A propòsit de Pedra de tartera, de Maria Barbal

pedra de tarteraJornada La dimensió social de la literatura /1: A propòsit de Pedra de tartera, de Maria Barbal
Dimecres 31 d’octubre de 2018
Barcelona Sala Beckett

Jornada organitzada pels grups de recerca: LITERATURA CATALANA, MÓN EDITORIAL I SOCIETAT (LiCMES, UOC) i GRUP D’ESTUDI DE LA TRADUCCIÓ CATALANA CONTEMPORÀNIA (GETCC, UAB)
Coordinació: Montse Gatell i Teresa Iribarren (UOC)
Inscripció gratuïta: http://ow.ly/TGRV30lKLHM

Lloc: Sala Beckett
Carrer de Pere IV, 228-232, 08005 Barcelona

CONÈIXER ELS USOS DE LA LITERATURA

Al segle XXI l’espai literari català viu transformacions rellevants. D’una banda, s’amplia el que podem anomenar ús social dels textos, i de l’altra, alguns reben una projecció internacional sense precedents. Tot plegat fa emergir preguntes noves que exigeixen respostes lluny dels paràmetres tradicionals. Quines obres són més adequades per promoure la lectura avui i per què? Com inserir la perspectiva de gènere quan llegim les obres amb diferents col·lectius? Com es llegeix la literatura catalana traduïda en altres contextos socials, lingüístics i nacionals? De quina manera la literatura configura i actualitza la memòria col·lectiva? És una bona eina per visibilitzar, prevenir i combatre violències simbòliques presents a la societat?

Pedra de tartera (1985), òpera prima de Maria Barbal (Tremp, 1949), resulta idònia per plantejar aquests interrogants. És una de les novel·les més venudes, traduïdes i llegides de la literatura catalana. L’èxit aconseguit a Alemanya arran de la Fira de Frankfurt el 2007 la convertí en el gran best-seller català de l’any. El 30è aniversari el 2015 comportà una nova edició i múltiples actes commemoratius. Avui ja compta amb més de cinquanta edicions, traduccions a quinze llengües, dues adaptacions teatrals i una adaptació coreogràfica. Es llegeix a secundària i al batxillerat i continua sent objecte de dramatitzacions i de diàleg en clubs de lectura.

La història de Conxa, una dona del Pallars que, al final de la vida, és desarrelada del seu entorn vital i instal·lada a Barcelona, planteja amb sobrietat i eficàcia temes universals: l’extinció i la duresa de la vida rural, la violència patriarcal, la migració forçada a la ciutat, les conseqüències de la guerra en la població o el dol, entre d’altres. Amb el pas dels anys, i gràcies a la intervenció de diversos mediadors, la veu de Conxa, l’escarràs que ha callat tota la vida, ha pres força per apel·lar lectors d’identitats, llengües i contextos socioculturals cada vegada més diversos a Catalunya. Traductors i editors han contribuït, al seu torn, a universalitzar-ne la veu, que també ha atrapat lectors d’altres països.

A la jornada La dimensió social de la literatura / 1. A propòsit de Pedra de tartera, de Maria Barbal intervindran mediadors i estudiosos de diferents disciplines que exposaran experiències diverses dutes a terme a l’entorn de la novel·la. Conèixer de primera mà els usos i l’impacte de la literatura catalana entre lectors de Catalunya i d’altres procedències i fer-ne una anàlisi crítica ajudarà, sens dubte, a dissenyar estratègies de futur que enforteixin el paper de la literatura i puguin dotar-la de nou sentit per a una comunitat lectora extraordinàriament heterogènia.