Any: 2018
ISBN: 9788494789984

Llibre coordinat per Eva Perisé Farrero. Els seus editors científics són Marc Campeny Crego i Jordi Ibáñez Insa.

Sumari:
Pròleg, de Pep Barbal Badia
1.  L’urani de Franco de les mines de Castell. Breu repàs històric de la minera a la Vall Fosca (1940-1970), d’Eva Perisé Farrero
2. Breu pinzellada de la geologia de la Vall Fosca, de Marc Campeny Crego i altres
3. El perquè de l’urani de la mina Eureka, de Montgarri Castillo i Oliver, i altres
4. Els minerals de la mina Eureka: descripció, de Joan Abella i Creus i altres
5. Breu història sobre el descobriment de l’abellaïta, la primera nova espècie mineral descoberta a Catalunya, de Jordi Ibáñez Insa i altres.
6.  La mina Eureka al segle XXI, un patrimoni que cal preservar, de Pura Alfonso Abella, Josep M. Mata Perelló

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Avaluació de la dosi ambiental en una mina d’urani

mina eurekaAutors: Laura Sánchez Hosta, Estefanía Tumbaco Valarezo, Roger Vila Jiménez
Títol: Avaluació de la dosi ambiental en una mina d’urani: la mina Eureka
Lloc: Bellaterra
Editorial: UAB
Any: 2016

Treball de fi de grau de Ciències Ambientals

Accés al document

L’urani és un mineral del qual se’n deriven opinions molt diferents, ja sigui per la població en general com pels científics, degut a la radiació que se’n desprèn, així com dels gasos o altres elements. Una part de la societat, a dia d’avui rebutja de manera molt clara l’element en qüestió, i sobretot les mines d’explotació de les quals se n’extreu. Consideren que mobilitzar aquest material és molt perillós per la seva salut i pel medi ambient en general. Una altra, però, hi veu una alta possibilitat de producció d’energia i un nou recurs que s’ha d’explotar d’alguna manera, ja sigui extractivament o com atractiu turístic. Tot i així, no se sap quins són els efectes que poden causar aquestes explotacions per si mateixes. És a dir, quins són els efectes que causa l’activitat antròpica i què no causaria el jaciment de manera natural sense ser explotat. Existeix una gran incertesa general pel que fa al desenvolupament de la mineria d’urani i això, sovint, porta a acusacions i teories sense fonaments. En aquest treball s’ha volgut avaluar les dosis d’una zona que als anys 60 va ser el centre d’atenció per contenir unes quantitats de minerals d’urani considerables, i de les quals es varen fer diverses cates i sondeigs. A dia d’avui, aquesta zona contempla un pla per tal de desenvolupar un itinerari turístic i fer-ne promoció per incrementar el nombre de visitants a l’any. Aquesta variació en el futur de les mines, implica un increment de les possibles exposicions a les que diferents persones es veuran sotmeses: els visitants, els treballadors en l’itinerari, els científics, etc. En definitiva, es vol conèixer si aquelles zones antropitzades per la mineria d’urani estan directament relacionades amb zones de major dosi, amb valor molt per sobre de la dosi de fons (0. 05 µSv/h).

 

Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà

3715-770-1-SM.pdfAutors: Josep Maria Mata-Perelló, Joaquim Sanz Balagué
Títol de l’article: “Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des d’Erinyà a la Pobla de Segur, a Tremp i a Isona, tot passant per Figuerola d’Orcau, Basturs i Abella de la Conca”
Títol de la revista: XARAGALL: revista de ciències de la Catalunya Central
Número: 8
Data: agost 2014

Itinerari realitzat el 8 de setembre de 2013. En aquesta ocasió, el recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva quasi totalitat pel Sistema Pirinenc, i més concretament ho farà per la seva Unitat Sudpirinenca Central (també anomenada com a les Serres Exteriors Prepirinenques).
En concret, el recorregut del present itinerari passarà per dos dels seus sectors més representatius; concretament pel Mantell del Montsec (més situat al Sud) i també per alguns indrets del Mantell de Bóixols.
Així, l’itinerari s’iniciarà dintre del Mantell de Bóixols (molt prop de la Unitat de les Nogueres) però les immediacions de la Pobla de Segur, a Erinyà, per a penetrar-se més endavant al Mantell del Montsec, per on finalitzarà el recorregut de l’itinerari.
Per d’altra banda, el recorregut de l’itinerari discorrerà íntegrament per una sola comarca: per la del Pallars Jussà (de la Regió de Tremp). (Font: resum de l’article)

Accés a l’article

Les mines de Sossís

minesTítol: Les mines de Sossís: records dels temps passats
Lloc: [S.l.]
Edita: [S.n.]
Any: [2011]

Guió Manel Dalmau, càmera i muntatge Marcus Pucnik.

Documental en DVD sobre les mines de Sossís (Conca de Dalt, Pallars Jussà) de calç, ciment i carbó. Inclou entrevistes a testimonis.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública