El ‘Cicle del Pallars’ de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural

tesiAutora: Montse Gatell Pérez
Títol: El “Cicle del Pallars” de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural
Lloc: Bellaterra
Editorial: Universitat Autònoma de Barcelona
Any: 2018
ISBN: 9788449079399

Enllaç a la tesi

La tesi El ‘Cicle del Pallars» de Maria Barbal: memòria de la Guerra Civil i l’èxode rural se centra en l’anàlisi textual de les novel·les de Maria Barbal constitutives d’aquest cicle a partir dels eixos històrics de la Guerra Civil espanyola, la dictadura franquista i l’èxode rural. La investigació se situa en la intersecció entre els estudis literaris i els de la memòria cultural i s’estructura en dues parts: l’aproximació teòrica al voltant de la memòria i la seva representació i l’articulació de l’anàlisi literària de la unitat narrativa. A partir d’un model d’anàlisi literària que incorpora els elements narratius i els memorístics com a categories d’anàlisi, aprofundeix en la construcció literària del territori i en la narrativa ficcional de la memòria. Aquest mateix model analític permet ampliar l’objecte d’estudi a altres autors i narratives que comparteixen amb el Cicle del Pallars els eixos estructuradors del relat, bàsicament, la guerra espanyola.

L’objectiu de la tesi és vincular les obres del Cicle del Pallars amb les narratives de la memòria a través de la identificació, a les obres, dels elements que la constitueixen: l’oblit, el trauma i el dol, la figura del testimoni i la de la víctima. D’aquesta manera, es pretén inscriure les obres del corpus en el debat sobre la memòria de la Guerra Civil i encetar un camp d’estudi, inèdit en l’àmbit de les lletres catalanes, en què la narrativa es constitueix en un mitjà de memòria. Aquest plantejament insereix el Cicle del Pallars en les coordenades hermenèutiques internacionals a l’entorn de la memòria i la seva representació cultural.

Per tal d’aconseguir aquest objectiu, l’estudi justifica que totes les obres del corpus constitueixen una unitat narrativa determinada, diferenciada de la resta de l’opus barbaliana, i identifica els mecanismes que vinculen aquesta narrativa amb les narratives de la memòria i, més específicament, la seva vinculació a la memòria cultural com a sistema capaç d’intervenir en la modificació de l’imaginari col·lectiu i en la construcció de sentit a través de la configuració de noves memòries. Aquest enfocament constitueix una de les aportacions més significatives de la tesi, ja que els estudis de l’obra barbaliana del Pallars habitualment en fan un abordatge des del punt de vista de la recuperació del món extint del Pirineu, és a dir, amb el territori i  la seva reconstrucció literària com a centre principal d’interès.

Aquesta tesi vol subratllar la qualitat literària de les obres que conformen el corpus analitzat i defensa la seva adscripció a les literatures europees de la memòria col·lectiva i les seves manifestacions artístiques a l’entorn dels grans esdeveniments històrics del segle xx.

Enllaç a la tesi

Crònica del Pallars

periferiasAutora: Montse Gatell Pérez
Títol del capítol: “Crònica del Pallars: reconstrucció d’un món perdut a les novel·les de Maria Barbal”
Títol del llibre: Periferias, fronteras y diálogos: Actas del XIII Congreso de Antropología de la Federación de Asociaciones de Antropología del Estado Español Tarragona, 2-5 septiembre de 2014
Lloc: Tarragona
Edita: Publicacions URV
Any: 2014
ISBN: 9788494109416
Pàgines: 2362-2381

Accés a la comunicació

Les tres primeres novel·les de Maria Barbal, Pedra de tartera (1985), Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992) conformen l’anomenat Cicle del Pallars, nom amb què van ser publicades en un mateix volum el 2002. Tot i que sembla lògic pensar que el recull de narracions La mort de Teresa (1985) també formaria part del cicle per la coincidència amb la temàtica, l’ambientació i els temes de les narracions, la mateixa autora descarta la possibilitat d’adscriure’l al Cicle del Pallars pel fet de tractar-se d’una obra de transició en què assaja estils, tècniques i personatges diferents i, a més, per tractar-se d’un recull de relats breus.

Allò que vincula les quatre obres entre elles és l’ambientació en un espai geogràfic que actua com a teló de fons, el Pallars nadiu de l’autora, i també com a espai simbòlic d’un món que s’extingeix en transformar-se les seves estructures socials a causa de l’èxode dels seus habitants cap a la ciutat. A banda de la temàtica, l’ambientació i la determinació d’un espai geogràfic i simbòlic, les tres novel·les comparteixen també l’esforç de recuperar la imatge i la memòria de la vida de les comarques pirinenques de Lleida de la primera meitat del segle XX, un objectiu que l’autora assoleix amb un discurs que forja imatges representatives de la cultura en sumar al retrat de costums tot d’apunts antropològics.

L’èxode comú als protagonistes de les tres novel·les del Cicle serveix per fer el retrat literari d’una societat en vies d’extinció de la qual sembla voler deixar fidel testimoni però que, en realitat, respon a l’impuls creatiu que li genera la necessitat d’explicar-se a si mateixa les històries fragmentades que havia sentit explicar als seus pares i padrins, sobretot a Pedra de tartera. Més endavant, amb Mel i metzines i quan fem referència directament o indirecta a opinions o reflexions de la pròpia autora, ens basem en l’entrevista que s’adjunta com annex a aquest treball. La resta de citacions seran referenciades convenientment.

Càmfora, Maria Barbal pretén entendre què va significar la Guerra Civil per a la gent del Pallars i quins van ser els efectes posteriors de l’èxode rural cap a la ciutat. D’aquí que l’emigració, la tensió entre espai rural i urbà, l’efecte del desarrelament, l’ensorrament de les estructures familiars rurals, els rols de gènere i l’articulació que d’aquests fenòmens en fa la llengua, constitueixin el gruix temàtic del Cicle del Pallars.