#Sabiesque literaris del Pallars i Alta Ribagorça

advertise-twitter-account-marketSeguint la iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes, les biblioteques del Pallars i Alta Ribagorça publicarem cada dia de confinament una curiositat literària de les nostres comarques al twitter @tarterdellibres sota l’etiqueta #Sabiesque i convidem els tuitaires a fer el mateix.

Accés al reportatge 

Recordeu: #Joemquedoacasa #Culturaacasa #Bibliotequesacasa.

#SabiesQue Josep Pla va parlar de Terradets? “El Montsec tanca, pel sud, la comarca del Pallars. És una muralla tan perfecta que fins i tot té una porta: aquesta porta és el pas de Terradets…” _ Tres guies

#SabiesQue el poeta Joan Perucho va admirar Santa Maria de Taüll en el poema que comença…”Vénen de boiroses anyades / amb el gust de l’ovella,el riu, la cornamusa. /Els joglars són a l’era/ i l’ull és abandonat per una llàgrima que vola

#Sabiesque Jacint Verdaguer es va inspirar en l’Argenteria? “De cim en cim va de Rubió a Pentina, i, sota Bresca, en Collegats, li ensenya la rica Argenteria que en la penya parà algun geni amb enciseres mans.” _ Canigó

#Sabiesque Maria Barbal dona nom a la biblioteca de la ciutat on va néixer, Tremp?

#Sabiesque el lingüista i folclorista Antoni M.Alcover el 1906 va fer una expedició filològica amb parada al Pallars i Alta Ribagorça i redactà un dietari que constitueix una de les millors descripcions,colorista i científica de les terres pirinenques a començaments de segle XX?

#Sabiesque a l’Av.Catalunya, 2 de la Pobla de Segur,on hi ha la Biblioteca,va viure Josep Pla i Duat, autor del llibre El noi de Misseret:el món d’un metge de muntanya?”Casa meva està molt ben situada. Entre dos carrers quasi acaba en punta, però és escapçada…

#Sabiesque M.Mercè Marçal va dedicar un poema al castell de València d’Àneu? El turó es dreça, /opac, / contra el cel líquid/ del silenci / que en cascada de núvols/ resplendents / es precipita avall / s’esbalça (foto de Joan Blanco)

#Sabiesque Evarist Ribera, autor dels poemes reproduïts al casc antic del Pont de Suert, era fill de casa Farré Quiquet d’aquesta vila? I just a casa seva n’hi ha un

[Recull factici de postals de felicitació de Nadal de l’Ajuntament de Sort]

postal nadal 2017Títol: [Recull factici de postals de felicitació de Nadal de l’Ajuntament de Sort] 
Lloc: [Sort]
Edita: l’Ajuntament
Any: 2011-

Les felicitacions relacionades amb la línia de “La Vall d’Àssua i el Batlliu, un paisatge de novel·la” han estat:

2011 – El poble de Sorre, escenari de la sèrie Gran Nord i el text de la narradora, Tània (actriu Ivana Miño)

2012 – El poble de Pujalt, seu del Museu de les Papallones al Batlliu.

2014 – El poble de Llessui, escenari de Verd Madur, i la història del seu autor, un personatge autòcton tan apassionant com desconegut, Josep Virós.

2015 – El poble d’Olp i un fragment de Mel i metzines, de Maria Barbal.

2016 -El poble de Seurí i els frescos de l’artista contemporani Santi Moix

2017 – El poble de Montardit de Dalt i el poema “Harmonies” de l’escriptora pallaresa Dolors Millat

2018 – El poble d’Altron i un fragment de Pedra de tartera, de Maria Barbal

2019 – El poble d’Enviny i un fragment del llibre Els llops sempre tornen, de Jaume Albert Ollé

Més informació: https://sort.cat/postals-sort/

Pallars, el país íntim de Maria Barbal

2019-06-14 El 9 magazin2Autor: Llorenç Soldevila
Fotografies: Albert Llimós / Endrets.cat
Títol: “Pallars: el país íntim de Maria Barbal”
Títol de la revista: 9 magazin: suplement
Data: 14 de juny de 2019
Pàgines: 2-3

Accés al reportatge de la versió digital.

