Per què celebrem?

per queAutor: Albert Vidal
Títol: Per què celebrem? : l’origen de 100 festes populars
Lloc: Barcelona
Editorial: Albertí
Any: 2019
ISBN:  9788472461680

Recull de cent celebracions, n’explorem la procedència i n’expliquem el contingut. (Font: el llibre)

Destaquem els capítols:  Falles d’Isil (p. 125), Diada dels Raiers (p. 135) i La Morisca (p. 153).

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública 

Episodis de la història de Gerri

Carlemany, montserrat i els moriscosAutor: Josep Maria Orteu
Títol: Episodis de la història de Gerri: Carlemany, Montserrat i els Moriscos
Lloc: Barcelona
Editorial: Llibres de l’Índex
Any: 2018
ISBN: 978-84-948120-9-5

Episodis de la història de Gerri aplega la memòria de la vila de Gerri en tres relacions o efemèrides historials. Hi ha la conquesta de Gerri per Carlemany, l’any 777; la relació en idèntiques veneracions marianes negres de Gerri i Montserrat, amb la defensa de l’Abat Agustí Gallart, de Gerri, de la patrona de l’Imperi hispànic a Montserrat, i no a Valladolid (1585); i finalment, l’herència de la fe islàmica, a través de la població de gens maurus o amazic (bereber), en la seua música i ball de la Morisca, després de la seua expulsió, els anys 1610 i 1616.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

El Museu de Gerri de la Sal

museu de gerriAutora: Aroa Yagüe Medina i Roberta Tenci
Títol: El Museu de Gerri de la Sal 
Editorial: MNACTEC
Any: 2017
ISBN: 9788439395423

 

Quadern sobre el Museu de Gerri de la Sal, número 2 de la col·lecció “Ciència, Tècnica i Societat: les guies dels museus del MNACTEC”  (Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya).

El Museu de la Sal de Gerri es dedica a la interpretació de la seva producció salinera, activa des del segle IX i fins a finals del segle XX.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

 

El Museu de Gerri de la Sal: Baix Pallars, la sal dels Pirineus

museu salAutores: Aroa Yagüe Medina i Roberta Tenci
Títol: El Museu de Gerri de la Sal: Baix Pallars: la sal dels Pirineus
Editorial: MNACTEC
Any: 2017

Aquest fulletó és el número dos de la col·lecció “Les rutes dels museus del MNACTEC”(Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya).

A una cara del fulletó plegable trobem descripcions i fotografies dels elements més directament relacionats amb el Museu de Gerri de Sal com l’Alfolí, la Font salada, els salins, els tolls, etc i a l’altra cara ens ressalta aspectes del territori, ric de valors naturals i culturals, amb tres conjunts declarats Bé cultural d’Interès Nacional com Gerri, el seu Monestir i la vila closa de Peramea i tres paisatges d’especial interès natural (PEIN): Montcortès, Collegats i Costoja.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Terrissa del Pallars i la Ribagorça

 

terrissa-del-pallars022Autors: Ramon Abelló Masó i Miquel Espot Vives
Títol: Terrissa del Pallars i la Ribagorça: Gerri de la Sal, el Pont de Suert, Rialp i Salàs de Pallars
Lloc: Tremp
Editorial: Garsineu
Any: 2017

ISBN: 9788494632860

Terrissa del Pallars i la Ribagorça recull les peces presentades a l’exposició del mateix títol, feta dins el marc de la Fira de La Pobleta de Bellveí, els dies 1 i 2 d’octubre de 2016.

L’interès manifestat per estudiosos, col·leccionistes i públic en general ha fet que es cregués oportú deixar un testimoni gràfic d’aquelles peces, així com del treball de catalogació realitzat (Font: llibre).

