El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana

EL PARLAR DE LA CONCAAutora: Laia Rosàs Redondo
Títol: El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta [en línia]
Lloc: [Barcelona]
Editorial: Universitat de Barcelona
Any: 2017

La tesi El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta analitza un conjunt de trets de tipus fònic i morfològic que tradicionalment s’han entès com a isoglosses que delimiten les varietats nord-occidentals del ribagorçà i el pallarès, per tal d’aportar noves dades sobre la frontera entre aquestes dues varietats.

L’abast de l’estudi és especialment rellevant perquè tracta d’una àrea que, tot i que des del punt de vista geogràfic, forma, indubtablement, una unitat territorial (la Terreta), es troba administrativament dividida entre la comarca de la Ribagorça, a la província d’Osca (Aragó), i la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida (Catalunya).

L’interès pels trets estudiats ve suscitat, d’entrada, per la variació que presenten a la Terreta, tal com ja s’havia apuntat en estudis anteriors; però, d’altra banda, pels efectes de la frontera, que poden estar intervenint en els canvis en curs observats amb relació a descripcions més antigues.

Accés a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/401098

Anuncis

El parlar del Pallars Sobirà i de la Vall Fosca

el parlar del pallarsAutor: Isaac Beà Pons
Títol: El parlar del Pallars Sobirà i de la Vall Fosca
Lloc: Lleida
Editorial: Universitat de Lleida
Any: 2016

L’objectiu d’aquesta tesi és el de realitzar una descripció lingüística detallada dels parlars que conformen el Pallars Sobirà i la Vall Fosca des del punt de vista de la geolingüística. Les característiques pròpies de la comarca, amb una última població autòctona i endogàmica molt envellida, han descartat el mètode sociolingüístic d’anàlisi; de manera que aquesta tesi deixa constància del parlar tradicional d’aquestes comarques abans de l’arribada de les darreres onades d’immigració i també dels actuals mitjans de comunicació en català estàndard. El treball es composa dels apartats que habitualment han delimitat l’anàlisi lingüístic: vocalisme tònic i àton, morfologia nominal i verbal i, finalment, un important apartat de lèxic que mostra la novetat d’haver-se obtingut sense l’ús de qüestionaris. Ja per acabar, exposem un concís apartat de mapes que donen una idea de l’estat de vacil·lació actual que presenta la zona estudiada, i de la dificultat d’establir isoglosses en unes comarques on intervenen diversos factors d’influència externs.

Accés a la tesi en format electrònic: http://www.tdx.cat/handle/10803/385741

El lèxic del Pallars Sobirà i la Vall Fosca a través de la seua fonètica

lexicAutor: Isaac Beà Pons
Títol: El lèxic del Pallars Sobirà i la Vall Fosca a través de la seua fonètica
Lloc: Lleida
Editorial: Universitat de Lleida
Any: 2015
ISBN: 9788484097532

L’objectiu d’aquest treball és realizar un estudi sincrònic del lèxic de la part septentrional del dialecte pallarès, si entenem aquest dialecte com el català que es parla a les dues comarques del Pallars, amb la descripció fonètica del dialecte com a fil conductor a l’hora d’introduir el diferent lèxic. L’obra descriu i analitza aquest lèxic des d’una perspectiva etimològica i semàntica, i busca la relació que manté amb les llengües i dialectes veïns.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Aïna

9788460662693Títol: Aïna: vocabulari temàtic del dialecte pallarès
Lloc: [Esterri d’Àneu]
Edita: Consell Cultural de les Valls d’Àneu
Any: 2015
ISBN: 9788460662693
Edició revisada i ampliada

Paraules replegades de parlants populars per la ma mestre d’un equip de professors de batxillerat. Per una banda eina de treball i per altre esperit de conservació de la memòria colectiva, mitjançant l’entrevista de 36 persones de la comarca.

Exemplars al Catàleg de la Lectura Pública

Mots que desapareixen

mots que desapareixenAutora: Marta Sostres Brenuy
Títol: Mots que desapareixen: lo parlar del Pallars
Lloc: [Barcelona]
Any: [2015]

Treball de recerca de Batxillerat del curs 2014-2015 (La Salle Bonanova) sobre el pallarès. L’alumna Marta Sostres estudia la situació actual del dialecte i planteja com evitar-ne la desaparició a través de la seva difusió i recuperació amb l’estudi dels factors propiciadors.

Enllaç al treball

Lo pallarès de la Vall Fosca

pallarès vallAutora: Laura Martínez i Martín
Títol: Lo pallarès de la Vall Fosca: estudi dialectològic sobre la parla pallaresa
Lloc: Barcelona
Editorial: Universitat Oberta de Catalunya
Any: 2014

Treball de final de carrera de Filologia Catalana (Universitat Oberta de Catalunya)

Aquest treball vol ser una petita contribució al coneixement del pallarès, un dels dialectes catalans que conserva més trets originaris i que no ha patit encara gaire el procés d’estandardització, ben comú a la resta de territoris de parla catalana.

Accés al document

Converses ribagorçanes

fransiAutora: Pilar Lladonosa Fransi
Títol: Converses ribagorçanes: el parlar de la Vall de Boí
Lloc: Lleida
Edita: Universitat de Lleida
Any: 2013
Col·lecció: Grau en estudis catalans i occitans

Accés al document

Aquest treball consisteix en una visió general del ribagorçà concentrada en un sol parlant de la Vall de Boí, i més concretament del municipi de Boí. La informació l’hem extret d’una entrevista realitzada per Susana Ariño a Lluís Pifarré.
L’objectiu és estudiar el dialecte utilitzant el mètode inductiu: des d’un informant concret per arribar a una caracterització general. L’informant ha estat escollit escrupolosament seguint uns criteris; s’ha valorat l’edat, 92 anys, el sexe, masculí, la professió, vaquer i taxista, les experiències, èpoques de transhumància a la plana de Lleida, i la seva procedència, les seves arrels les trobem a la Vall Fosca.
Després de fer una classificació per nivells de llengua: lèxic, morfològic, fonètic i sintàctic, observem les diferents característiques del dialecte i ens adonem dels trets que resten vius i d’aquells que estan en procés de recessió.
Per acabar, cal remarcar que l’interès d’aquest treball era pràctic i no pas biogràfic o
bibliogràfic, i reserva el seu atractiu en la conversa ribagorçana i en el dialecte, per extensió.
Un factor que ha contribuït a la millora de l’enteniment del treball ha estat el coneixement previ del dialecte i l’atractiu que hom sent per la zona.