Reportatge de la revista  9 magazin, suplement del diari El 9 nou sobre l’univers literari de Maria Barbal.

Les pròpies vivències o fets que l’han impactat han donat peu a la creació literària de Maria Barbal, que ha trobat en el paisatge del Pallars la seva font d’inspiració, tot i que també se n’ha sabut desempallegar per donar més riquesa temàtica a la seva obra.

A propòsit de Pedra de tartera, de Maria Barbal

pedra de tarteraJornada La dimensió social de la literatura /1: A propòsit de Pedra de tartera, de Maria Barbal
Dimecres 31 d’octubre de 2018
Barcelona Sala Beckett

Jornada organitzada pels grups de recerca: LITERATURA CATALANA, MÓN EDITORIAL I SOCIETAT (LiCMES, UOC) i GRUP D’ESTUDI DE LA TRADUCCIÓ CATALANA CONTEMPORÀNIA (GETCC, UAB)
Coordinació: Montse Gatell i Teresa Iribarren (UOC)
Inscripció gratuïta: http://ow.ly/TGRV30lKLHM

Lloc: Sala Beckett
Carrer de Pere IV, 228-232, 08005 Barcelona

CONÈIXER ELS USOS DE LA LITERATURA

Al segle XXI l’espai literari català viu transformacions rellevants. D’una banda, s’amplia el que podem anomenar ús social dels textos, i de l’altra, alguns reben una projecció internacional sense precedents. Tot plegat fa emergir preguntes noves que exigeixen respostes lluny dels paràmetres tradicionals. Quines obres són més adequades per promoure la lectura avui i per què? Com inserir la perspectiva de gènere quan llegim les obres amb diferents col·lectius? Com es llegeix la literatura catalana traduïda en altres contextos socials, lingüístics i nacionals? De quina manera la literatura configura i actualitza la memòria col·lectiva? És una bona eina per visibilitzar, prevenir i combatre violències simbòliques presents a la societat?

Pedra de tartera (1985), òpera prima de Maria Barbal (Tremp, 1949), resulta idònia per plantejar aquests interrogants. És una de les novel·les més venudes, traduïdes i llegides de la literatura catalana. L’èxit aconseguit a Alemanya arran de la Fira de Frankfurt el 2007 la convertí en el gran best-seller català de l’any. El 30è aniversari el 2015 comportà una nova edició i múltiples actes commemoratius. Avui ja compta amb més de cinquanta edicions, traduccions a quinze llengües, dues adaptacions teatrals i una adaptació coreogràfica. Es llegeix a secundària i al batxillerat i continua sent objecte de dramatitzacions i de diàleg en clubs de lectura.

La història de Conxa, una dona del Pallars que, al final de la vida, és desarrelada del seu entorn vital i instal·lada a Barcelona, planteja amb sobrietat i eficàcia temes universals: l’extinció i la duresa de la vida rural, la violència patriarcal, la migració forçada a la ciutat, les conseqüències de la guerra en la població o el dol, entre d’altres. Amb el pas dels anys, i gràcies a la intervenció de diversos mediadors, la veu de Conxa, l’escarràs que ha callat tota la vida, ha pres força per apel·lar lectors d’identitats, llengües i contextos socioculturals cada vegada més diversos a Catalunya. Traductors i editors han contribuït, al seu torn, a universalitzar-ne la veu, que també ha atrapat lectors d’altres països.

A la jornada La dimensió social de la literatura / 1. A propòsit de Pedra de tartera, de Maria Barbal intervindran mediadors i estudiosos de diferents disciplines que exposaran experiències diverses dutes a terme a l’entorn de la novel·la. Conèixer de primera mà els usos i l’impacte de la literatura catalana entre lectors de Catalunya i d’altres procedències i fer-ne una anàlisi crítica ajudarà, sens dubte, a dissenyar estratègies de futur que enforteixin el paper de la literatura i puguin dotar-la de nou sentit per a una comunitat lectora extraordinàriament heterogènia.

Saps qui ho ha escrit? Sorteig #tarterdellibres 2018

Cartell Tarter llibresAquest estiu torna el sorteig organitzat  conjuntament per les biblioteques dels Pallars i Alta Ribagorça per donar a conèixer el territori i la nostra literatura.

