Recuperar la montaña

recuperarAutora: Federica Ravera
Títol de l’article: “Recuperar la montaña: un relato sobre los derechos de las mujeres y las tierras en los Pirineos catalanes”
Títol de la revista: The conversation
Data: 23 d’octubre de 2019

Accés a l’article

Conocí a Meritxell y Laia en un soleado día de abril, en la región montañosa de Pallars Sobirà, en los Pirineos catalanes. Ambas se dedican a la cría de ganado. Meritxell tiene vacas y yeguas, mientras que Laia tiene un rebaño de cabras y hace queso.

A diferencia de la mayoría de las mujeres de la región, ellas han decidido vivir y trabajar en las colinas de Pallars a pesar de las duras condiciones. Incluso a principios de la primavera la nieve cubre los pastos de altura. Las laderas de las montañas se quitan lentamente el abrigo invernal para descubrir prados verdes y floridos donde las abejas comienzan a revolotear.

El Portarró

Portarró foto okTítol: El Portarró
Lloc: Espot; Boí
Edita: Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Any: 1996–
Periodicitat: Semestral

Accés

En aquest butlletí hi podreu trobar tota mena d’articles i reportatges relacionats amb la zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici així com algunes ressenyes bibliogràfiques de l’àmbit. Les temàtiques que s’hi recullen poden ser tant de la fauna i la flora del Parc com del patrimoni arqueològic, literari i cultural en general que hi pugui fer referència.

La revista, que és de distribució gratuïta, s’edita semestralment en paper des del 1996, i des del 2005 -60è aniversari del Parc-

Portarró és el nom del pas entre muntanyes situat al cor del Parc Nacional, en aquest cas entre els Pallars i la Ribagorça i que dóna nom al butlletí. El darrer número editat al setembre de 2018 és el 37.

Exemplars al Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública

Beyond food production

beyondAutora: Laura Calvet Mir
Títol: Beyond food production: home gardens as biocultural conservation agents: a case study in Vall Fosca, Catalan Pyrenees, northeastern Spain
Lloc: [Barcelona]
Edita: Universitat Autònoma de Barcelona
Any: 2012
ISBN: 9788449029644

Accés a la tesi

Aquesta tesi recull una investigació en conservació biocultural realitzada entre el 2008 i el 2011 en els horts domèstics de la Vall Fosca.

La Vall Fosca és una vall en la qual encara perviuen agroecosistemes tradicionals, però que es troba dividida a l’hora de definir el model de desenvolupament més desitjable. Aquesta tesi analitza l’existència de cultius de gestió local i el coneixement associat a ells en una àrea rural d’un país industrialitzat; mostra qui i per què es conserven els cultius de gestió local, i estima l’associació entre la centralitat individual a la xarxa d’ intercanvi de llavors i la conservació dels cultius de gestió local i el seu coneixement associat. En aquesta tesi també s’analitzen els serveis ambientals proporcionats pels horts domèstics, així com les diferències entre homes i dones en el moment de valorar aquests serveis ambientals. Els resultats de l’anàlisi estableixen l’existència de cultius de gestió local i el coneixement associat a ells en una àrea rural d’un país industrialitzat.

Jornades tècniques sobre nous cultius en regadiu al Pallars Jussà

jornadesAutoria: Jornades Tècniques sobre Nous Cultius en Regadiu al Pallars Jussà (2010: Tremp)
Títol: Jornades tècniques sobre nous cultius en regadiu al Pallars Jussà: recull de valoracions i conclusions
Lloc: Tremp
Editorial: Consell Comarcal del Pallars Jussà
Any: [2011]

 

El cicle de Jornades Tècniques sobre Nous Cultius en Regadiu al Pallars Jussà ha estat una iniciativa promoguda pel Consell Comarcal del Pallars Jussà i els ajuntaments de Tremp, La Pobla de Segur i Isona i Conca Dellà que ha comptat amb la col·laboració de la Comunitat de Regants i Expectants de la Conca de Tremp, l’Oficina Comarcal del DAR de la Generalitat i el Centre de Capacitació Agrària del Pallars. La coordinació de les Jornades l’ha realitzat el Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya.