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Catalunya bull

catalunya bullAutora: Judit Pujadó
Títol: Catalunya bull: el llibre de les sopes, els ranxos i les escudelles populars
Lloc: La Bisbal d’Empordà
Editorial: Sidillà
Any: 2016

Capítols relatius als Pallars i Alta Ribagorça:
“Una calderada pallaresa tradicional auberta a tota la vall. La Pobleta de Bellveí” p. 111
“Una calderada amb farcit de carnaval a Gerri de la Sal” p. 127
“Els ranxos forts de les viles pirinenques. Talarn” p. 145
“La calderada de vianda de la Vall d’Àneu. Esterri d’Àneu” p. 183
“La Guixa més afortunada. Isona” p. 191
“Una calderada de tot “lo” poble amb truitada d’espinacs” Rialp. p. 209
“Entre la calderada i el farcit de carnaval a Sort” p. 229
“Una escudella de muntanya renovada. Tremp” p. 233

A Catalunya, cada any, hi ha cinquanta pobles i ciutats que treuen les calderes o els perols al carrer per cuinar una escudella que després menjaran veïns i passavolants. Molts ho fan per Carnestoltes seguint una tradició que diu que abans, en temps reculats, els senyors feudals convidaven vassalls i pobres a un àpat untuós a les envistes de la Quaresma. D’altres ho fan per Nadal, per alimentar fires. També se’n fan en algunes romeries o festes populars. Tots saben que cada escudella que fan contribueix a fer poble. Molts reivindiquen que aquesta festa gastronòmica popular sigui reconeguda oficialment.
Per fer aquest llibre hem parlat amb gent de tot el país i hem constatat que Catalunya bull. Ens han explicat com, quan i per què ens agrada tant l’escudella i ens agrada també tant menjar-la en bona companyia. Tots ells ens han deixat, a més, les receptes que fan cada any, perquè no es perdin i per si les volem fer a casa. Per primer cop deixem testimoni d’una tradició popular que fa sortir al carrer unes 100.000 persones (Font: el llibre)

Exemplars al Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública

 

L’intercanvi de llavors com a mecanisme per a la conservació de l’agrobiodiversitat, estudi de cas al Pallars

maria calvet mirAutora: Maria Calvet Mir
Títol: L’intercanvi de llavors com a mecanisme per a la conservació de l’agrobiodiversitat [Recurs electrònic] : estudi de cas al Pallars : [memòria de projecte final de carrera, llicenciatura de Ciències Ambientals]
Lloc: Bellaterra
Edita: Universitat Autònoma de Barcelona
Any: 2010
Accés al pfc

La recerca en la conservació de les varietats locals ha crescut en les últimes dècades centrant-se en el manteniment in situ de l’agrobiodiversitat en els tròpics. Tot i que s’ha argumentat que els horts domèstics contribueixen al manteniment in situ de l’agrobiodiversitat, pocs estudis analitzen com es pot evitar l’erosió d’aquesta diversitat. En aquest treball s’estudia l’agrobiodiversitat present a la Vall Fosca (Pallars Jussà), el coneixement ecològic local associat a les varietats locals, la xarxa d’intercanvis present i si aquesta pot ser una eina útil en la conservació in situ de l’agrobiodiversitat i del coneixement associat a aquesta. A més, s’analitza la situació actual del banc de llavors de Gerri (el Planter de Gerri) el qual és una de les principals iniciatives de recuperació i conservació de l’agrobiodiversitat presents al Pallars. El treball de camp es va realitzar entre juliol i setembre de 2009. Es van estudiar 62 horts, regentats per 55 hortolans. Es va registrar l’ocurrència, l’abundància, els usos i la gestió de les varietats locals; també es va preguntar als hortolans amb qui intercanviaven llavors i se’ls va realitzar un qüestionari sobre coneixement de cultius locals. Es van identificar 20 varietats locals corresponents a 17 espècies que duen associat un gran coneixement ecològic local. Les persones que van ser citades més vegades com gent que intercanvia llavors, i les persones que fan de pont entre diferents grups dins la seva xarxa personal conserven més varietats locals i tenen més coneixement sobre aquestes. La conservació de les varietats locals depèn de l’intercanvi de llavors, que n’evita la degeneració i estableix una xarxa entre els hortolans. Per tant , per a garantir aquesta conservació s’ha d’incidir en les persones que ja contribueixen als intercanvis de llavors.