Us proposem 8 fragments de textos breus que caldrà relacionar amb el seus autors pallaresos i ribagorçans.

Participa! Entre tots els que l’encerteu sortejarem un lot de llibres, una samarreta Parlapallarès de Cambuleta i una samarreta de l’associació Escunç.
Fins al 30 de setembre!

Formulari de participació:   https://goo.gl/forms/0EsUAt9FVcIVTAyG2

Bases:
Aquest sorteig està organitzat conjuntament per les biblioteques dels Pallars i Alta Ribagorça per donar a conèixer el territori i la nostra literatura.
L’objectiu del sorteig realitzat conjuntament per les biblioteques dels Pallars i l’Alta Ribagorça és promocionar el blog Tarter de llibres  on es recullen els fons locals de les biblioteques de les tres comarques.
Es proposen 8 fragments de textos breus que caldrà relacionar amb el seus autors pallaresos i ribagorçans.
El concurs s’inicia a l’estiu de 2018 i finalitza el 30 de setembre 2018.
Es pot participar responent una butlleta en paper que es pot trobar a les biblioteques participants o bé per internet.
Entre els participants que encertin les respostes sortegem un lot de llibres, una samarreta Parlapallarès de Cambuleta i una samarreta de l’associació Escunç.

Protecció de dades:  La participació al concurs suposa acceptar la cessió de dades personals per a la realització del sorteig. Les vostres dades seran destruïdes en finalitzar el sorteig.
En virtut de la Llei 15/1999, de 13 de desembre, sobre la protecció de dades de caràcter personal podeu exercir el vostre dret de rectificació i cancel·lació de dades personals. Les dades s’utilitzaran per gestionar aquest concurs i contactar amb els guanyadors. El titular de les dades pot exercir els drets d’accés, rectificació i cancel·lació sol·licitant-ho al correu electrònic tarterdellibres@gmail.com

L’Antígraf

antígrafTítol: L’Antígraf: butlletí electrònic de l’Associació del Llibre del Pirineu
Lloc: [S.l.]
Editorial: Associació Llibre del Pirineu
Any: 2018-

Butlletí de l’Associació Llibre del Pirineu de periodicitat bimensual que té per objectiu donar visibilitat als llibres que tenen el Pirineu com a marc de referència, la majoria dels quals els escriuen autors locals i els publiquen editors també d’aquí.

L’Associació és una entitat sense ànim de lucre oberta a totes les persones que integren el procés de creació del llibre: escriptors, editors, llibreters i il·lustradors, impressors, bibliotecaris, arxivers i lectors que treballa per donar visibilitat als llibres que s’escriuen i s’editen al Pirineu.

Jane Austen (1775-1817)

quadernsAutora: Maria Barbal
Títol: “Jane Austen (1775-1817): una visió des de dues perspectives emparentades”
Títol de la revista: Quaderns: revista de traducció
Data: 2018
Número: 25
Pàgines: 127-129

L’article de Maria Barbal va ser la cloenda del II Simposi “Dones traductores, dones traduïdes: Jane Austen, dos-cents anys després” celebrat a la Universitat de Vic, el 5 de maig de 2017, per commemorar el segon centenari de la mort de Jane Austen (1775-1817).

Està publicat a la revista Quaderns, de la Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Traducció i d’Interpretació, concretament al “Dossier: Jane Austen, dos-cents anys després”.

Accés a l’article

El ‘Cicle del Pallars’ de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural

tesiAutora: Montse Gatell Pérez
Títol: El “Cicle del Pallars” de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural
Lloc: Bellaterra
Editorial: Universitat Autònoma de Barcelona
Any: 2018
ISBN: 9788449079399

Enllaç a la tesi

La tesi El ‘Cicle del Pallars» de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural se centra en l’anàlisi textual de les novel·les de Maria Barbal constitutives d’aquest cicle a partir dels eixos històrics de la Guerra Civil espanyola, la dictadura franquista i l’èxode rural. La investigació se situa en la intersecció entre els estudis literaris i els de la memòria cultural i s’estructura en dues parts: l’aproximació teòrica al voltant de la memòria i la seva representació i l’articulació de l’anàlisi literària de la unitat narrativa. A partir d’un model d’anàlisi literària que incorpora els elements narratius i els memorístics com a categories d’anàlisi, aprofundeix en la construcció literària del territori i en la narrativa ficcional de la memòria. Aquest mateix model analític permet ampliar l’objecte d’estudi a altres autors i narratives que comparteixen amb el Cicle del Pallars els eixos estructuradors del relat, bàsicament, la guerra espanyola.