En el marc d’aquestes Jornades s’ha volgut donar resposta a diferents preguntes que sorgeixen a la comarca davant la consolidació i millora del regadiu de la Conca de Tremp, que sens dubte ha de ser una oportunitat per a l’agricultura i que obre noves oportunitats, possibilitats i reptes als agricultors.

Accés al document

Sóc jove i vull ser pagès/a

aaaTítol: Sóc jove i vull ser pagès/a : un documental de l’Associació Rurbans
Direcció: Marc Beneria
Lloc: Lleida
Edita: Rurbans
Any: 2010

Documental que neix fruit dels Intercanvis de Joves, promoguts pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà durant la primavera del 2009, amb 25 joves d’arreu de la comarca que tenen la intenció i/o es troben en procés de fer-se pagesos. Aquest vídeo és un projecte de l’Associació Rurbans dins el Projecte Grípia.
Aquest vídeo  recull tot un seguit de propostes que pretenen facilitar l’accés a aquest ofici. Mostra diferents visions del sector primari i experiències de territoris diversos: Iparralde (País Basc, Navarra, i País Basc francès), la Ribagorza aragonesa o l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.

Exemplars al Catàleg de Lectura Pública

L’intercanvi de llavors com a mecanisme per a la conservació de l’agrobiodiversitat, estudi de cas al Pallars

maria calvet mirAutora: Maria Calvet Mir
Títol: L’intercanvi de llavors com a mecanisme per a la conservació de l’agrobiodiversitat [Recurs electrònic] : estudi de cas al Pallars : [memòria de projecte final de carrera, llicenciatura de Ciències Ambientals]
Lloc: Bellaterra
Edita: Universitat Autònoma de Barcelona
Any: 2010
Accés al pfc

La recerca en la conservació de les varietats locals ha crescut en les últimes dècades centrant-se en el manteniment in situ de l’agrobiodiversitat en els tròpics. Tot i que s’ha argumentat que els horts domèstics contribueixen al manteniment in situ de l’agrobiodiversitat, pocs estudis analitzen com es pot evitar l’erosió d’aquesta diversitat. En aquest treball s’estudia l’agrobiodiversitat present a la Vall Fosca (Pallars Jussà), el coneixement ecològic local associat a les varietats locals, la xarxa d’intercanvis present i si aquesta pot ser una eina útil en la conservació in situ de l’agrobiodiversitat i del coneixement associat a aquesta. A més, s’analitza la situació actual del banc de llavors de Gerri (el Planter de Gerri) el qual és una de les principals iniciatives de recuperació i conservació de l’agrobiodiversitat presents al Pallars. El treball de camp es va realitzar entre juliol i setembre de 2009. Es van estudiar 62 horts, regentats per 55 hortolans. Es va registrar l’ocurrència, l’abundància, els usos i la gestió de les varietats locals; també es va preguntar als hortolans amb qui intercanviaven llavors i se’ls va realitzar un qüestionari sobre coneixement de cultius locals. Es van identificar 20 varietats locals corresponents a 17 espècies que duen associat un gran coneixement ecològic local. Les persones que van ser citades més vegades com gent que intercanvia llavors, i les persones que fan de pont entre diferents grups dins la seva xarxa personal conserven més varietats locals i tenen més coneixement sobre aquestes. La conservació de les varietats locals depèn de l’intercanvi de llavors, que n’evita la degeneració i estableix una xarxa entre els hortolans. Per tant , per a garantir aquesta conservació s’ha d’incidir en les persones que ja contribueixen als intercanvis de llavors.

Les varietats hortícoles locals de la Vall Fosca

varietatsAutors: Laura Calvet Mir, Maria Calvet Mir, Daniel Corbacho Monné, Victoria Reyes García
Títol: Les varietats hortícoles locals de la Vall Fosca
Lloc: [s.l.]
Edita: [s.n.]
Any: [2010?]

Accés al document

Catàleg de les varietats hortícoles locals de la Val Fosca.

A la coberta posterior: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana; ICTA