Arqueologia d’un territori d’alta muntanya del Pirineu Central

portadaAutor: David Garcia Casas
Títol: Arqueologia d’un territori d’alta muntanya del Pirineu Central : persones, ramats i prats  al  llarg  de  la  història al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Lloc: Cerdanyola
Edita: Universitat Autònoma de Barcelona
Any: 2018

Accés

Aquesta tesi doctoral estudia els canvis en el poblament humà al Pirineu Central des de les primeres ocupacions humanes al neolític fins al segle XX de la nostra era.
L’objecte d’estudi principal són les estructures arquitectòniques vinculades a la ramaderia localitzades pel Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya en campanyes de prospecció i excavació arqueològica durant els últims 15 anys. Aquesta investigació de caràcter interdisciplinar utilitza principalment els mètodes de l’arqueologia però també empra l’etnoarqueologia aplicada a la transhumànciatradicional així com dades provinents d’estudis paleoambientals i finalment el coneixement històric actualment existent a partir de les fonts escrites. El primer pas en aquest treball ha estat elaborar una classificació tipològica dels assentaments arqueològics registrats al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per tot seguit comparar-los amb models teòrics de ramaderia estacional i la seva traducció material amb l’objectiu d’esbrinar quin tipus de pràctiques ramaderes van donar origen als diferents tipus d’assentament definits.
Alhora, entenent la zona del Parc com a espai social s’han modelitzat les relacions espacials dels llocs arqueològics tant entre ells com en relació amb elements o propietats del geosistema com l’altura on se situen, la coberta del sòl o les fonts d’aigua.
També s’han modelitzat possibles elements del territori humà com les rutes òptimes de pas estudiant la seva relació amb la posició espacial dels llocs arqueològics. Finalment també s’han comparat cronològicament els canvis detectats en el registre arqueològic amb l’evolució de la coberta vegetal a partir de les dades paleoambientals. La intenció ha estat esbrinar els canvis en les relacions entre elements de l’espai social per tal d’entendre com les comunitats humanes organitzavenel territori i com s’han format els paisatges de muntanya que actualment es poden observar al Pirineu.
Entre les principals aportacions d’aquesta tesi doctoral està l’elaboració d’una seqüència històrica sobre les formes de vida als espais d’alta muntanya pirinencs i la relació dels seus canvis amb els processos generals que van tenir lloc al nord-est peninsular en llarg interval de temps que abasta la investigació. Des de les transformacions al final de la prehistòria, la romanització, l’aparició del feudalisme, la crisi baixmedieval i les variacions en els espais rurals durant l’època moderna fins a la industrialització.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s