L’objectiu de la tesi és vincular les obres del Cicle del Pallars amb les narratives de la memòria a través de la identificació, a les obres, dels elements que la constitueixen: l’oblit, el trauma i el dol, la figura del testimoni i la de la víctima. D’aquesta manera, es pretén inscriure les obres del corpus en el debat sobre la memòria de la Guerra Civil i encetar un camp d’estudi, inèdit en l’àmbit de les lletres catalanes, en què la narrativa es constitueix en un mitjà de memòria. Aquest plantejament insereix el Cicle del Pallars en les coordenades hermenèutiques internacionals a l’entorn de la memòria i la seva representació cultural.

Per tal d’aconseguir aquest objectiu, l’estudi justifica que totes les obres del corpus constitueixen una unitat narrativa determinada, diferenciada de la resta de l’opus barbaliana, i identifica els mecanismes que vinculen aquesta narrativa amb les narratives de la memòria i, més específicament, la seva vinculació a la memòria cultural com a sistema capaç d’intervenir en la modificació de l’imaginari col·lectiu i en la construcció de sentit a través de la configuració de noves memòries. Aquest enfocament constitueix una de les aportacions més significatives de la tesi, ja que els estudis de l’obra barbaliana del Pallars habitualment en fan un abordatge des del punt de vista de la recuperació del món extint del Pirineu, és a dir, amb el territori i  la seva reconstrucció literària com a centre principal d’interès.

Aquesta tesi vol subratllar la qualitat literària de les obres que conformen el corpus analitzat i defensa la seva adscripció a les literatures europees de la memòria col·lectiva i les seves manifestacions artístiques a l’entorn dels grans esdeveniments històrics del segle xx.

Enllaç a la tesi

Terra de lletres

terraTítol: Terra de lletres : el paisatge de Catalunya en 60 visites literàries
Edició a cura de Jordi Llavina
Lloc: Barcelona
Editorial: Comanegra
Any: 2018
ISBN: 9788417188283

Excursió per seixanta textos seleccionats i presentats per l’autor amb la intenció de traçar un mapa literari del país el més equilibrat i proporcionat possible. Una obra per passejar per Catalunya llegint alguns dels principals autors que han enfortit la imatgeria de les nostres viles i ciutats, la nostra manera de veure’ns i, en definitiva, la nostra cultura.

En aquest llibre cada capítol està dedicat a un autor i a una geografia catalana. De les nostres comarques trobem el Pallars (Maria Barbal, Pedra de tartera), Sant Pere del Burgal (Jaume Cabré i un fragment de Jo confesso), i el Pont de Suert i l’Alta Ribagorça (Isidor Cònsul, En el nom del pare).

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Guerra civil española y condición de mujer en la novela catalana

guerra civilAutores: Montse Gatell Pérez; Teresa Iribarren Donadeu
Títol de l’article: “Guerra civil española y condición de la mujer en la novela catalana: Pedra de tartera, de Maria Barbal”
Títol de la revista: Alpha: revista de artes, letras y filosofía
Número: 45
Data: desembre 2017
Pàgines: 157-170

 

Deu anys després de la mort de Franco, l’escriptora catalana Maria Barbal va publicar Pedra de tartera (1985), una novel·la sobre la trajectòria vital d’una dona pagesa del Pirineu marcada per la Guerra Civil espanyola.  L’objectiu d’aquest article és demostrar que l’èxit local i internacional de l’obra rau en la capacitat de la veu narrativa per rememorar el passat des del posicionament ètic en contra dels seculars poders patriarcals i el compromís amb la denúncia de la condició de dona. L’obra de Barbal ha merescut una atenció acadèmica poc significativa, que a més no ha aprofundit en la seva dimensió de relat de guerra. Amb la finalitat de situar Pedra de tartera en el corpus de narratives de la memòria que aborden la Guerra Civil, proposem una exégesis que posa el focus en el reconeixement de la violència patriarcal, bèl·lica y postbèl·lica que sofreix la protagonista. (Font: l’article, trad. Tarter de llibres)

Accés a l’article: http://alpha.ulagos.cl/

Maria Barbal i Jaume Cabré, llengua, literatura i país

DGEX-QkXoAAis7u

Autor: Quim Torra
Títol de l’article: “Maria Barbal i Jaume Cabré, llengua, literatura i país”
Títol de la revista: Revista de Catalunya
Número: 298
Data: abril-maig-juny de 2017
Pàgines: 155-192

Diàleg entre Maria Barbal i Jaume Cabré sobre diversos àmbits: la literatura i alguns escriptors llegits, l’acte d’escriure, la llengua literària, la cultura, el país, l’escola, l’ensenyament i el futur.

Exemplars disponibles al Catàleg de la Lectura Pública

Visions dels Pirineus

VisionsdelPirineusAutora: Teresa M. Sala
Títol: Visions dels Pirineus: entre la Renaixença i el Modernisme
Lloc: Barcelona
Editorial: Universitat de Barcelona
Any: 2017

Visions dels Pirineus inicia la col·lecció Quaderns d’Art i Natura amb un recorregut que arrela en la Renaixença i creix durant el Modernisme, moment en què s’origina un determinat relat sobre el territori que té ingredients de descoberta, d’estudi científic i de valoració patrimonial, però sobretot de ruta excursionista. Els camins inspiradors que poetes, artistes, excursionistes i científics van recórrer componen una espècie de retaule format per impressions, dibuixos, imatges, fragments literaris, pensaments… En aquestes pàgines l’eix vertebrador són les visions, que tant poden venir del camp de les ciències i les lletres com de les arts, de manera que la selecció discorre per diverses formes de veure i interpretar el paisatge.

El darrer capítol del llibre està dedicat al Centre d’Art i Natura, situat a Farrera.

L’autora, Teresa M. Sala, de nena va viure els seus estius i Pasqües a Tírvia, amb la seva família.

Exemplars disponibles al Catàleg de la Lectura Pública de Catalunya

 

2017 Un any de lectures pallareses!

chalamanch1Títol: 2017: un any de lectures pallareses!
Lloc: La Pobla de Segur
Editorial: Llibreria Chalamanch
Any:  [2017]

chalamanch

Calendari que ofereix la Llibreria Chalamanch de la Pobla de Segur als seus clients. Cada mes està encapçalat per una novel·la relacionada amb el Pallars:

Gener: Gent del sud, de Concepció Maluquer
Febrer: Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona
Març: Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll
Abril: La venjança de la Vall Fosca, de Carles Mentuy
Maig: Migdiada, de Núria Garcia Quera
Juny: El misteri del forat del serpent, de Lluis Cuesta
Juliol: Les veus del Pamano, de Jaume Cabré
Agost: El mirall de Ventolau, de Josep de Moner
Setembre: La nit als armaris, de Raquel Picolo
Octubre: La filla del nord, de M. Dolors Millat
Novembre: País íntim, de Maria Barbal
Desembre: Strappo, de Martí Gironell

Paisatges de novel·la

 

Paisatges de novel·la

Autora: Anna Sàez
Títol de l’article: “Paisatges de novel·la”
Títol de la revista: Ara Lleida
Número: 46
Data: Març 2017
Pàgines: 52-63

El número 46 de la revista Ara Lleida   editada pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, inclou un reportatge sobre les rutes literàries pels escenaris pallaresos que han inspirat grans escriptors com Jaume Cabré, Maria Barbal, Pep Coll o Carles Porta.

Ramat de Camins

ramatText i fotos: Ramat de Camins
Títol de l’article: “Ramat de Camins”
Revista: Sent
Numero: 9
Data: novembre-desembre 2016
Pàgines: 16-21

Ramat de camins, el trekking dels 70 pobles pirinencs que segueix les passes dels escriptors Camilo José Cela, Josep Maria Espinàs i Núria Garcia Quera.

Accés

Un petit aparador del patrimoni literari pirinenc

aparadorTítol: “Un petit aparador del patrimoni literari pirinenc”
Revista: Sent
Numero: 9
Data: novembre-desembre 2016
Pàgines: 36-37

L’Alt Pirineu pot ser un territori feble des del punt de vista demogràfic, però acapara molta riquesa literària, tan quantitativament com qualitativa. En aquest article volem fer un breu repàs   a les aportacions que es fan des de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) en el camp del patrimoni literari pirinenc, sense dubte, un actiu cultural i d’identitat de primer ordre.

Accés a la revista

Donasses, Maria Barbal

donassesTítol: Donasses: Maria Barbal
Direcció i presentació: Sandra Balagué
Lloc: [Barcelona]
Editorial: Institut Català de les Dones; Vilaweb
Any: 2016

Enllaç a l’entrevista

Entrevista a l’escriptora Maria Barbal, emesa dins l’espai Donasses el 28 de setembre del 2016.
Donasses és un cicle d’entrevistes audiovisuals, iniciativa de l’Institut Català de les Dones amb el suport de VilaWeb, que té l’objectiu de reconèixer i donar visibilitat a dones amb una trajectòria professional destacada i, alhora, atorgar valor i divulgar, des de la dimensió de gènere, el seu àmbit de coneixement i activitat.

Llengua i literatura a Andorra i als Pirineus

poridentidadTítol: Llengua i literatura a Andorra i als Pirineus
Lloc: Sant Julià de Lòria
Editorial: Universitat d’Andorra
Any: 2016

Els continguts que es recullen en aquest volum van ser elaborats per al curs “Llengua i literatura a Andorra i als Pirineus”, que s’ofereix a la Universitat d’Andorra.

Es descriu l’evolució històrica del català als Pirineus, la transició d’una societat monolingüe a un plurilingüisme rotund, el naixement i el desenvolupament d’un sistema literari pirinenc i la indústria editorial que l’ha acompanyat. Destaquem dos capítols que fan referència als Pallars i Ribagorça: “Dialectologia dels parlars dels Pirineus” (Ramon Sistac) i “Llengua catalana en els textos literaris d’Andorra i dels Pirineus” (Albert Villaró).

Exemplars al Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública

Ramat de Camins

ramatTítol: Ramat de Camins: 70 pobles pirinencs
Edita: Ramat de Camins
Data: [2014?]
Accés al web

Ramat de Camins comença quan l’empresa Montanyanes decideix recuperar l’itinerari del viatge que van fer els escriptors Camilo José Cela i Josep Maria Espinàs l’any 1956 pel Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d’Aran i Alta Ribagorça.

La ruta es pot fer sencera o per etapes, a peu o en btt, sols o acompanyats d’un ruc, dormint en hostals o en tenda… Es faci com es faci, Ramat de Camins aconsegueix que t’endinsis als paisatges dels Pirineus, gaudeixis de la seva gastronomia i visquis de primera mà les seves tradicions i costums locals.

L’itinerari comença allà on van començar a caminar Camilo José Cela i Josep Maria Espinàs l’any 1956: a la Font de la Figuereta, al Congost de Collegats del Pallars Jussà, i acaba a la capital de l’Alta Ribagorça, el Pont de Suert.

Premi Pica d’Estats 2015 corresponent al millor treball d’Internet. Rep el premi Cesc Capdevila i Torrell.

Trenta anys de Pedra de tartera

portella maria barbalAutors: Imma Tomàs; Maria Cucurull; Maria Barbal
Títol de l’article: “Trenta anys de Pedra de tartera
Títol de la revista: Portella
Número: 11
Data: tardor de 2016
Pàgines: 26-35

La revista de cultura a Andorra Portella recull tres escrits per homenatjar els trenta anys de la publicació de Pedra de tartera.

Dos articles que aprofundeixen en la novel·la i en la seva protagonista, Conxa, obra d’Imma Tomàs i Maria Cucurull i un text de la mateixa Barbal titulat “El viatge de l’escriptura”, i amb il·lustracions de Ramon Berga.

Els escrits apareixen amb el títol col·lectiu  “Trenta anys de Pedra de tartera”

Exemplars del Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública